Era el més jove membre de la "troupe" festiva que formaven Alvaro Ginesta, Tórtola València i Antonio d'Hoyos, assidus a la Criolla de Barcelona. Ell també ho va ser a les tertúlies de Gómez de la Serna, vivint els plaers de la nit i la seva ambigüitat. Vivia la seva homosexualitat de forma més que evident, el que va portar a Rafael Cansinos a dir d'ell:
"Pepito Zamora no tiene la menor pretensión hombruna, y se muestra y conduce con una naturalidad sorprendente en medio de su anomalía, sin darse por enterado de ello. Pepito Zamora da la impresión de una señorita vestida de falda pantalón. Gasta unos "jerseys" originales, que se hace él mismo con sus agujas de ganchillo, se peina a ondas y habla y gesticula como una jovencita, en quien la feminidad fuera congénita"(la novel·la d'un literat, de Rafael Cansinos, oncle de l'actriu Rita Hayworth).(1)
Autos de diversos llibres, també va realitzar portades per a llibres de gent com Álvaro Retana o Carmen del Burgo.
ZAMORA, JOSÉ. Projecte per a la coberta d'ÁLVARO RETANA de La noche más alegre de Sherazada. Escenas de libertinaje oriental. 1915 |
Del seu pas per la Criolla amb el marqués de Vivent va quedar un dibuix on deia "Con efectuosos recuerdos a quien ha organizado tan típicamente la Criolla" (2)
Zamora es va formar a París, dins dels corrents de l'"Art-decó." Allà va treballar i va dissenyar per al modista Paul Poiret, va treballar com figurinista per als Ballets Russos de Diaghilev, va fer amistat amb figures com Erté, Josephine Baker o Coco Chanel ... En aquesta ciutat va dissenyar les portades de les partitures d'Antonio Padilla. Entre els treballs que va realitzar per Diaghilev destaca l'executat per "Nit als jardins d'Espanya" de Manuel de Falla a 1918.
Luís Antonio de Villena ens diu d'ell: "Su dibujo, estilizado, refinado, entre lánguido y vivaz, está aprendido en las rocallas modernistas y en los arabescos negros de Aubrey Beardsley, pero (más frágil, más rápido, menos colmado de esplendores) entra ya en el arte decó. Es un dibujo entre exquisito y testimonial -ilustrador, figurinista-, que terminará acercándole a nuestro hombre a un naïf voluntario". (3)
Després de l'ocupació de França torna a Espanya, retirant-se a Sitges on viu discretament el seu viatge cap a l'oblit. Allà es dedica a l'art més "naïf", observant com el seu món anava desapareixent. Poc abans de morir declarava, amb cert to d'amargor: "Creo firmemente que Pirri, El Cordobés, Manolo Escobar y Alfonso Paso son las personalidades que nos merecemos.""
La història de Pepito Zamora és molt similar als molts artistes que van viure plenament les primeres dècades del segle XX i que després la ignorància, la injúria o el menyspreu homòfob relegar a l'oblit.
Enric Julian (Julianen: http://julianen.blogspot.com/) el va coneixer de prop, ens va explicar: Conocí a Pepito cuando ya muy mayor busco acogida en casa de un pariente lejano, compartí varios fines de semana con Pepe y su amado José, su pareja de mas de cuarenta años, un griego hermoso aun en su avanzada edad, esto pasaba en Canet de Mar (1970) luego lo volví a reencontrar en Sitges ahora solo con el griego José, su familiar se medio deshizo del compromiso. Vivía muy parcamente de los dibujitos que hacia a color y que vendía mal. Cuando Pepe murió (1971) su amado José no pudo soportarlo y se suicidó el mismo día, no se pudieron enterrar juntos por la jodida moral de la época, el ayuntamiento franquista le concedió prestado un nicho en el cementerio para Pepe y a José lo pusieron en la fosa común.
(1) Extraido de DE SODOMA A CHUECA, Alberto Mira, ed Egales.
(2) Imagen procedente de LA CRIOLLA LA PUERTA DORADA DEL BARRIO CHINO, Paco Villar, Ed Comanegra.
(3) Pepito Zamora: mundo, estilo, escritura. Luis Antonio de Villena: http://luisantoniodevillena.es/web/articulos/pepito-zamora-mundo-estilo-escritura/
Hola Leopoldo, vull informar-te que s'està preparant a Sitges una exposició homenatge a Pepito Zamora per la primavera 1922. A l'arxiu municipal hi ha 4 capses del seu llegat que estem estudiant. Ens farà molta il·lusió poder-t'hi convidar.
ResponEliminaMolt agraït. Fa pocs dies al MAC de Cerdanyola en un homenatge a Ismael Smith, vam recordara Pepito Zamora. Homenatge important per recordar aquesta generació oblidada. Leopold Estapé.
ResponElimina