dimarts, 4 de setembre del 2018

LA "CALLEJUELA MALOLIENTE" DE LA BARCELONA ANYS 20-30

La zona dels carrers Cid/Peracamps tenia molt mala premsa. Els anarquistes demanaven directament enderrocar-ho tot, Josep Pla deia amb sorna "el carrer Cid, ens fa quedar molt bé".


Carrers Cid/Peracamps


Era un barri habitad per la gent més pobra de la ciutat, malgrat tot a aquesta zona van triomfar dos locals amb mala fama internacional: La Criolla o Cal Sacristà. "Miseria, vicio, prostitución, droga, robo,   travestismo,   invertidos,   homosexualismo,   artistas   mariconeslugar de pseudo intelectuales..." Eren paraules que utilitzava la premsa sensacionalista del seu temps quan parlava dels dos locals. L'esquerra més radical i els anarquistes qualificaven a la població de la zona com a lumpen.

Però a més crítica de premsa i moralistes, més èxit de la zona. La "Gente bien" de la ciutat no es volia perdre l'espectacle, on a més i anaven intel·lectuals del renom de Simone WeilJacinto Benavente,Joseph Kessel,George BatailleMargarita Xirgu, Douglas Fairbanks... El 1934 un comentarista del diari "La Voz" de Madrid, deia que La Criolla o Cal Sacristà "han dado más fama internacional a Barcelona que la pasada Exposición Internacional de 1929" (1) El mateix Jean Genet va malviure com un apàtrida canalla per a la zona. 

Interior de La Criolla. Josep Maria de Sagarra i Plana.


Però entre els crítics de la zona destaquen per damunt de tot els anarquistes. El cenetista Adolfo Hueso (2), qui no tenia gaire simpatia ni per la gent de la zona, ni pels homosexuals, assenyala: "A la Criolla era el vell transformista Bertini, que en els seus millors temps va arribar a fer dubtar si era femella o mascle ... Al davant l'estrella era Mirco, ple de joventut, lluint un enlluernador vestuari femení, que les males llengües afirmaven que era pagat per un conegut fabricant, que fart de l'amor fàcil havia optat per l'"homosexualisme". I seguia parlant de Cal Sacristà, on tan sols podien actuar "maricones provados, pues era el paraiso de los invertidos. Actuaban todos ligeramente vestidos como hembras y con repertorio femenino" Segueix explicant que no era lloc on no anaven homes que buscaven dones, ni dones que buscaven homes, per acabar criticant als sindicalistes que hi anaven amb el pretext de "conocer los vicios burgueses". Està clar que malgrat tot, molts anarquistes visitaven la zona. 

La Soli (Solidaridad obrera, diari de la CNT) anomenava el carrer Cid com el "callejón maloliente", mentre demanaven enderrocar el barri per acabar amb terribles malalties com per ells ho era l'homosexualitat, un vici que ells atribuïen a persones degenerades i sempre anti-revolucionaries. 

Després del cop d'estat feixista de juliol de 1936, el cenetista de 26 anys Félix Martí Ibáñez (3)  fou nomenat director general Salut Pública i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, de fet va dirigir el departament per on van passar molts consellers que ni arribaven sense arribar a fer arrels. Va ser una figura de prestigi internacional (3), va promocionar lleis com el dret a l'avortament. Ell no creia que l'homosexualitat fos una malaltia, es decantava per considerar-ho un vici, i per evitar-ho sembla ser que va prohibir la seva presència als locals de Barcelona,  com a mesura per a defensar la salut pública dels ciutadans. No hi ha dades que ho confirmin.

Dr Fèlix Martí Ibáñez, militant de la FAI i la CNT. "


Molts/es van fugir a zones republicanes sense influència anarquista, però la majoria van anar al front de guerra. Pocs van tornar, els que no van morir al front, es va atribuir a  Durruti el seu afusellament, però no hi ha cap dada que ho demostri. 

Durant 25 anys el transvestisme va estar prohibit a Barcelona, fins que cap a 1960, al Cambrinus, Madame Arthur...  però aquesta ja és un altra història

NOTA: els plantejaments de la CNT no eren diferents als de la resta de partits d'esquerra, PSOE inclòs, fins a finals dels anys 70. 

(1) Villar, Paco. La Criolla, La puerta dorada del Barrio ChinoEd Comanegra.
(2) Adolfo. Diario de un cenetista. Ed Ariel. 
(3)  FÉLIX MARTÍ IBÁÑEZ (1911 - 1972). NOTA SOBRE LA SEVA ACTIVITAT COM A METGE A LA DÈCADA DE 1930. L'ÈPOCA ANARQUISTA. Laura Martínez Sadurní. 

Més

Jose March Fierro. Blog No te quejarás por las flores que te he traído. El blog té molt bona informació sobre el local. http://lavaix2003.blogspot.com.es/

1 comentari: