▼

dimecres, 10 de juny del 2020

LES CAROLINES, ENTRE EL MITE I LA REALITAT.

Gran part de la informació que ens ha arribat sobre les carolines són a partir d'un text literari, sobre les evidències i la ficció intentaré apropar-me a aquesta entrada.
Carnaval 1936, Barcelona. Pères de Rozas, AFB


En Diari del lladre, Genet compte la presència de joves transvestits a un local proper a la Criolla anomenat Cal Sacristà. Al costat del Bataclan i la Criolla eren els locals preferits, als quals acudien transvestits (transvestides) a l'última moda francesa, o de "faralaes" amb "peineta" inclosa. Darrere d'aquest grup de persones transvestides es trobaven des de persones que s'hi identificaven plenament, d'altres que ho feien per obligació o per recaptar clients. Podien ser persones que avui definiríem com transsexuals, homosexuals que buscaven relacions sexuals, treballadors del sexe i delinqüents que buscaven víctimes a la qual prendre la seva cartera.

Molts delinqüents aprofitaven aquest ambient dels baixos fons barcelonins i es transvestien per poder robar a les seves víctimes. En el film "La Bandera", Jean Gabin entra en un local, possiblement la "Criolla", un client li adverteix:. "A Barcelona has de desconfiar de tots ... Aquest està ple de transformistes i tota mena de gent" .. . Mentre vigila els transformistes, algú li roba cartera i documentació.

En Diari del lladre, Genet mostra el seu desgrat sobre l'obligació de transvestir-se: "Per Carnaval era fàcil transvestir-se. A un hotel vaig robar una faldilla de volants i una brusa. Una nit vaig creuar desesperadament la ciutat tapat amb una mantellina i un ventall, per anar a la Criolla ... Només arribar es va esquinçar la cua de la bata. Em vaig tornar furiós.

Perdoni, ho sento.
... Algú prop va dir
Disculpi, senyora, és que vostè coixeja. "

La gent reia al meu voltant ... Furiós i humiliat, vaig sortir entre les riallades dels homes i les Carolines. Vaig anar fins al mar i en ell vaig ofegar la faldilla, la brusa, la mantellina i el ventall ... Jo era pobre i estava trist."

Genet crea el nom de "Les Carolines" per definir a aquest grup de persones, que segons ell es van revoltar després d'una bomba a una vespasiana en la qual suposadament van morir diverses d'elles. Genet el cita anys més tard, i parla d'uns fets que van succeir mesos més tard de la seva marxa de Barcelona. Quines evidències tenim d'aquests fets?.
Participantes en el primer concurso de Miss Barrio Chino celebrado en La Criolla en 1934. Foto: Ballbé. 


Se suposa que aquesta bomba va ser paral·lela a l'assalt anarquista a les Drassanes (Reials Drassanes) de 1933. Les dades que hi ha d'aquest assalt assenyalen que va morir un carrabiner. La premsa de l'època podia ser procliu a amagar la mort dels anarquistes, però tendia més aviat a exagerar les seves víctimes. ¿Això vol dir que mai va existir aquest acte reivindicatiu? No podem afirmar-ho, ni negar-ho. Potser Genet exagerés i la bomba existís i només produís ferits. La mala relació entre anarquistes i "les carolines" podia justificar l'enuig.

Juan Goytisolo també parla de la seva existència, segurament a través del seu coneixement i amistat amb Genet (1) ... "Crida a les Carolines valentes precursores de" les gasolines "parisencs de maig de 1968. Vés a saber qui van ser les gasolines de París, però estic convençut que no hi ha hagut transvestits més ferotges que els que van habitar el barri xinès entre els anys vint i trenta de segle passat. Ni les "gasolineres" de París de maig del '68, ni els amanerats del Magic City de París dels anys trenta, ni els transvestits del Daurat berlinès.
Els travestis catalans es barregen amb l'ambient anarquista i directament delinqüent i en la crònica policial de Barcelona d'aquells anys amb freqüència apareixen homes disfressats de dona que han participat en un atracament en qualitat de qui porta la pistola, o han seduït joves als que porten a paratges solitaris del Tibidabo on els roben, o se sumen a les revoltes per assaltar la caserna de Drassanes. ".

El món de la fotografia ens ha deixat evidències sobre l'existència d'aquest important grup de persones que es va moure pels baixos fons de la ciutat els anys 20 i 30. De la seva existència no hi ha cap dubte, de les causes de la seva desaparició moltes.

Es dóna per fet que l'arribada de la CNT / FAI al govern de la Generalitat va significar la prohibició dels espectacles de transformisme a Barcelona. Donada la seva bel·ligerància és creïble. La veritat és que aquests espectacles van desaparèixer automàticament, però no hi ha cap prova que fos per prohibició

La Soli (Solidaridad obrera, diari de la CNT) deia el carrer Cid com la "callejuela maloliente", mentre demanaven enderrocar el barri per acabar amb terribles malalties com per a ells ho era l'homosexualitat, un vici que ells atribuïen a persones degenerades i sempre contrarevolucionàries.

Després del cop d'estat feixista de juliol de 1936, el cenetista de 26 anys Fèlix Martí Ibáñez (2) va ser nomenat director general Salut Pública i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, de fet va dirigir el departament per on van passar molts consellers que ni arribaven a arrelar. Va ser una figura de prestigi internacional, va promocionar lleis com el dret a l'avortament. Ell no creia que l'homosexualitat fos una malaltia, es decantava per considerar-lo un vici, i per evitar-ho suposadament va prohibir la seva presència en els locals de Barcelona, ​​a ell s'atribueix la prohibició del transvestisme com a mesura per defensar la salut pública dels ciutadans. Però no hi ha cap acte administratiu, cap acta oficial que ho confirmi.

Tot i la fòbia anarquista contra aquests espectacles, sempre van ser els anarquistes els principals clients d'aquests locals. Segurament per aquesta afinitat, gran part de les anomenades carolines van marxar amb ells a lluitar al front contra el feixisme. Moltes d'aquestes persones podien empatitzar amb l'anarquisme, però rarament sabien llegir i conèixer el que la Solidaritat Obrera deia d'elles. ¿Van acabar els espectacles per prohibició o per què es van anar al front en massa? De vegades crec que podem conèixer millor que passava a Barcelona als segles XV o XVI, que en els anys 30.

Una altra pregunta de difícil resposta. Què va ser de les anomenades Carolines? Per què van desaparèixer És cert que van marxar al front, la guerra i els ideals de llibertat mai s'han portat bé. Sabem que Valentín González "el Pagès" manar executar a les treballadores sexuals que van anar a al front. I Durruti?. Alguns testimonis assenyalen sense aportar massa evidències, que va voler posar ordre al front, expulsant o afusellant a les Carolines que hi van anar. Com tot el relacionat amb aquests temps de guerra, no pot ni afirmar-se, ni negar-se. La realitat és que els que van sobreviure a aquesta terrible guerra van reaparèixer com uns homes aflamencats en els nous espectacles que a la Barcelona del governador Correa es van permetre. Un exemple va ser el transformista Mirko, que va passar al cantaor Mirco.
1933, ambiente Barrio Chino. David Santsalvador,
(1) La santidad de Genet, El PAIS enero 2009. Juan Goytisolo:   https://elpais.com/diario/2009/01/03/babelia/1230943152_850215.html

(2) FÉLIX MARTÍ IBÁÑEZ (1911 - 1972). NOTA SOBRE LA SEVA ACTIVITAT COM A METGE A LA DÈCADA DE 1930. L'ÈPOCA ANARQUISTA. Laura Martínez Sadurní. 
Mas:

La Criolla (III). Los travestis salvajes del barrio chino Del blog "No te quejarás por las flores que te he traído":http://lavaix2003.blogspot.com.es/2015/04/la-criolla-iii-los-travestis-salvajes.html

Villar, Paco. La Criolla, La puerta dorada del Barrio Chino" Ed Comanegra.

Bueso, Adolfo. Diario de un cenetista. Ed Ariel. 

Jean Genet, Diario del Ladrón. RBA (pag. 67-69)





-

1 comentari: