LA INQUISICIÓ I LA SODOMIA HETEROSEXUAL

A Barcelona dos judicis van afectar homes procedents de França (francesos i mariners eren sospitosos habituals en aquestes matèries.

Encara que inicialment el concepte sodomia anava lligat a les relacions sexuals no reproductives, amb el temps es va unir al sexe anal, legal i popularment conegut com el "conèixer per darrere".

El terme sodomia no apareix fins al segle XI, un monjo anomenat Pere Damià, El va crear per posar ordre entre el seu clergat que vivia amb les seves parelles, mantenint relacions sexuals no reproductives. L’església va trigar cent anys a iniciar una política de persecució, especialment contra els homosexuals, però també contra molts heterosexuals. El que es perseguia en realitat eren les relacions sexuals de qualsevol tipus, el sexe mai ha estat bon vist per les jerarquies religioses.

Al final de la Conquesta de Granada una sèrie de trobades sexuals es van produir a la ciutat de Loja. Prohoms, matrimonis i criats mantenien relacions sexuals de tot tipus, tot lluny de les conviccions més tradicionals o dels rols assignats a home i dona. Coneixem tots els fets per les declaracions de 12 testimonis davant el Sant Ofici, després que algun d’ells els denunciés als familiars (inquisitorials (1).

A mitjans del segle XVII els inquisidors van arribar a un poble d'Aragó. Immediatament van demanar a la població que tothom que hagués comès algun acte contra natura, el confessés, el tribunal seria indulgent i perdonaria. Una dona del poble, visiblement espantada va córrer a confessar: "El meu marit en alguna ocasió m’ha conegut pel darrere". El marit va haver de presentar-se davant el tribunal, va ser torturat i assotat, després condemnat a 5 anys de galeres. Ella va haver de pagar les costes del judici.

Entre els segles XVI i XVIII, els tribunals del Sant Ofici a la Corona d'Aragó van dictar 26 sentències sobre el delicte de sodomia entre home i dona. La majoria dels casos eren matrimonis, i les dones van assenyalar no haver estat forçades a mantenir aquest tipus de relacions.

A Barcelona dos judicis van afectar homes procedents de França (francesos i mariners eren sospitosos habituals en aquestes matèries). El primer va ser absolt en 1575 i la seva dona acusada de ser adúltera. El segon tres anys després va ser condemnat a 200 assots i galeres perpètues per haver mantingut relacions sexuals amb la seva dona, a la força i per darrere. Ella mateixa el va denunciar.

El jardí de les delícies, El Bosco. 

A València en 1688 un home va ser acusat d’haver tingut en diverses ocasions relacions sexuals pecaminoses amb la seva dona. En el seu descàrrec va declarar que ho va fer induït pel diable i la beguda. El van enviar 5 anys a galeres i al desterrament.

Quan es tractava de gentilhomes o clergues les penes se suavitzaven, en moltes ocasions hi havia sentències absolutòries. Així en 1585 un ramader de Saragossa va ser acusat d’haver sodomitzat a la seva criada. Va dir ser gentilhome i doctor en teologia i va ser absolt.

Els francesos en aquest apartat apareixen en moltes ocasions. També a Saragossa un jove de 20 anys procedent d’aquest país va ser acusat de mantenir aquest tipus de relacions amb la seva dona, en la seva defensa va dir que era molt inexpert i no sabia per on es feia. Torturat va cantar tot el que li van demanar, i així va sortir que la vaca i la mula de la seva propietat també havien estat penetrades. El van condemnar a 6 anys de galeres.

Curiós és el cas d’un treballador del tèxtil de Saragossa en 1620 que va ser detingut amb la seva dona (és l’únic cas en què la dona va ser detinguda) sota el delicte de sodomia. Ella va ser portada a les horribles presons secretes de la Inquisició, on va ser torturada al marge de la legalitat aragonesa. En el judici la família va acusar el marit de ser un bujarró, demanant fos cremat. En la seva defensa va dir que encara que havia intentat la penetració, mai ho havia aconseguit. Ell va ser condemnat a ser assotat i enviat de per vida a galeres. De la dona no es coneix la sentència.

Així podem veure diversos casos d’homes horroritzats acudint al tribunal per autoacusar d’una intenció, d’haver-ho desitjat o consumit.

(1) Familiars inquisitorials, eufemisme amb que s’anomenava als funcionaris de la Inquisició.




Bibliografia

Alberto Mira, Para entendernos (juicio de Loja)
Rocío Rodríguez en el seu llibre "El sodomita i la Inquisició
En els treballs de Jaume Riera, Rocío Rodríguez o Rafael Carrasco podreu trobar més informació.