dilluns, 1 d’octubre del 2018

L'ESTIU DE LA SENYORA CONCHITA

Avui dia internacional de la gent gran us parlaré de la senyora Conchita de Barcelona, de 89 anys, Viu solo i el pitjor de tot, se sent molt sola.


A inicis d'agost la seva mascota, el periquito tafaner i maleducat del qual tant us he parlat, la va deixar. El seu dolor, i també el meu, va ser immens. Un bon amic va saber donar un bon destí a les seves restes. Però el patiment de la Conchita no va acabar aquí.
A final de més va caure, sola, per sort la tele-assistència la va ajudar. Però la van portar a un "hospital concertat" de l'Eixample, que té una sala especial pels pacients derivats de "Cat. Salut". Allà la van deixar a un racó, fins que per sort de nou el seu bon amic ho va veure. Al centre deia que ja no hi era... La van pujar a planta, i allà del llit a la cadira en espera del "sociosanitari". Ningú es preocupava per ajudar al fet que caminés o no, el tracte era bo, però hi havia dies que no tots els serveis arribaven a cap hora...



Massa dies després la van enviar al sociosanitari, concertat per descomptat, i de titularitat d'un orde religiós que fa negoci amb aquests temes. A mi em va bé pel voluntariat, la clínica està a la Zona Franca, prop de casa. Però en entrar els familiars avisen, aquí patirà si no paga, i molt.

No li donen aigua, si la vol, ha de ser de l'aixeta que és vomitiva. Té una dieta marcada, li diuen que tenen menú únic i que si no el vol vagi al restaurant. Clar, és una clínica molt cristiana i el negoci és el negoci. Té febre, però entren a rentar-la i vestir-la a les 8 del matí sense tenir-la en compte. La desperten a les 8, per portar-la a rehabilitació a les 11, fent llargues estones de cua per pujar a l'ascensor. 

La sèrie de queixes que em dóna serien infinites. Senya-la que les sessions de recuperació són molt bones, encara que el que veu és el cementiri de Montjuïc on vol anar.hi aviat per estar amb tota la seva família. Curiosament coincideixen al que em comenten altres voluntaris que acompanyen persones grans a Barcelona, centres que públics o privats sempre tenen gestió externalitzada.


A Conchita ara li diuen que hauria d'anar a una residència privada, després de l'experiència està terroritzada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada