dissabte, 3 de juny del 2017

BARCELONA: DONES, SODOMIA I INQUISICIÓ.

Tan sols es té coneixement de dos acusacions de sodomia contra dones a Barcelona, per part de la Inquisició. Una al segle XVI, l'altre el XVII.

Escut de la Inquisició al Palau Reial Major.


Si que en aquest període hi han altres casos d'homes condemnats per haver conegut dona pel darrera (1). Rocío Rodríguez (2) ens senyala tres casos, dos francesos i un ermità. El primer cas era del 1578, qui va rebre va estar la dona, acusada d'adulteri. El segon el 1578, en aquest cas el francès natural de Elna, va ser acusat  d'haver forçat a la dona a tenir sexe pel darrera, i per aconseguir.ho la castigava amb  "golpes i asotes", va ser condemnat per sodomia i enviat a galeres. El tercer va ser un ermità el 1661, aquest va confessar haver tingut sexe anal amb nois i dones, la última d'elles era Maria Caminades, amb qui va conviure uns 8 anys. La condició de religiós el va salvar de la condemna. 

Rarament trobem acusacions de sodomia contra dones tan als tribunals inquisitorials com als civils, ni al Principat, ni a la resta de regnes de la Corona d'Aragó. Si van existir processaments per heretgia o bruixeria. Aquests últims especialment en les zones rurals entorn a les Guilleries. 





L'acusació per sodomia contra una dona que més m'ha cridat l'atenció va ser a l'Aragó del segle XVV. Rocío Rodríguez (2) explica com una dona visiblement espantada va confessar: "El meu espòs en alguna ocasió m'ha conegut pel darrere"(1). El marit va haver de presentar-se davant del tribunal, va ser torturat i fuetejat, després condemnat a 5 anys de galeres. Ella va pagar les costes del judici.

Els dos casos que coneixem a Barcelona son el de l'Eulàlia Cogullada al 1531. Va ser uns dels primers casos a judici pel Tribunal de la Inquisició de Barcelona. Va ser acusada i condemnada per "crim sodomític". Es desconeixen mes detalls, difícilment la condemna va ser per mantenir relación sexuals amb un altre dona.  

El segon va ser el de la Maria Caminades, de qui ja he parlat abans. Ella vivia amb el prevere Agustín Díaz de Vera, aquest havia confessat que havia tingut relacions sexuals amb diversos joves i que vivia amb ella des de feia uns 8 anys. Va reconèixer tenir "actos carnales por la parte póstera", i que els va tenir a sol·licitud d'ella. Per aquest fet va ser processada, mentre ell va ser posat en llibertat després de senyalar al seu penediment.

Després de passar per les terribles presons secretes de la Inquisició va ser jutjada. Però l'informe dels infames cirurgians inquisitorials la va salvar. Van declarar que la "parte prepóstera de la rea.. no había vestigio alguno por donde se conociese hubiese entrado en él miembro viril violentamente" (3). Hi va ser posada en llibertat. Era més fàcil que una persona que hagués estat violada sexualment tingués condemna, que algú amb experiència: si no hi havia sang o esquinçaments, no hi havia delicte. 



(1) Conèixer pel darrera era un eufemisme utilitzat per la Inquisició per senyalar el sexe anal. 

(2)  Rocío Rodriguez, "Sodomía e inquisición"

(3) Jaume Riera i Sans. Sodomites catalans"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada