Tot i ser un dels escriptors més populars dels anys 20, rarament es troben referències seves en els manuals de la literatura castellana, i quan apareix alguna referència rarament és positiva. Pels crítics era tan sols un escriptor cursi, fantasiós i amb un estil poc elaborat, els mateixos crítics que quan parlen de l'obra de García Lorca, Benavente o Alexandre mai assenyalen la seva homosexualitat, cosa que en el cas de Hoyos hauria estat impossible.
Luis Antonio de Villena descriu així a Antonio d'Hoyos, Marquès de Vinent: ”era un hombre alto, de corpulencia algo desgarbada, de voz rasposa (por su sordera de nacimiento), envuelto siempre en una elegancia excesiva y abrumadora. Camisas de seda, ternos impecables, inmensos gabanes con amplios cuellos de piel, finísimos guantes y, en las manos, magníficas y raras sortijas… gustaba de confundirse, homoerótico y prostibulario, con chulos, hetairas y torerillos en sus nocturnos recorridos por los barrios bajos. El lujo, la decadencia, los placeres prohibidos, la sensación a la par de sensualidad, pecado y misticismo, se mezclaban en él, entre el oropel brillante de sus poses y atuendos, con el arrabal de la torería, el cuplé y los proxenetas”. (1)
 |
| Procedència (2) |
Javier Rioyo deia d'ell (2) que era un "marqués que supo mantener a raya a la chusma en cafés arrabaleros, que escribió para escandalizar a los suyos y que murió vencido por la hidra en la peor hora española".
Quan venia a Barcelona podia passar el matí sencer als restaurants més cars per acabar als locals dels baixos fons, especialment a La Criolla. Hoyos va dilapidar fortuna i prestigi en mans dels "xulos" millor dotats dels antres més sòrdids de Barcelona o Madrid. Eren temps en què l'homosexualitat era objecte de burla o escarni, però no estava penada. El marquès de Vinent vivia la seva homosexualitat amb l'altivesa d'un aristòcrata, sentint-se per sobre de tot.
El seu gust pels nois de barris marginals el va portar a l'enfrontament amb la seva família i amb els sectors socialistes, que consideraven que l'homosexualitat era un pecat de l'aristocràcia". Rafael Cansino, oncle de la cèlebre actriu Rita Hayworth, i militant del PSOE va dir d'ell: ""Antonio pasea impunemente la leyenda de su vicio, defendido por su título y su corpulencia atlética. Porque este degenerado tiene todo el aspecto de un boxeador [...] Antonio de Hoyos es una estampa, ya aceptada, del álbum de la aristocracia decadente [...] Pero cuidado, que ya vienen pisando recio las alpargatas socialistas de Pablo Iglesias [...], con una gran escoba dispuesta a barrer todo eso”. (3)
A la Criolla se'l podia veure sempre amb una excèntrica tropa en la qual es podia trobar a la ballarina Tòrtola València, Gloria Laguna "la Benavente femenina" o el dissenyador Pepito Zamora, també ocasionalment a l'escriptor camp Alvaro Retana, A l'àlbum de dedicatòria d'aquest cèlebre cabaret es pot trobar una dedicatòria seva: "He encontrado en este refugio barcelonés el escenario soñado de muchas novelas mías y la inspiración de mi nueva novela: El drama del Barrio Chino, Así que un refugio casi espiritual. " (4)
 |
Del huerto del pecado VIII, Flores silvestres, |
Malgrat la seva imatge frívola, va ser una persona compromesa amb el seu país, afiliat a la CNT/FAI en esclatar la Guerra Civil, va oferir la seva ploma a la causa revolucionària. Va publicar a "El sindicalista", revista del Partit Sindicalista de l'Àngel Pestaña, i ho va pagar car, ja que els vencedors el van tancar a la presó, on va morir arruïnat i abandonat d'amics i família el 1940.
(1)Corsarios de guante blanco, Luís Antonio de Villena. Ed Tusquets.
(2) De Hoyos y Vinent: Aristócrata, homosexual e izquierdista, Javier Rioyo, EL PAIS, 19 agosto 2014.
(3) Cita de "De Sodoma a Chueca", Alberto Mira. Ed.Egales, 2004. procedent del llibre “La novela de una literato”, Rafael Cansino . Alianza Editorial, 2005.
(4) La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino. Paco Villar, ed Comanegra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada