ENRIQUETA SERRANO, EL CUPLÉ REPUBLICÀ.

En anteriors entrades us he parlat de cupletistes "germanòfiles", aquest cop us apropo a una cupletista republicana.

Enriqueta Serrano va néixer a Barcelona, la seva vida des de la infància va ser el teatre. Artista autodidacta va compondre moltes de les cançons que cantava. Amb 16 anys va marxar a Llatinoamèrica a una gira triomfal, interpreten sarsuela i opereta francesa o vienesa. 

El seu èxit va fer que la Paramount la contractés per diversos films, rodats a França en castellà. Un d'ells va ser "La Pura verdad" el 1932. 

I va tenir temps de cantar temes crítics amb la realitat del país, com va ser "el enchufe" (1932), amb la barcelonina Orquesta Musette de Serramont. (Serramont venia del cognom del fundador de l'orquestra, Montserrat, amb l'ordre sil·làbic intercanviat). 

Amb l'esclat de la república va compondre diversos temes de gran èxit. El més conegut va ser el tema "Viva la república" (1931) o "Es mi Manuel Azaña" (1932). Sempre amb lletra seva i música del Pablo Solozábal. 

Va formar parella amb Alady, triomfant al Teatro Nuevo del Paral·lel el 1931 amb la revista "Flameruncios".



Aquest any torna definitivament a Espanya per estrenar l'opereta "Kastiuska, la mujer rusa" de Pablo Solozabal. Poc després es casava amb aquest compositor donostiarra. Llavors el gelós i "genial cascarrabias" la va obligar a retirar-se dels escenaris. L'aparició aquells anys amb unes espectaculars botes de cosac, katiusques, es va interpretar com el seu compromís amb la revolució russa. No en tinc constància, el seu compromís va ser més aviat amb la república. Aquells anys van triomfar també altres cupletistes més compromeses, especialment amb l'anarquisme o el POUM, com Dora la Cordebesita, Carmelita Aubert (que va cantar a l'Andreu NIn) o la Julita Oliver que va triomfar als baixos fons de Barcelona cantant al comunisme llibertari. 

(1)

El 1945 reapareix a Buenos Aires amb la companyia del seu espòs. Poc després, i un cop superada la depuració que imposava el règim feixista espanyol, va estrenar a Madrid "La casa de las tres muchachas" també de Pablo Solozábal. De nou l'èxit la va seguir fins al 1958 en què sobtadament va morir.

Amb l'orquestra del barceloní Jaume Planas, introductor del Jazz a Espanya. 

(1) Imatge procedent del blog AGENTE PROVOCADOR, al seu escrit: 
Cuando el cuplé fue la música de la revolución: http://www.agenteprovocador.es/publicaciones/cuando-el-cuple-fue-la-musica-de-la-revolucion