HISTÒRIES DELS BAIXOS FONS DE BARCELONA (BARRI CHINO) I PART

Qui va ser Flor de Otoño, van existir les Carolines, que sabem de la Criolla? Us mostro un recull de publicacions meves que intenten donar resposta a aquestes preguntes.

Ambient del barri Chino, 1933. 

La zona dels carrers Cid/Peracamps tenia molt mala premsa. Els anarquistes demanaven directament enderrocar-ho tot, Josep Pla deia amb sorna "el carrer Cid, ens fa quedar molt bé".

Era un barri habitad per la gent més pobra de la ciutat, malgrat tot a aquesta zona van triomfar dos locals amb mala fama internacional: La Criolla o Cal Sacristà. "Miseria, vicio, prostitución, droga, robo, travestismo, invertidos, homosexualismo, artistas maricones, lugar de pseudo intelectuales..." Eren paraules que utilitzava la premsa sensacionalista del seu temps quan parlava dels dos locals. L'esquerra més radical i els anarquistes qualificaven a la població de la zona com a lumpen.

Però a més crítica de premsa i moralistes, més èxit de la zona. La "Gente bien" de la ciutat no es volia perdre l'espectacle, on a més i anaven intel·lectuals del renom de Simone Weil, Jacinto Benavente,Joseph Kessel,George Bataille, Margarita Xirgu, Douglas Fairbanks... El 1934 un comentarista del diari "La Voz" de Madrid, deia que La Criolla o Cal Sacristà "han dado más fama internacional a Barcelona que la pasada Exposición Internacional de 1929"  El mateix Jean Genet va malviure com un apàtrida canalla per a la zona. Aquí text complert:  https://poldest.blogspot.com/2018/09/la-callejuela-maloliente-de-la.html   

Poc sabem sobre la realitat de les Carolines, més enllà de textos literaris. Les dades no coincideixen amb la literatura, però el món de la fotografia ens ha deixat constància de la seva existència. També sabem que moltes van marxar al front de guerra i poques van tornar. Aquí ho explico:  https://leopoldest.blogspot.com/2018/11/las-carolinas-entre-el-mito-y-la.html 

Ballbé, 1934 Concurs miss Barrio Chino. 

Rafael de Leon va conèixer prou bé l'ambient d'aquesta zona, a bars de mala reputació va perdre fortuna i bon nom. Al Cabaret Mónaco va entrar amb contacte amb Miguel de Molina, per qui va escriure "Ojos verdes" en record d'algun jove conegut als baixos fons de Barcelona. Aquí ho explico: https://poldest.blogspot.com/2018/08/la-vida-loca-de-don-rafael-de-leon.html

José "Pepito" Zamora (1899-1971) va ser un important figurinista i dibuixant, la seva figura va brillar el primer terç del segle XX, per passar injustament a l'oblit. Va estar present a la nit de Barcelona als anys 20-30. Va ser un client habitual de la Criolla, Aquí ho explico:  https://poldest.blogspot.com/2018/07/pepito-zamora-loblit.html

ZAMORA, JOSÉ. Projecte per a la coberta d'ÁLVARO RETANA de La noche más alegre de Sherazada. Escenas de libertinaje oriental. 1915

Poc sabem de Flor de Otoño. El personatge el crea Rodríguez Méndez per una peça de teatre que porta el seu nom. Ell situa l’acció en temps de la dictadura de Berenguer i al teatre Bataclan; li dóna un nom que era Lluís Serracant; segons l’autor era un advocat de família de l’alta burgesia barcelonina, defensor d’anarquistes de dia i transvestit de nit. L’obra es publica el 1972, però no es va poder estrenar fins a 1982, després del film basat en aquesta història.

Pedro Olea, en el film de 1978, porta l’acció als darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera, on després d’un atemptat fallit contra el dictador és executat. Les dues obres fan un bon retrat de la societat barcelonina i de la nit més diversa als barris baixos. Però Flor de Otoño va ser realment aquest personatge? Segurament la realitat va ser molt diferent. Aquí ho explico: https://poldest.blogspot.com/2018/02/flor-de-otono-mes-incognites-que.html 

Foto: Josep Maria Sagarra Plana

Per ampliar informació cliqueu enllaços, tots porten bibliografía i accés a altres blogs.