divendres, 4 de gener de 2019

CONCLUSIONS IV JORNADES GENT GRAN LGTBI


El dissabte 15 de desembre de 2018 administracions i entitats es van reunir a la seu de la Fundació Enllaç per debatre sobre els problemes que afecten a les persones grans LGTBI. Les Jornades van ser organitzades pel GAG. 




DEBAT

Els assistents a les jornades senyalen la importància de trobar eines que ens apropin a la gent gran que resta armaritzada a les seves cases i barris, també el poder trobar als aliats més adients i no malbaratar els recursos que es disposen.

Es senyala la importància de donar a conèixer aquestes eines, treballar la memòria històrica, avançar cap a nous models de serveis i espais per a la gent gran LGTBI, així com tenir una visió més transversal d’aquesta realitat i anar cap a un model intergeneracional de la diversitat, un model social, solidari i sostenible.

En diferents intervencions se senyala la tendència a centrar-nos en l'homosexualitat masculina i oblidar les altres realitats que configuren les sigles LGTBI, també la necessitat d’invitar altres actors socials i associacions que treballen en l’àmbit de la gent gran, per explicar com afronten la realitat LGTBI.

L’estigma afecta a tot el col·lectiu, però les persones trans i els que viuen amb VIH són els que més ho pateixen. Estigma, feina, salut o envelliment són problemes que en el cas de les persones trans s’hi afegeix problemes de habitatge i d’una llei trans estatal que no arriba.

La mobilitat de la gent gran s’afegeix als problemes d’estigma que patim, l'homofobia interioritzada allunya a molts a buscar o trobar solucions als seus problemes, a més la societat veu de forma negativa la sexualitat dels grans, molts cops pensa que són persones asexuades. L’envelliment és un procés que no hauria de ser complicat, però l’estigma social fa que ho sigui.

La solitud és un dels problemes que pateixen els grans, a Catalunya gairebé la meitat dels 300.000 que viuen sols, ho pateixen. Això voldria dir que entre 10.000 i 15.000 persones grans LGTBI pateixen problemes de solitud.

Les administracions disposen de programes, però, són suficients? Com podem millorar-ho? Està el personal dels centres i els voluntaris ben format? Estem les entitats del sector ben coordinades? Com podem combatre els estigmes i discriminacions que patim?

Cada cop són més les persones grans que viuen amb VIH. Com afrontem els seus problemes d’envelliment? I la seva mobilitat, els espais estan pensats en ells? Com pot ser que un de cada 1 diagnòstic tardà de VIH sigui en gent gran? I les persones trans, com afronten l’envelliment? Com són tractades a les residències o serveis públics? El mateix podríem preguntar sobre el tracte que reben les lesbianes o les bisexuals a residències als ambulatoris i hospitals.

Les lleis actuals són prou eficaces? S’apliquen les sancions de forma correcta? Les administracions i el sistema judicial dona resposta a l’estigma i discriminació que pateix la gent gran LGTBI?




CONCLUSIONS


Després d’un debat molt participatiu, les Jornades arriben a les següents conclusions:

1) Creació d’un grup de treball que segueixi aprofundint amb les aportacions de les Jornades perquè no caiguin a l’oblit,

2) Aquest grup de treball ajudarà a evitar duplicitats innecessàries, a proposar mesures a les diferents administracions,a visibilitzarla realitat de la gent gran LGTBI i a mobilitzar-la per defensar els seus drets.

3) Buscar fórmules per arribar al conjunt de la gent Gran LGTBI, Cal un bon estudi, fet amb rigor, per saber donar la resposta adequada.

4) Fer arribar a tothom tota la informació i serveis que es disposa.

5) L'atenció ha d’estar centrada en les persones, , elsespais han de tenir en compte aquesta realitat i els problemes de mobilitat.

6) Cal donar resposta als problemes psicosocials de la gent gran LGTBI, per un envelliment digne.

7) L’envelliment no és cosa tan sols de la gent gran, és un problema intergeneracional, i sols amb visió de futur es donarà la resposta adequada.

8) La formació de professionals i voluntaris del sector és essencial. Cal formar voluntaris i professionals que coneguin aquesta realitat, que no jutgin, ni discriminin, que emetitzin i sàpiguen escoltar.

Totes aquestes conclusions quedaran en paper  mullat si no som capaços de donar respostes a les necessitats actuals i de futur de la gent gran LGTBI, i si no unifiquem esforços, malbaratant els pocs recursos dels que disposem.


Comentari personal al marge de les conclusions: Sense desmerèixer la tasca que fan les entitats que treballen per aconseguir una residència per a gent gran, que donaria resposta a la necessitat de 25 o 40 persones. Les entitats LGTBI hem de treballar per donar resposta als milers que avui es veuen exclosos de centres cívics o residencies, amb visió de futur on cada dia més gent gran LGTBI demanà solucions que no els marginis i estigmatitzin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

COM LA "ESPECIAL" RELACIÓ ENTRE SARAH CHURCHILL I LA REINA ANNE VA SIGNIFICAR EL TRÀGIC FINAL DE LA BARCELONA 1714

El film LA FAVORITA ens explica la relació entre aquestes dones, una història d'amor, gelosia i política que va tenir terribles conseqüè...