APROXIMACIÓ A LES CAROLINES I LA SEVA RELACIÓ AMB LA CNT/FAI

Qui eren les Carolines? Van existir realment? La FAI les va prohibir en entrar al govern? Durruti les va executar al front? Intentaré contestar a totes les preguntes en funció de les evidències que disposem avui.

Carnaval 1936, Barcelona. Pères de Rozas, AFB

Al llibre "Diari del lladre", Genet relata la presència de joves transvestits en un local proper a la Criolla anomenat Cal Sacristà. Els dos llocs eren els locals als quals acudien, o a la darrera moda francesa, o de faralaes amb "peineta" inclosa. Darrere d'aquest grup de persones es trobaven persones que avui definiríem com transsexuals, homosexuals que buscaven relacions sexuals, treballadors del sexe i delinqüents que buscaven víctimes a la qual prendre la seva cartera.

A "Diari del lladre", Genet mostra el seu disgust sobre l'obligació de transvestir-se:

"Per Carnaval era fàcil anar transvestit. A un hotel vaig robar una faldilla de volants i una brusa. Una nit vaig creuar desesperadament la ciutat, tapat amb una mantellina i un ventall, per anar a la Criolla ... Només arribar em van esquinçar la cua de la bata, em vaig tornar furiós.

"-Perdoni, ho sento... Algú prop va dir -Disculpi, senyora, és que vostè coixeja. "

La gent reia al meu voltant ... Furiós i humiliat, vaig sortir entre les riallades dels homes i les Carolines. Vaig anar fins al mar i en ell vaig llençar la faldilla, la brusa, la mantellina i el ventall ... Jo era pobre i estava trist."

El text és de 1949, i és el primer cop que surt la paraula "les Carolines" en referència a les persones transvestides dels baixos fons de Barcelona. El nom té a veure amb uns descampats que Genet segurament coneixia prou bé per portar-hi als seus clients i víctimes. El món de la fotografia ens ha deixat evidències sobre l'existència d'aquest important grup de persones que es va moure pel barri "Chino" de la ciutat els anys 20 i 30. De la seva existència no hi ha cap dubte, de les causes de la seva desaparició moltes. Però no es pot dir que "era el nom en què eren conegudes", perquè Genet va crear el terme 15 anys després.

El llibre també explica que una bomba anarquista que va matar a unes Carolines a una Vespasiana, durant l'assalt a les Drassanes i una manifestació com a reacció. Genet feia temps que ja no vivia a Barcelona, no hi ha evidència ni de les víctimes, ni de la manifestació. Les dades que hi ha d'aquest assalt assenyalen que va morir un carrabiner. La premsa de l'època podia ser procliu a amagar la mort dels anarquistes, però tendia més aviat a exagerar les seves víctimes. ¿Això vol dir que mai va existir aquest acte reivindicatiu? No podem afirmar-ho, ni negar-ho. Potser Genet exagerés i la bomba existís i només produís ferits. La mala relació entre anarquistes i "les carolines" podia justificar l'enuig. És un text literari al qual després Juan Goytisolo li dóna veracitat a un altre text literari.

Gabriel Casas i Galobardes, "Les Carolines" a la porta de la Criolla. Imatge des de dins de la vidriera.

Es dóna per fet que l'arribada de la CNT / FAI al govern de la Generalitat va significar la prohibició dels espectacles de transformisme a Barcelona. Donada la seva bel·ligerància és creïble. La veritat és que aquests espectacles van desaparèixer automàticament, però tampoc hi ha cap decret que ho pugui demostrar.

La Solidaridad Obrera, diari de la CNT, anomenava el carrer Cid com el "carreró pudent (callejuela maloliente)", mentre demanaven enderrocar el barri per acabar amb terribles malalties com per a ells ho era l'homosexualitat, un vici que ells atribuïen a persones degenerades i sempre contrarevolucionàries. Malgrat tot, els anarquistes omplien els locals de la zona, al costat del pitjor de cada casa.

Després del cop d'estat feixista de juliol de 1936, el cenetista Fèlix Martí Ibáñez va ser nomenat director general Salut Pública i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, de fet va dirigir el departament per on van passar molts consellers que ni arribaven a arrelar. Va ser una figura de prestigi internacional, va promocionar lleis com el dret a l'avortament. Ell no creia que l'homosexualitat fos una malaltia, es decantava per considerar-lo un vici, ​​a ell s'atribueix la prohibició del transvestisme com a mesura per defensar la salut pública dels ciutadans. Però no hi ha cap acte administratiu, cap acta oficial que ho confirmi. Més enllà de la seva militància homòfoba.

Tot i la fòbia anarquista, moltes "Carolines" van marxar amb ells a lluitar al front contra el feixisme. Moltes d'aquestes persones podien empatitzar amb l'anarquisme, però rarament sabien llegir i conèixer el que la "Soli" deia d'elles. ¿Van acabar els espectacles per prohibició o per què van marxar al front en massa? Difícil de saber, molts cops crec que podem conèixer millor que passava a Barcelona als segles XV o XVI, que als anys 30.

I un cop a la guerra, què va ser d'elles? Sabem que Valentín González "el Campesino" va manar executar a les treballadores sexuals que van anar al front. I Durruti ?. Alguns testimonis assenyalen sense aportar massa evidències, que va voler posar ordre al front, expulsant o afusellant a les "Carolines" que hi van anar. Com tot el relacionat amb aquests temps de guerra, no es pot ni afirmar-se, ni negar-se. No hi ha cap evidència de que Durruti ordenés la seva execució.

La realitat és que els que van sobreviure a aquesta terrible guerra van reaparèixer armaritzats, molts d'ells com uns homes aflamencats en els nous espectacles de la Barcelona del governador Correa. Un exemple va ser el transformista Mirko, que va passar de ser el "cantaor" Mirco al Barcelona de Noche.

Mirco, al Barcelona de noche. 

Més informació

Goytisolo, Juan. Genet en el Raval, Ed Galaxia Guttenberg.

Villar, Paco. La Criolla, La puerta dorada del Barrio Chino" Ed Comanegra.

Bueso, Adolfo. Diario de un cenetista. Ed Ariel. 
Jean Genet, Diari del lladre. RBA