HISTÒRIES I LLEGENDES DE BARCELONA (II Part)

 Petites narracions que ens apropen al que va ser la Barcelona del passat: Caiguda de la ciutat en mans de les tropes feixistes de Franco, Vaga de la Canadenca.  Sant Gos.  Raval anys 40.  Flor de Otoño. Enrique Rubio i le POR QUÉ.

Accés a la primera part:  https://poldest.blogspot.com/2023/07/histories-i-llegendes-de-barcelona-i.html

1563. Barcelona per Wyngaerde (Wijngaerde).

El flamenc Anton van der Wyngaerde treballava pel rei de Castella, Felip II. Va rebre l'encàrrec de la realització de vistes de les principals ciutats espanyoles.  

De 1563 visita Barcelona on va realitzar aquesta espectacular vista de la ciutat, closa dins els murs medievals, al peu de Montjuïc i de Collserola una mica més enllà. L'àmplia panoràmica i perspectiva alçada que va buscar l'autor són d'un una meravella.

BARCELONA: MEMÒRIA DE LA CAIGUDA EN MANS DEL FEIXISME.

"Ara que el braç potent de les fúries aterra/la ciutat d'ideals que volíem bastir,/entre runes de somnis colgats, més prop de terra,/Pàtria, guarda'ns: la terra no sabrà mai mentir". Màrius Torres expressa a La ciutat llunyana tot el que va significar la desfeta del 1939.

Més informació, mireu: https://www.naciodigital.cat/

L'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 26 de gener de 1939, comanades pel general Juan Yagüe (el carnicer de Badajoz), va suposar la caiguda de Catalunya i va precipitar la derrota de la República, que agonitzava des de la derrota a l'Ebre i la caiguda del front del Segre.

Memòria de la vaga de «la Canadenca»

Informació a tv3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/100-anys-de-la-vaga-de-la-canadenca-que-va-aconseguir-la-jornada-de-8-hores/video/5820335/
Es tracta d'una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català, que va aconseguir instaurar la jornada laboral de 8 hores.

La vaga va tenir diferents episodis. El mes de març va ser especialment intens. Els pactes per a les millores laborals i per l’alliberament dels vaguistes empresonats no van ser fàcilment respectats per la patronal catalana. Finalment, en els primers dies del mes d’abril el govern va decretar la jornada laboral de 8 hores que quedarà definitivament instaurada.

17 D'AGOST, ERA  EL DIA DE SANT GOS

Sant Roc és representat amb una cuixa o bé totes dues, inflades per un bubó. Vesteix de pelegrí i l'acompanya el gos que li duia pa, sovint amb una llesca a la boca. La relació amb l'animal va fer que el sant fos considerat patró dels gossos i, alhora, que el cànid, per la seva fidelitat i altruisme, fos venerat gairebé com a sant l'endemà del dia de Sant Roc.

Segons Joan Amades,, protegia la ciutat contra els cans rabiosos. "Era creença popular que cada dia, de bon matí, el gos de Sant Roc voltava per tota la ciutat i feia fugir els gossos rabiosos. Hi havia gent que deixava rosegons de pa al carrer per tal que el gos de Sant Roc pogués menjar."

IMATGE Sant Roc i Sant Gos, Biblioteca de Catalunya.

BARCELONA, RAVAL ANYS 40

TEXT
"El Cubano me propuso salir a trabajar con él, juntos podríamos hacer muchas cosas. El oficio que me proponía era el de "pasma ful"(falso policía) en las "colmenas" (urinarios). Mi misión sería del exhibicionista que atrae al vicioso que una vez atraído se le lleva a un lugar discreto, cuando está en situación comprometida se le extorsiona. "

COMENTARI

El text ens porta a la Barcelona de 1940, llavors les relacions homosexuals no estaven penalitzades, però la policia es prenia la justícia pel seu compte i aplicava el delicte d'escàndol públic. Els urinaris (colmenas) especialment de Plaça Catalunya, Rambles o els billars eren llocs comuns de trobada, llocs pels quals també oportunistes i lladragots solien aparèixer.

MES.

Imatge presa per Joan Colom, Raval anys 50,
Text d'UN HOMBRE LLAMADO KATY, Juan Soto Pont. Ediciones la Palma 

QUI ERA EN REALITAT FLOR DE OTOÑO? 

Ni era anarquista, ni de bona família, ni s'assemblava gens a José Sacristán, ni va atemptar contra Primo de Rivera, ni va morir afusellat.

Les poques imatges que tenim d'ell són al cabaret la Criolla, no al Bataclan, i als anys trenta. També el cita Francisco Madrid a finals dels anys 20 a aquest local. Se'l veu lleugerament transvestit, nu de cintura amunt o ballant amb altres homes. En una imatge als reservats del famós local apareix al costat d'altres transvestits i pistolers de la patronal, abans d'una suposada orgia. Era realment un anarquista o un confident del bàndol repressor?

No tenim cap constància de quin era el seu nom real, segurament no tenia cap relació familiar amb l'alta burgesia barcelonina. Sobre la seva identitat anarquista encara sembla més complicat, donada la negativa visió que tenien els anarquistes sobre l'homosexualitat. Cal recordar que la "Soli", diari de la CNT, volia demanar volar la zona per acabar amb la malaltia homosexual.

La seva desaparició després de l'atemptat contra les Drassanes de 1933 tampoc en tenim cap constància. José March assenyala un personatge que apareix citat com a "Miss Flor de Liss", amb unes característiques molt similars a Flor de Otoño. Sembla que el 1935 va marxar a València on la cocaïna no està tan perseguida. Se'l cita com un transvestit cocaïnòman, que vivia traficant i venent el seu cos al millor postor. Sempre per la zona de la Criolla.

El retrat del Josep Maria Sagarra Plana és de 1933, ja tenia més de trenta anys.
Tota la informació: https://poldest.blogspot.com/2018/02/flor-de-otono-mes-incognites-que.html

ENRIQUE RUBIO, L'HOME QUE ODIAVA ALS HOMOSEXUALS.

El periodista Enrique Rubio des del setmanari POR QUÉ va ser el martell d'heretges contra homosexuals i transsexuals als anys 70.

Enrique Rubio va ser el màxim exponent del periodisme franquista. A Sitges les festes amb transformistes i transvestits eren molt freqüents, però en marxar el turisme el control policial augmentava. Així un grup de joves gaditans van ser enxampats per la Guàrdia Civil,aquests van passar la informació al POR QUÉ, setmanari dirigit per ell. Tot indica que aquests joves ni eren transsexuals, ni homosexuals, tan sols uns joves gaditans amb ganes de gresca. Van quedar en llibertat, però la seva imatge amb els ulls tapats va estar a la portada del setmanari de successos, mentre el seu director feia una campanya denigrant en contra d'ells.

"La Pastora" dels Ports la va definir com una dona lesbiana d'instints criminals, fent d'aquest cas un acte d'exaltació patriòtica en la qual la falsedat era transformada en notícia. La postveritat va tenir en aquest periodista un bon precursor. D'ella deia:""la cruel mujer que durante seis años sembró el crimen y el terror desde la sierra de Caro, al frente de una partida de bandoleros conocida por Banda de los Siete". la "monstruosa mujer... (que)... había encontrado la vida adecuada para saciar su patológica sed de crímenes". En un "espectacular atraco" –escribirá–: "ella personalmente asesinó a un matrimonio y dos hijos, dejando herido a un tercero". ". Res d'això era cert, l'homofòbia venia diaris iera alimentada perperiodistes que donaven classes de moral a tothom.

Mentre Europa avançava en drets, Enrique Rubio tirava fortament per tornar cap a un passat "gloriós" més imaginari que real.
Informació completa: https://poldest.blogspot.com/2018/05/enrique-rubio-i-la-ley-de-peligrosidad.html

RUTA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA LGTBI

 Amb motiu del PRIDE Barcelona 2023, amb la Fundació Enllaç organitzem una ruta que mostrarà diferents elements relacionats amb la història de la diversitat sexual i de gènere de la Ciutat Comtal.

SORTIDA 

Dia:                             14 de juliol 2023

Hora                            19hores

Lloc:                            Entrada Ciutadella (Passeig Picasso/M. d'Argentera)          Organitza:                   Fundació Enllaç - Pride Barcelona

Durada activitat:          Entre 1h 30 minuts i dues hores.

Bibliografia:                 Dos dies abans es facilitarà als participants

Punts d'atenció           Dos dies abans es facilitarà als participants

Preu                            Gratuït.              

Guia                            Leopold Estapé. Expert en història LGTB

Idioma:                        Català

PUNT DE SORTIDA (Passeig Picasso)

FINAL (Prefectura de Via Laietana)

TEMES Y PUNTS D'INTERÉS:

Assassinat Sonia Rescalvo, origen de la Ciutadella, execucions per sodomia, carasses i bordells, cine Princesa, la casa del botxí, matrimonis homosexuals a l'edat mitjana?, la inquisició, la ruta de la vergonya (acusats de vagancia o perillositat) la vergonyosa història de la prefectura de Via Laietana, 

Sonia Rescalvo Zafra, assessinada per l'extrema dreta el 6 d'octubre de 1991

Imatge del Monestir de Santa Clara i la Torre de Sant Josep, presó fins 1868, enderrocada pel General Prim.

Carassa de Mirallers. 

Els fonaments de Santa Maria del Mar.

Toma anónima de Pere IV a Santa Maria del Mar,

Cine Princesa

Rampova, transformita valencià torturat per la policia a Via Laietana

Retaule del Conestable. Pere IV com rei Melcior

Sant Cosme I Damià, germans de fe, transformats en germans de sang mil anys després.

Sant Abdó i Senen, Jaume Huguet. 1460  l'Església de Sant Pere de Terrassa.

Antonio Gutierrez testimoni de la Barcelona de la transició

Ocaña i Nazario apallissats i portats a la Modelo, 1978

La memòria no agrada als que creuen que Via Laitena va ser un model, malgrat la seva negra història.

Bibliografia: 

Arnalte, Arturo. Redada de violetas.Ed Egales

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Gente, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 

Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)

Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 

Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.

Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.

Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.

Huard, Geoffroy. Los Gais durante el franquismo, 2023. EGALES

Huard, Geoffroy. Los Antisociales, Historia de la homosexualidad en Barcelona y París. 1945-1975.
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 

Blogs

La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/

L'armari obert: http://leopoldest.blogspot.com.es/

HISTÒRIES I LLEGENDES DE BARCELONA (I Part)

 Petites narracions que ens apropen al que va ser la Barcelona del passat: la sodomia heterosexual, la Asturiana miss Distrito V?, Nicolau d'Eimeric inquisidor, fagel.lants i carasses. 

Bestiari medieval, MNAC. 

NICOLAU D'EIMERIC, EL TENEBRÓS.

Nicolau Eimeric va ser un inquisidor general a la Corona d'Aragó. Es va caracteritzar per l'enfrontament amb Pere el Cerimoniós i l'atac contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes; el rei el va prohibir predicar a Barcelona.

Abans va acusar el conseller Bartomeu Genovès d'heretgia per la seva obra Novisimis Temporibus, en la que suposadament aquest feia apologia de l'Anticrist. La condemna del conseller, sense donar-li el dret a defensar-se, va provocar la ruptura definitiva de la ciutat amb els dominics, i va posar la ciutat d'acord per edificar l'edifici del Consell de Cent a l'actual carrer Ciutat, futur seu de l'Ajuntament de Barcelona.

Pere el Cerimoniós el va expulsar de Barcelona pel seu atac contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes el 1366, també el seu odi contra els jueus o els sodomites el va caracteritzar.

A la mort del rei Pere va tornar, on Joan I el donava suport, però en poc temps es va fer tants enemics que va acabar marxant a l'exili, on va acabar conspirant amb els "antipapes" d'Avignon. Martí l'Humà el va deixar tornar a Girona, on va morir el 1399.

ELS FLAGEL·LANTS DE LA PESTA

A l'edat mitjana va sorgir un moviment laic que pensava que, recreant la Passió de Jesús i fent dures penitències, aconseguirien salvar-se de la pesta negra, a la qual consideraven un càstig diví, motivat pels pecats de l'home i especialment pels jueus.

Va sorgir al nord d'Itàlia, cap al 1250. L'església catòlica no ho va veure amb bon ull perquè no ho va poder controlar, i així el moviment fou prohibit pel Papa en 1261.

 A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagel·lació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià. 

Quan el 1346 els flagel·lants van començar a atacar els jueus que trobaven al seu camí, acusant-los de cometre crims que "feien enutjar a Déu", Climent VI va ordenar iniciar la persecució dels flagel·lants, als quals també se'ls culpava per ser els "responsables" de la Pesta Negra que es va agreujar en 1348., amb la qual cosa van passar a formar part de la llarga llista de culpables de la pesta.
Per on passaven creaven la por i la mort, per això al final van ser erradicats.

IMATGE Il·lustracions de la Crònica de Nuremberg, de Hartmann Schedel (1440-1514)

VA DE CARASSES
(Ramus ad ianuam appensus corpus vendibile significat")

La frase s'atribueix a Isidor de Sevilla, que cita els bordells sevillans assenyalant: "Una branca penjada a la porta, significa cos a la venda". Per això les dones que venien els seus favors sexuals eren conegudes com a "rameres".

Els primers bordells legals a Barcelona són del segle XIV, instituïts pel rei Joan I i amb el beneplàcit eclesiàstic. Pagaven tributs a tots dos i a les festes de guardar els tancaven i les treballadores eren portades als convents on es vigilava si tenien alguna malaltia de transmissió sexual, de ser així ja no tornaven a sortir al carrer.

Amb la Guerra dels Segadors van entrar a Barcelona soldats francesos, per indicar on estaven els bordells es van autoritzar les carasses, on un posaven una branca de flors. Les més conegudes es conserven als carrers Miraller, Mosques i Carabassa, al carrer de les panses es pot trobar una segurament portada d'un antre lloc.

La carassa que he compartit està a l'Ajuntament de Barcelona, segurament és una rèplica amb les branques esculpides. 

LA SODOMÍA HETEROSEXUAL 

Encara que inicialment el concepte sodomia anava lligat a les relacions sexuals no reproductives, amb el temps es va unir al sexe anal, popularment conegut com el "conèixer per darrere".

Les dues sentències més greus que coneixem contra homes heterosexuals acusats de sodomia van tenir lloc a la Barcelona. Un va ser acusat de practicar la sodomia amb la seva dona. La pena tan greu va ser per exercir d'alcauets; a Barcelona els bordells eren legals i donaven els seus tributs a església i rei, però la competència era durament perseguida. Ell va ser condemnat a morir a la forca i ser cremat posteriorment, ella va ser bandejada.

El segon cas va ser contra un esclau, acusat de sodomia. En aquest cas, l'acusació era de violació, segurament contra una dona lliure. També va ser penjat i després cremat fins a reduir-lo a cendres. La denúncia no procedia de la dona, per la qual cosa es va poder tractar de relacions sexuals consentides. Cap d'aquests dos casos no va ser portat per la inquisició.

Al final de la Conquesta de Granada una sèrie de trobades sexuals es van produir a la ciutat de Loja. Prohoms, matrimonis, criats mantenien relacions sexuals de tota mena, intercanvi de parelles, relacions homosexuals... Tot lluny de les conviccions més tradicionals o dels rols assignats a home i dona. Coneixem tots els fets per les declaracions de 12 testimonis davant el Sant Ofici, després que algun d'ells denunciés els fets.

Entre els segles XVI i XVIII, els tribunals del Sant Ofici a la Corona d'Aragó van dictar 26 sentències sobre el delicte de sodomia entre home i dona. La majoria dels casos eren matrimonis, i les dones van assenyalar no haver estat forçades a mantenir aquest tipus de relacions.

A Barcelona dos judicis van afectar homes procedents de França. El primer va ser absolt el 1575 i la seva dona acusada de ser adúltera. El segon tres anys després va ser condemnat a 200 assots i galeres perpètues per haver mantingut relacions sexuals amb la seva dona, per força i per darrere. Ella el va denunciar. 

Aquí un resum dels casos més coneguts: https://leopoldest.blogspot.com/2016/08/la-inquisicion-y-la-sodomia-heterosexual.html

L'ASTURIANA, MIS DISTRICTE 5, 1934?

Hi ha dubtes de si va ser ella o Candelaria Biarnés, o eren la mateixa persona. La realitat és que va provocar un gran escàndol entre la premsa que es dedica a escandalitzar-se per espantar els seus lectors dels mals que cauran sobre d'ells.

Diuen que l'Asturiana era la més bella de la Criolla. Però ¿qui s'amagava darrere d'aquest bell rostre femení? Apareix citada en nombroses publicacions sobre la Barcelona dels anys 30, també als reservats de la Criolla al costat de Flor de Otoño, amb roba masculina. Ningú va escriure la seva biografia.

L'Asturiana apareix sovint citada en la premsa de l'època o en la interessant publicació del periodista Francisco de Madrid "Sang a les Drassanes" de 1926 (reeditada per La Vanguardia). La cita en masculí i l'anomena invertit. Cita a les seves companyes "la Cojitos" la "Madriles", la Granota, l'Eloisa ... Assenyala que apareixien en multitud de "festes d'invertits" als quals acudien "parelles d'invertits vestits de dona", compta que era assídua en els reservats l'Hotel Palace, o en els del 'Paral·lel, segurament també en la Criolla o Cal Sagristà. Poc més sabem d'ella, de qui mai ningú es va interessar en la seva biografia.

També hi ha breus referències, en negatiu sempre, a la premsa de l'època, El seu nom artístic era Candelaria Biarnés. Normalment, no utilitzaven el cognom, i per això ha portat a moltes confusions, no gaire clares.

El fet de sortir com miss Districte V va fer sospitar a la premsa del seu temps (des del Diluvio fins al Papitu) que es tractava d'un "home". Assenyalaven que "com no sortien en banyador, no podien conèixer el seu gènere", jo no sabia que es pogués conèixer el gènere d'algú si va en banyador. Anys abans a un concurs similar va ser el transformista català d'origen filipí DERKAS, i va passar a Berlín traient-se la perruca un cop guanyat el concurs. Cert, una persona transvestida va guanyar el concurs de miss Districte V, Candelaria o Asturiana ?, el misteri segueix.
Informació completa: https://poldest.blogspot.com/2020/07/lasturiana-la-candelaria-mirko.html