Blog amb històries, rutes i escrits meus sobre la Barcelona diversa. Recopilació dels escrits dels darrers 8 anys a altres blogs. Fent memòria més que nostalgia, mostrant totes les diversitats de la ciutat. Crec que conèixer el passat ens ajuda a estimar més el present,
dijous, 12 de desembre del 2019
LA SOLEDAT NO VOLGUDA, GENT GRAN A BARCELONA
Iniciatives com l'Observatori de la soledat d'Amics de la Gent Gran és una iniciativa important i necessària. Entre els seus objectius està "entendre les variables que interactuen amb la soledat forma part de la nostra missió així com generar i sistematitzar el coneixement. També ens plantegem desenvolupar eines formatives per a la intervenció, facilitant als agents que treballen en aquest àmbit, el desenvolupament de programes i l'adaptació de recursos per a la prevenció i pal·liar el seu impacte."
Per entendre que és la soledat no desitjada us parlaré d'un cas que conec prou bé, gràcies al meu voluntariat amb Amics de la Gent Gran.
La senyora que acompanyo des de fa gairebé 7 anys té 90 anys. Gairebé no es pot moure, viu a un tercer pis sense ascensor; sortir al carrer és gairebé impossible. Quan va al metge han de venir dues persones per baixar-la per les escales.
El seu estimat espòs va morir un any abans d'iniciar el voluntariat. El seu fill o el seu net no els ha vist des d'aquell dia. El seu germà viu a 60 quilòmetres de Barcelona. Amigues i amics ja no hi són. Li queda un company del seu fill, que es mou per ella, que va trucar a l'associació per un acompanyament, que l'acompanya quan va a l'hospital. És molt més jove, però ha fet que no se senti totalment sola.
Una noia contractada està amb ella tot el dia, ella no es pot moure sense ajut. També venen les treballadores familiars i gràcies al telèfon pot parlar amb les poques amigues qui li queden. Però de sobte el món se li va fent més petit. Fa un any la seva mascota va morir (un periquito tafaner i malcriat que li animava la vida), ara l'amic que es preocupava per ella ha tingut un problema de salut molt greu, i difícilment podrà tornar a ajudar-la.
Ha quedat sola, molt sola. Aquestes festes que tothom estarà en companyia, no es podrà moure del seu sofà, potser alguna amiga li truqui i li desitgi "bones festes", bones festes en soledat, una soledat que ella mai hauria imaginat arribar-hi. Bé, jo el dia 26 el passaré amb ella. Però Nadal, Nitbona, Capdany, Reis.... estarà sola, amb els seus records i la companyia de la televisió.
Com ella moltes persones grans de les grans ciutats pateixen aquesta terrible soledat. Pots col·laborar de moltes formes en acompanyar a aquestes persones, mira:https://amicsdelagentgran.org/ca
Què hem de tenir en compte quan parlem de soledat? (1)
-La soledat no desitjada té impacte en totes les etapes vitals però s'aguditza exponencialment durant la vellesa.
-És un fenomen complex, divers i plural. Existeixen tantes soledats com individus que la senten.
-Té un impacte directe en la qualitat de vida, salut i benestar de les persones.
- No són el mateix l'exclusió social, l'aïllament social i la soledat no desitjada. És necessari tenir clars els conceptes per planificar la intervenció.
- No és un fenomen individual. Ha deixat de ser "cosa d'un" per ser "cosa de tots". És un fenomen social.
- Quan abordem la soledat no desitjada sempre és important incloure una mirada de gènere.
- El sentiment de soledat no desitjada no és fàcil de detectar i abordar, pot ser reconegut o no, quelcom fonamental quan pensem en la intervenció.
(1) Observatori de la soledat. Obhttps://amicsdelagentgran.org/ca/observatori_soledatservatori de la
dilluns, 9 de desembre del 2019
Ruta històrica: DE LA PANDÈMIA A L'ESTIGMA
Amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+, el Memorial Democràtic ha organitzat una ruta pels espais de Barcelona que parlen de la manera com s'han abordat malalties com la pesta, la lepra, les ITS, la tuberculosi i, més recentment, la sida.
El recorregut, d'aproximadament dues hores, portarà a passejar per localitzacions com Plaça Universitat, per parlar del debat entre l'evidència científica i el negacionisme; el carrer Tallers, per reviure l'inici de l'activisme; la Plaça dels Àngels, per entendre la història que s'amaga darrere del mural de Keith Haring, o un gos sant a la porta d'un hospici, o les històries darrere els convents propers al carrer Hospital, entre altres racons de la ciutat.
Sant Roc i la lepra. |
Punt de trobada: Plaça Universitat, Sortida Metro costat carrer Aribau.
Dia. 28 de juny, 18 hores
Inscripcions: Memòrial Democràtic, Generalitat de Catalunya: <memorialdemocratic@gencat.cat
2) Carrer Tallers, (els orígens de l'activisme de la sida)
3) CAP Raval Nord ( la tuberculosi, "tractar al malalt abans que a la malaltia)
4) El mural de Keith Haring MACBA (la ciutat enfront de la sida)
5) Convent dels Àngels (Renaixement i castic a la sodomia, els orfenats).
6) Biblioteca de Catalunya (L'estigma de la pesta)
7) Biblioteca de Catalunya (l'ofici de cirurgià)
9) Farmàcies i convents al Raval (Magdalenes, penedides i prostitutes)
11) Plaça Salvador Segui (història del mural de Keith Haring)
Convent dels àngels |
Magdalenes, prostitutes i penedides al cor de Barcelona. Enric H March (Del llibre Anatòmia històrica de la ciutat, Viena Ediciones)
Documental 30 anys+. Lulú, Keith Haring a Barcelona. Martorell/Roger de la Puente
Sodomites catalans, Jaume Riera, Ed Base
HISTORIA DEL VIH/SIDA EN IMÁGENES. 1981-1997 (4 capítols) recopilat per Ander Pazos. Blog L'ARMARI OBERT:
Convent de les Magdalenes |