La lluita va acabar amb Espartero com a Regent-Dictador, el mateix que dos anys després va bombardejar Barcelona indiscriminadament, afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar aquesta ciutat almenys un cop cada 50 anys. Però no va esperar tant, el progressista militar ho va tornar a fer el 1843.
Tornant al 1840, a Barcelona es va produir l'anomenat "Avalot de les Levites", un aixecament de l'alta burgesia catalana per donar suport a la Regent que es trobava a Barcelona. Abans els anomenats progressistes s'havien manifestat a la plaça de Sant Jaume contra el govern i la Llei d'Ajuntaments.
Els aldarulls van acabar a bastonades entre els bàndols i van tenir conseqüències immediates: imposició de l'estat de setge, fugida de la regent a França i la pujada com a regent d'Espartero.
Francisco Balmas era un polític i advocat del bàndol progressista, lligat al diari "El Guardia Nacional", partidari de l'Espartero. Va fugir del diari al ser atacat i cremat pels liberals, refugiant-se a casa seva al carrer Sant Pau. Els adversaris van atacar la seva llar, però ell era un expert tirador de la "Milicia Nacional", i va matar a quatre assaltants i en va ferir a prop de deu.
Aviat va córrer la veu, però la notícia es va tergiversar i a Balmas el van confondre per un lladre. La tropa al servei d'Espartero va acudir al lloc i el van crivellar com a un vulgar delinqüent. El seu cos fou trepitjat per la multitud, que després va recórrer els carrers amb les seves despulles.
I així un progressista partidari de l'Espartero va acabar mort i humiliat per les seves pròpies tropes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada