EL RETAULE DE COSME I DAMIÀ A LA CATEDRAL DE BARCELONA.

John Boswell (1) senyalava a aquests germans de fe com advocats en els rituals d'agermanament medievals. La seva presencia a Barcelona ens mostra alguna curiositat. 

La capella va ser sufragada per una tal Sança Ximenis de Cabrera per ubicar-hi la seva tomba, les pintures són de Lluís Dalmau, un dels més cèlebres pintors gòtics. Va encarregar la feina a l'escultor Pere Oller, sembla que l'encàrrec inicial era que la capella havia d'estar dedicada a Santa Clara i Santa Caterina. Però un cop morta i enterrada els autors van canviar-ho pel retaule dels dos sants metges.

La majoria de capelles tenen la presència de sants que no van tenir relació entre ells (sant Sebastià i santa Tecla, Santes Clara i Catalina, Santa Elena i Sant Gabriel...) En aquest cas es tracta de dos homes, metges i germans de fe; segons Boswell al segle XIII es va decidir que a més eren germans de sang. L'error, voluntari o no, podia ser que en el seu moment van poder fer un pacte d'agermanament (adelfopoiesis). 

Per l'adelfopoiesis (en grec "agermanar", "fer germans") dos homes es comprometien a viure junts, cuidar-se en la malaltia, repartir les tasques per igual, compartir riqueses i amistats. La validesa d'aquests pactes havia de tenir la presència divina com a testimoni, per això es realitzaven en els recintes religiosos, i és la causa per la qual apareix la figura de Jesús a la part alta de la icona d'Ucraïna dels sants Sergi i Bac, els principals advocats d'aquest tipus de pactes. L'evidència s'ampliaria amb la presència de moltes tombes angleses i franceses medievals amb dos homes enterrats jurant amor etern a les làpides: "L'amor els va unir en la vida. Que la terra els uneixi a la mort".

Icona de Segi i Bac, segle VII Kiev. Procedència Santa Caterina del Sinaí.

En el retaule de la catedral de Barcelona, Come i Damià apareixen tant units com separats, no mostrant cap element d'efectivitat entre ells. Tampoc res que ho negui.

John Boswell ha defensat que darrere aquests pactes d'agermanament hi havia unes veritables unions homosexuals. Molts historiadors ho neguen, ells assenyalen que no hi ha cap evidència de consumació sexual de la relació. Segurament si s'apliqués aquest criteri a la immensa majoria d'unions heterosexuals, els resultats podrien ser divertits. També l'acusen que "mou texts en grec i eslau litúrgics i que no tenen traduccions llatines".  Aquests texts, com que no estan en llatí, són difícils de comprendre. Boswell afirma que les traduccions llatines sí que van existir però "que van ser destruïdes qual'església clarament decidir castigar aquest tipus d'unions". (2) També se l'acusa de fer la recerca buscant corroborar les seves tesis i no portant una investigació rigorosa. No entraré a jutjar quantes investigacions d'aquest tipus avui es donen per rigoroses. La polèmica segueix viva, però sembla que van sortint dades que podrien donar-li la raó.

Un dels casos millor documentats està a Galícia, és la unió entre Pero i Munio, amb un document davant notari del segle XI (1031). Atès que s'han perdut gran part de la documentació de l'època és impossible saber si va ser un cas aïllat o molt més general:

"Nosotros, Pedro Didaz y Munio Vandiles, pactamos y acordamos mutuamente acerca de la casa y la iglesia de Santa María de Ordines, que poseemos en conjunto y en la que compartimos labor; nos encargamos de las visitas, de proveer a su cuidado, de decorar y gobernar sus instalaciones, plantar y edificar. E igualmente compartimos el trabajo del jardín, y de alimentarnos, vestirnos y sostenernos a nosotros mismos. Y acordamos que ninguno de nosotros de nada a nadie sin el consentimiento del otro, en honor de nuestra amistad, y que dividiremos por partes iguales el trabajo de la casa y encomendaremos el trabajo por igual y sostendremos a nuestros trabajadores por igual y con dignidad. Y continuaremos siendo buenos amigos con fe y sinceridad, y con otras personas continuaremos siendo por igual amigos y enemigos todos los días y todas las noches, para siempre. Y si Pedro muere antes que Munio, dejará a Munio la propiedad y los documentos. Y si Munio muere antes que Pedro le dejará la casa y los documentos".(2)

Casualitat, intenció? No hi ha cap indici que a Barcelona o Catalunya arribessin aquest tipus d'agermanaments, si però la presencia i advocació a aquests sants o d'altres com Sant Abdó i Senén. Tots ells germans, però de fe o de sang'. La presència de molts esclaus procedents d'Orient als tallers catalans podria ser la causa de la veneració de tots aquests sants suposadament màrtirs orientals. 

També al MNAC podem veure la tomba dels Ardêvol (s XIV). No eren germans, no tenien el mateix ofici. Dos homes enterrats junts pot ser per causa de molts motius, un d'ells que fossin parella, opció que els historiadors generalment no en volen saber res. En aquest cas la resposta normal és, a l'Edat Mitjana la persecució de la sodomia era enorme. No era així, a Catalunya les primeres persecucions importants van ser a partir del segle XV.

retaule de sant Abdó i Senén de Jaume Huguet (1460). (església de Sant Pere de Terrassa)

(1)   IGLU.Las bodas de la semejanza : uniones entre personas del mismo sexo en la Europa premoderna

    http://iglu-biblioteka.blogspot.com.es/1996/09/libros-historia-las-bodas-de-la.html

(2)Las bodas de la semejanza, relaciones homosexuales bendecidas por la iglesia en la Edad Media, según John Boswell
Espiritualidad Caminante, 2009-12-10
http://wwwespiritualidadprogresista.blogspot.com.es/2009/12/las-bodas-de-la-semejanza-relaciones.html

Més:

Boswell, John. Las Bodas de la semejanza, 1996, Muchnik Editores. Esgotat, però es troba a la xarxa de biblioteques.