HISTÒRIES DE BARCELONA (II)

Temes: Una història del Raval anys 40; Carassa del carrer Mirallers; Edat Mitjana: persecució de jueus i sodomites; Urina per rentar roba a l'epoca romana.

Accés a la 1ª part: https://poldest.blogspot.com/2023/03/histories-de-barcelona-i.html

El cabaret La Criolla, anys 30. /GABRIEL CASAS, GALOBARDES / ANC

BARCELONA, RAVAL ANYS 40
TEXT

"El Cubano me propuso salir a trabajar con él, juntos podríamos hacer muchas cosas. El oficio que me proponía era el de "pasma ful"(falso policía) en las "colmenas" (urinarios). Mi misión sería del exhibicionista que atrae al vicioso que una vez atraído se le lleva a un lugar discreto, cuando está en situación comprometida se le extorsiona. "

COMENTARI

El text ens porta a la Barcelona de 1940, llavors les relacions homosexuals no estaven penalitzades, però la policia es prenia la justícia pel seu compte i aplicava el delicte d'escàndol públic. Els urinaris (colmenas) especialment de Plaça Catalunya, Rambles o els billars eren llocs comuns de trobada, llocs pels quals també oportunistes i lladragots solien aparèixer.

MÉS.

Imatge presa per Joan Colom, Raval anys 50,
Text d'UN HOMBRE LLAMADO KATY, Juan Soto Pont. Ediciones la Palma

EL "DECADENT" MARQUÈS DE VINENT I BARCELONA

Aristòcrata, anarquista i homosexual, Antonio de Hoyos (1885-1940) era digne d'una obra de Valle-Inclán. La seva presencia, amb una estrafolària tropa, va ser molt freqüent pels baixos fons de la ciutat, especialment a la Criolla. 

 Per a més informació cliqueu: https://poldest.blogspot.com/2017/12/el-decadent-marques-de-vinent-i.html

Malgrat la seva imatge frívola, va ser una persona compromesa amb el seu país, afiliat a la CNT/FAI en esclatar la Guerra Civil, va oferir la seva ploma a la causa revolucionària. Va publicar a "El sindicalista", revista del Partit Sindicalista de l'Àngel Pestaña, i ho va pagar car, ja que els vencedors el van tancar a la presó, on va morir arruïnat i abandonat d'amics i família el 1940.

CARASSA CARRER MIRALLERS

Algunes carasses antigues assenyalen la presència d'un antic bordell, aquest és el cas. Els bordells daten del segle XV quan Joan I els va instituir. Pagaven tributs al rei i a l'església, qui a més vetllava per la salut sexual de les seves treballadores.

Les carasses són del segle XVII, amb motiu de la presència de soldats francesos i per indicar el lloc on havien d'anar. Franco els va prohibir el 1954, llavors van aparèixer els meublés.

ELS MONARQUES DEL CASAL DE BARCELONA I LA SODOMIA.

Els monarques de la Casa de Barcelona no van tenir una especial preocupació sobre els temes relacionats amb la sodomia. No van dictar lleis repressives, encara que si algun cop la van utilitzar per desempallegar-se d'enemics incòmodes. 

Aquí ho explico: http://poldest.blogspot.com.es/.../els-monarques-de-la...
Imatge: Corts Catalanes, miniatura d'un incunable del segle XV

INICI DE LA PERSECUCIÓ JUEVA ALS CALLS DE BARCELONA I PALMA

"Si que ho poc dir amb certesa, perquè és cosa coneguda de tothom, que néixer jueu l'any cristià de 1360, no era cap privilegi. Els aires enrarits del moment no acompanyaven. La protecció dels reis i dels nobles cap els jueus començava a desfer-se davant les presdiques d'alguns frares i la beneiteria del poble gentil, sobretot la gent menuda.

Era cert que el notre rei havia promès seguretat als calls del regne. Per`uns quans anys abans de néixer jo, havia arribat la fam, que s'havia dut moltes vides, i després la gran pesta...

La gent del call, per alguna raó, s'havia convertit en culpable de tanta penuria... A partir de la moer negra, vam començar a ser maltractats i perseguits sense mesura. El rabins, es rumorejava, havien emmetzimat els pous per contaminar als gentils. Ajudats pels leprosos, deien, havien recollit el polsim dels bubons, i empastifar els murs i les portes. Els fills d'Isrrael, culpats de la mort de Jesucrist, eren acusats de servir a Satanàs. Els pagesos, furiosos, asseguraven que els jueus amagaven una llarga cua, suaven sang, i desprenien la fetor dels alls amb que havien fragat el cos de Jesucrist"

TEXT: Albert Bosch. L'Atles furtiu. Ed Planeta.
IMATGE: Dansa de Mariana. Hagadà d'or, 1320

Part superior esquerra: el mestre de casa repartint el matzot (pa sense llevat) i l'haroset (dolç), inferior dreta: neteja de la casa, inferior esquerra: sacrificar el xai pasqual i netejar els plats. 

ELS ROMANS RENTAVEN LA ROBA AMB ORINA

A l'antiga Roma existien les fullonicae, negocis que es dedicaven a rentar roba usant una barreja d'orina, cendres i argila.

L'orina conté amoníac, que descomponia la matèria orgànica i ajudava a estovar la brutícia de les taques, mentre que les cendres l'absorbien. La barreja es ficava juntament amb la roba bruta en unes tines de pedra, on es netejava a base de trepitjades que donaven els esclaus. No cal dir que aquesta roba no feia olor de roses precisament.

Només els que podien pagar més, després de netejar-la l'esbandien amb aigua i la perfumaven amb aigua de flors.

A causa de la mala olor, les fullonicae estaven en un racó de les ciutats, lluny dels negocis "més honorables". Treballar-hi era una tasca considerada menyspreable. Tampoc els empresaris gaudien de bona fama, encara que si escau els importava menys a causa de la fortuna que feien, ja que el servei era car.

Recordo que Roma tenia un impost sobre l'orina i que la procedent d'Hispània era la més cotitzada.

 Mireu: https://www.facebook.com/photo/fbid=10230175505314240&set=a.10229479248428253