EL QUIXOT A CATALUNYA, DUES HISTÒRIES DE TRANSVESTISME.

Parlar de transvestisme a inicis del segle XVII era complicat, donada la dura repressió inquisitorial. Malgrat tot, la novel·la picaresca s'hi atreveix, i Cervantes no va voler ser menys.

Gustave Doré. El Quixot a Barcelona. 

Si en la literatura castellana de l'època el transvestisme tenia un contingut més aviat humorístic, en l'obra cervantina vista amb ulls actuals hi podríem veure una certa intencionalitat, al límit del qual era el que es podia permetre donada terrible censura inquisitorial de l'època.

El transvestisme podria ser vist com el treball del diable, i els transvestits com a carn per la foguera. En els procediments de Torquemada podem llegir: "en un lugar no muy lexos de donde agora vivimos, estava una muger casada con un hombre labrador no muy rico, y como esta muger no tuviese hijos, el marido y ella estavan mal avenidos, y ansi se dava tan aspera vida, fuese de celos, o por otra causa, que la muger una noche hurtando los vestidos de un moço que en casa estava, vestida con ellos se fue y anduvo por algunas partes fingiendo ser hombre, y asi sirvió y ganaba para sustentarse, y estando asi, o que la naturaleza obrasse enella pujante virtud que bastase para ello [...] ella se convertio en varon, y se caso con otra muger..."(1)

Possiblement Cervantes al Don Quixot va més enllà. La sexualitat de Don Quixot és ambigua, fruit de la por inquisitorial o del desig cervantí? Tots els personatges estan enamorats, fins i tot el pobre Rocinante, però ell mai té el més mínim contacte sexual. Don Quixot estima a les dones, sempre idealitzades, però realment les desitja sexualment? La dona apareix en múltiples identitats, generalment són fortes, lliures i allunyades del paper passiu que la societat els va atorgar. En aquesta ocasió, em crida l'atenció les dones transvestides, dones enfrontades a diferents injustícies. Em centraré amb els dos casos de Catalunya. Abans cal recordar que a la primera part, capítols 26 i 27, està a punt de transvestir al rector del poble, però al final li toca fer.ho al barber""asi se profanaba menos su dignidad".

Crec que el millor Quixot és el que entra a Catalunya, sap veure i interpretar la realitat, mentre Sancho ja no ho sap esbrinar. A més fa amistat amb un bandoler, Roque Guinart "Perot lo Lladre", un personatge real i curiosament antiaustriacista. Mentre discutien i s'elogiaven mútuament, de sobte: "Ya le iba a dar las gracias don Quijote, cuando sintieron a sus espaldas un ruido como de tropel de caballos, y no era sino un solo, sobre el cual venía a toda furia un mancebo, al parecer de hasta veinte años, vestido de damasco verde, con pasamanos de oro, greguescos y saltaembarca, con sombrero terciado, a la valona, botas enceradas y justas, espuelas, daga y espada doradas, una escopeta pequeña en las manos y dos pistolas a los lados. Al ruido volvió Roque la cabeza y vio esta hermosa figura, la cual, en llegando a él." Era la bella Clàudia, una gineta atrevida, una magistral amazona armada fins a les dents, qui fugia d'una situació injusta. No us dic el següent: simplement us animo a llegir el Quixot.

Finalment, al capítol 65 apareix la història de la pobra Ana Fèlix (¿Mujer, y cristiana, y en tal traje, y en tales pasos? Más es cosa para admirarla que para creerla"), qui malgrat ser cristiana, la van expulsar per tenir ascendència morisca i finalment va ser capturada en un vaixell pirata, transvestida com a "mancebo" . Cervantes ens mostra de nou una realitat que segurament coneixia, era la presència de dones pirates en els vaixells, sempre adoptant una identitat masculina.

"Miróle el virrey, y, viéndole tan hermoso, y tan gallardo, y tan humilde, dándole en aquel instante una carta de recomendación su hermosura, le vino deseo de escusar su muerte; y así, le preguntó:
-Dime, arráez, ¿eres turco de nación, o moro, o renegado?
A lo cual el mozo respondió, en lengua asimesmo castellana:
-Ni soy turco de nación, ni moro, ni renegado.
-Pues, ¿qué eres? -replicó el virrey.
-Mujer cristiana -respondió el mancebo." 

Deia de Barcelona: "archivo de la cortesia, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos, y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única."

Don Quixot sempre mereix una relectura, amb ulls oberts, i llegir entre línies i lluny de la lectura lineal a la qual sovint ens han presentat. Segur que sorprèn.

(1)  Hermafroditismo, Transexualidad y cambios de sexo en la Edad Moderna  http://historsex.blogspot.com.es/2016/10/don-quijote-y-el-sexo.html