dijous, 12 de juliol de 2018

PEPITO ZAMORA A L'OBLIT

José Zamora (1899-1971) va ser un important figurinista i dibuixant, la seva figura va brillar el primer terç del segle XX, per passar injustament a l'oblit. Va estar present a la nit de Barcelona als anys 20-30.




Era el més jove membre de la "troupe" festiva que formaven  Alvaro  Ginesta,  Tórtola  València i Antonio d'Hoyos, assidus a la Criolla de Barcelona. Ell també ho va ser a les tertúlies de Gómez de la Serna, vivint els plaers de la nit i la seva ambigüitat. Vivia la seva homosexualitat de forma més que evident, el que va portar a Rafael Cansinos a dir d'ell:

"Pepito Zamora no tiene la menor pretensión hombruna, y se muestra y conduce con una naturalidad sorprendente en medio de su anomalía, sin darse por enterado de ello. Pepito Zamora da la impresión de una señorita vestida de falda pantalón. Gasta unos "jerseys" originales, que se hace él mismo con sus agujas de ganchillo, se peina a ondas y habla y gesticula como una jovencita, en quien la feminidad fuera congénita
"(la novel·la d'un literat, de Rafael Cansinos, oncle de l'actriu Rita Hayworth).(1)


Autos de diversos llibres, també va realitzar portades per a llibres de gent com Álvaro Retana o Carmen del Burgo.

ZAMORA, JOSÉ. Projecte per a la coberta d'ÁLVARO RETANA de La noche más alegre de Sherazada. Escenas de libertinaje oriental. 1915 





Del seu pas per la Criolla amb el marqués de Vivent va quedar un dibuix on deia "Con efectuosos recuerdos a quien ha organizado tan típicamente la Criolla" (2)




Zamora es va formar a París, dins dels corrents de l'"Art-decó." Allà va treballar i va dissenyar per al modista Paul Poiret, va treballar com figurinista per als Ballets Russos de Diaghilev, va fer amistat amb figures com ErtéJosephine Baker o Coco Chanel ... En aquesta ciutat va dissenyar les portades de les partitures d'Antonio Padilla. Entre els treballs que va realitzar per Diaghilev destaca l'executat per "Nit als jardins d'Espanya" de Manuel de Falla a 1918.





Luís Antonio de Villena ens diu d'ell: "Su dibujo, estilizado, refinado, entre lánguido y vivaz, está aprendido en las rocallas modernistas y en los arabescos negros de Aubrey Beardsley, pero (más frágil, más rápido, menos colmado de esplendores) entra ya en el arte decó. Es un dibujo entre exquisito y testimonial -ilustrador, figurinista-, que terminará acercándole a nuestro hombre a un naïf voluntario". (3)





Després de l'ocupació de França torna a Espanya, retirant-se a Sitges on viu discretament el seu viatge cap a l'oblit. Allà es dedica a l'art més "naïf", observant com el seu món anava desapareixent. Poc abans de morir declarava, amb cert to d'amargor:  "Creo firmemente que Pirri, El Cordobés, Manolo Escobar y Alfonso Paso son las personalidades que nos merecemos.""



La història de Pepito Zamora és molt similar als molts artistes que van viure plenament les primeres dècades del segle XX i que després la ignorància, la injúria o el menyspreu homòfob relegar a l'oblit.


Enric Julian (Julianen: http://julianen.blogspot.com/) el va coneixer de prop, ens va explicar: Conocí a Pepito cuando ya muy mayor busco acogida en casa de un pariente lejano, compartí varios fines de semana con Pepe y su amado José, su pareja de mas de cuarenta años, un griego hermoso aun en su avanzada edad, esto pasaba en Canet de Mar (1970) luego lo volví a reencontrar en Sitges ahora solo con el griego José, su familiar se medio deshizo del compromiso. Vivía muy parcamente de los dibujitos que hacia a color y que vendía mal. Cuando Pepe murió (1971) su amado José no pudo soportarlo y se suicidó el mismo día, no se pudieron enterrar juntos por la jodida moral de la época, el ayuntamiento franquista le concedió prestado un nicho en el cementerio para Pepe y a José lo pusieron en la fosa común. 

(1) Extraido de DE SODOMA A CHUECA, Alberto Mira, ed Egales. 
(2) Imagen procedente de LA CRIOLLA LA PUERTA DORADA DEL BARRIO CHINO, Paco Villar, Ed Comanegra.
(3)  Pepito Zamora: mundo, estilo, escritura. Luis Antonio de Villena:  http://luisantoniodevillena.es/web/articulos/pepito-zamora-mundo-estilo-escritura/


dilluns, 9 de juliol de 2018

LA RUTA DE LA PERSECUCIÓ LGTB A LA BARCELONA HISTÒRICA


Aquesta publicació està destinada als assistents a la ruta del 14 de juliol. 
 Detall de l'Auto de fe (Berruguete) Museu del Prado. 


Quina relació ha tingut la nostra ciutat cap a les persones LGTB? En quines èpoques se’ls va perseguir? Que deien les lleis?

De la Lex Visoguthorum (Fuero Juzgo) a la Ley de Peligrosidad Social. Parlarem de burdells, esclaus, inquisició, franquisme...


Duració:    2 hores, aprox
Sortida:     El Born
Final:         Plaça del Teatre, Rambla.
Preu          10 euros.
Dia            14 juliol, 18 hores.
Guia:         Leopold Estapé.




LA RUTA

1)     Born.  INICI I PUNT DE TROBADA.
Presentación de la ruta. 




2)     Passeig del Born. Quina època va ser més dura? Execucions i relaxacions. De Pere IV a la Guerra dels Segadors. Justes i negocis. Carrer de les mal-lligades. 



Pere IV, com el rei Gaspar. Capella Santa Àgata



3)     Santa Maria del Mar. Camàlics, macips i  mariners. De mancips i emancipats. (enfront carrer Mirallers). Sospitosos habituals: mariners, esclaus, francesos, serrains i clerguers de clase baixa.  Rics i nobles?








4)     Carrer Mirallers. La prostitució a ciutat. Actitud de les autoritats, controls sanitaris. Egipciaques.  Carasses.




5)   Carrer Arc de Sant Onofre. Santa Múnia. Intersexualitat i santoral. 


6)     La casa del botxí. Pere IV i la sodomia. Retaule del conestable. Lleis (Ussatges) i persecució LGTB. Conflicte de competencies.  Cap de Vaques.



7)     Museu Marès. Tribunal del Sant Ofici. Convent de santa Clara, la dona medieval. Cirurgians // presons secretes//Palau Lloctinent: Galcerà de Borja.//la fi al 1820. 





Pedro Luis Garcerán de Borja
Cárcel secreta del Matarraña.  
.


Barcelona celebra la fi de la Inquisició, març 1820. H. Lecomte. 
8)     Entrada lateral a la catedral Plaça Nova. Esclaus i eunucs. Sant Ramon de Penyafort. Pecat nefand. Bruixeria. Els Decretals.




8 bis)     Sant Felip Neri. Guerra i postguerra: la injuria homofòbica.  El call jueu.


9)     Església del Pi. Frares i relaxació.  Dona i inquisició. Pla de Os. PSUC, esquerra i homosexualitat. Durruti a Federica Montseny, Amanda Klein....


Pla de l'Os.
.
10)   Plaça Reial. La persecució de les identitats transgénere. Llei de Perillositat Social.  Memòria de Sonia. Ocaña. Madame Arthur. 


Racó plaça Reial.


11)   Carrer Escudellers Els primers locals d’ambient, bordells, meublés  i la policia.  La VI Flota. Vagos y maleantes.

Decorado de El Elefante Blanco

12)   Plaça del Teatre. Cara i creu de les Rambles. Raval, va ser un barri gai? Billars, Juan Soto.....   Café de la Òpera. Les Carolines. 

Las Carolinas. 

Bibliografia: 

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.
Gente, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 
Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)
Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.
Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.
Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.
Huard, Geoffroy. Los Antisociales, Historia de la homosexualidad en Barcelona y París. 1945-1975.
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 

Blogs


La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/



dijous, 5 de juliol de 2018

LA MASCOTA DE LA SENYORA CONCHITA

Fa 5 anys que tots els dimecres visito a la senyora Conchita, gràcies al voluntariat amb Amics de la Gent Gran. Les nostres trobades sempre són coses de tres, un tafaner i malcarat periquito sempre està en mig. 



Com ella, moltes persones grans viuen soles a Barcelona, moltes d'elles a més s'hi senten. La solitud és un dels problemes més greus que els afecten. Això en arribar l'estiu es complica molt més, els pocs coneguts marxen de la ciutat, i molts cops els voluntaris no podem arribar a tots ells. Si vols implicar-te, al final explico com)

La Conchita aviat complirà 90 anys, la seva memòria és privilegiada, però físicament ho té complicat amb una evident apatia que encara dificulta més la seva mobilitat. Per si no n'hi hagués prou viu a un tercer pis de l'eixample sense ascensor. Gairebé mai surt de casa.

Veu poc a la família, estan fora de Barcelona, i el més proper no vol saber res d'ella. Els amics fa temps descansen en pau, li resta poca gent coneguda. Jo, com a voluntari, les treballadores socials de l'ajuntament, alguna trucada, algun amic que resta.... Recordo un agost que em va dir que amb 8 dies no havia vist ningú, ni parlat amb ningú. Em va mentir, el mal bitxo plomat que té li fa companyia. I li sóc gelós.

La setmana passada ens va muntar un número especial. Ja no podia pujar dalt de la gàbia. Té 15 anys i creiem que havia arribat la seva hora. Ella patia pel seu periquito, jo per ella. Després d'un número espectacular, vaig veure que tan sols estava cansat, i que ja prenia posició del seu lloc on tafanejar tot. Seguirà donant guerra.

A les llargues hores de solitud de la Conchita, entre tafaneries de tv, westerns i films de Chuck Norris insuportables, té al malcarat bitxo plomat. El cuida, sap del seu humor, parla amb ell; on va ella va. l'acompanya el "buitre leonado" com li diu un bon amic dels dos. Si ella està malament, el bitxo també; si ella el deixa, els brama pio-pios que es poden escoltar per tot Barcelona. I els dimecres m'explica la llarga vida social del seu company...

Moltes mascotes com aquest "periquito tafaner" omplen la solitud de persones grans a Barcelona. Persones que la societat ha deixat de banda i que tenen en elles i els voluntaris una connexió que els fa millorar la seva qualitat de vida. Persones amb memòria i testimonis de com ha estat la nostra ciutat en temps passats. Avui que tot el que va passar fa més de 30 anys ja és prehistòria. Amb ella visitem cada dia racons de la ciutat sense sortir del seu pis, llocs que mai havia imaginat les coses que hi havien passat.




Dimecres hi vaig tornar, i la mala bèstia plomada em va tornar a plantar cara. En marxar es va posar a piular com de costum. I vaig marxar feliç, sabia que la Conchita estaria ben acompanyada fins al dimecres vinent.


Vols ser voluntari; mira:

https://amicsdelagentgran.org/index.php/ca/voluntariat/vull-fer-voluntariat

dimarts, 3 de juliol de 2018

ORGANITZAR RUTES PER MOSTRAR LA BARCELONA MÉS DIVERSA.

Durant deu anys he organitzat rutes per Barcelona. He intentat mostrar una realitat desconeguda al conjunt de la població. El pròxim 14 de juliol serà l'última, després em prendré un període per reflexionar si cal seguir endavant.  Aquí explico les causes:


La ruta del dia 14 recupero la història de com va ser la persecució de la sodomia a Barcelona. Una ruta nova que vaig preparar per a un important festival barceloní i que després vaig haver de renunciar a cobrar els 100 € que em donaven, per problemes administratius. Preparar una nova ruta a Barcelona no és fàcil, no és seure davant l'ordinador i buscar informació. Cal conèixer la ciutat, la seva història i petejar-la per trobar els millors punts on donar informació.

Durant aquest temps he arribat a marcar 127 punts entre el Born i el Molino on podem trobar informació documentada sobre la història de la diversitat a ciutat. Dubto molt que me'n quedi algun lloc fora, però segur si existeix el trobaré.



Ensenyo la Barcelona més canalla, la diversa, la transgressora o la LGTBI. Intent apropar la Barcelona Medieval o com la literatura ha mostrat aquesta diferència. Del Quixot a Vida Privada, de Pompeu a Paco España, de la Monja Alferes a Requel Meller, del Conestable de Portugal a Flor de Otoño... persones, llocs, històries que han fet de Barcelona una capital de la diversitat. Un lloc on la diferencia s'ha respectat sempre molt més que a altres ciutat europees.

Vaig començar les rutes de forma desinteressada, fins que un dia al final d'una ruta vam anar a celebrar-ho i em va tocar pagar-me el refresc que vaig prendre. Potser aquell dia havia de decidir no seguir, però vaig decidir demanar una petita recompensa econòmica. L'any passat després de perdre el temps fent factures, no en vaig cobrar cap. Aquest any m'ha passat amb la primera que vaig fer per una biblioteca de la ciutat. No vull senyalar a ningú, mai he intentat fer negoci amb les meves rutes.

Ara aviso que no faig factures electròniques, que  les puc fer legalment, no tinc voluntat de defraudar hisenda. Però jo no vaig entrar al món de les rutes per BCN per perdre el temps en tasques administratives per cobrar quantitats molt baixes. Faig rutes per compartir històries, per sentir-me bé, per estar amb gent que li agrada.

Visita a la Model, novembre 2017.


He fet rutes pel GAG, qui més ha confiat amb mi, pels "Pingüinos", Afirmat, Panteres Grogues, Grup de sords del Casal Lambda, per Circuit Festival, per les biblioteques de Viladecans, Poble Sec. Nou Barris, pel Memorial Democràtic o per la Generalitat de Catalunya en memòria dels presos socials a la Model. Sempre ha estat un plaer. Per mi ha estat un plaer treballar amb tots ells, especialment amb Circuit i el seu gerent Teseo Cuadreny, molt culpable d'haver-me involucrat en aquests temes. També vull senyalar al Gabriel J Martín i al José Benito Eres per haver confiat amb mi.

El 2015 vaig preparar la ruta cultural eròtica-literària per una coneguda llibreria de la ciutat. Ho van encarregar i després encara espero resposta. La vaig fer amb Circuit Festival, en dues sortides van venir més de 350 persones. Un plaer immens. 



El dia 14 serà la darrera, aquí l'esdeveniment amb facebook  RUTA DE LA PERSECUCIÓ 
o la informació al meu blog:  http://poldest.blogspot.com/2017/09/la-ruta-de-la-persecucio-lgtb-la.html  A la tardor em replantejaré si torno a fer més rutes. Per ara no ho tinc gens clar.

Aquí podeu trobar algunes rutes que he fet a Barcelona:  http://poldest.blogspot.com/search/label/Rutes.

dilluns, 11 de juny de 2018

ELS CAMINS CREATIUS DE JOAQUIM TORRES-GARCÍA

Un cop més ha sorgit la proposta de restitució de l'obra inacabada de Torres García al Palau de la Generalitat, en substitució dels murals que daten del temps de la dictadura de Primo de Rivera.

Joaquim Torres-García, Retrat del Ramon Casas. MNAC


Els murals van ser encarregats pel seu valedor, el president Enric Prat de la Riva. Amb l'arribada de Josep Puig i Cadafalch, més proper al modernisme, Torres-García va perdre protagonisme. El nou president va arribar a tapar els murals, provocant la marxa del muralista cap als Estats Units. En temps de Primo de Rivera van estar tapades per les teles que es veuen avui. El 1966 van ser restaurats i portats a la sala que avui porta el seu nom.

Sala Torres-García. Palau de la Generalitat, Barcelona

Nascut a Montevideo, de pare català, Joaquim Torres-García (1874-1949), es va formar artísticament a la Barcelona modernista i prenc part activa del moviment noucentista. Pròxim al Cercle Artístic Sant Lluch, col·labora amb la Diputació de Barcelona, ​​amb Antoni Gaudí (amb qui no va arribar a entendres) o realitzant diferents projectes, entre ells els murals del Convent de Sant Agustí.

Enric Prat de la Riva li va encarregar les pintures del Saló Sant Jordi per la llavors Mancomunitat Catalana. Actualment és la sala del Palau de li Generalitat i és on se celebren els actes protocol·laris, com la signatura de convenis, o fins i tot s'habilita com a menjador amb motiu de la visita de personalitats.

Mural a la sala que porta el seu nom al Palau de la Generalitat. 

Durant aquesta etapa barcelonina, també va pintar escenes al·lusives a la riquesa d'Uruguai pel pavelló d'aquest país en l'Exposició Universal de Brussel·les de 1910. El 1916 va conèixer al poeta Joan Salvat-Papasseit, amb qui va mantenir una intensa relació artística i personal.

Poemes en ondes hertzianes, Salvat-Papasseit. Il·lustració de Joaquim Torres García. Mostra del que ell mateix va denominar art constructiu.


El 1920 marxa a Nova York, on tindrà la seva residència. El 1930 va fundar a París la revista i el grup Cercle et Carré, al costat d'altres artistes, amb els quals va realitzar algunes publicacions i va organitzar una de les exposicions d'art concret més importants de l'època. En aquell temps ja exposava els seus quadres en galeries rellevants de París ..

Var tornar a Montevideo el 1934, allà va fundar l' "Asociación de Arte Constructivo", després el Taller Torres García i l' "Escuela del Sur". Treballador incansable, no va deixar mai de pintar i va realitzar nombroses exposicions, alhora que expressava les seves idees en diversos llibres sobre art i estètica.

"Pintura constructiva" 1943 Museo Nacional de Artes Visuales de Uruguay


El que va ser una de les figures artístiques més importants del segle XX va morir el 1949 sense haver aconseguit el reconeixement que mereixia. Ni tan sols es va enriquir per això. Com el mateix Antoni Gaudí, la seva obra es va començar a valorar una vegada mort.

1924, Paisaje de playa. 1943 Museo Nacional de Artes Visuales de Uruguay


El 1949 la seva vídua, l'artista barcelonina Manolita Piña i Rubíes fundà el Museu Torres García, a Montevideo, on hi ha una àmplia col·lecció de pintures i obres de Torres-Garcia El 2011 al MNAC de Barcelona es va poder contemplar l'exposició "Torres-García a les Seves Cruïlles". Es tractava d'una exposició de 80 peces, dibuixos i pintures, que ens va mostrar l'evolució d'aquest gran artista, senyalant tot el seu procés creatiu. Del modernisme al noucentisme fins a l'abstracció geomètrica, un camí que el va portar al que ell mateix va denominar art constructiu.


divendres, 8 de juny de 2018

LA BANDERA: JEAN GABIN A BARCELONA.

La bandera és un film francès deL 1935 rodat en part entre Barcelona i Ceuta. Va ser dirigit per l'excel·lent Julien Duvivier i interpretat per Jean Gabin, expert en els papers de canalla. 



Narra la història d'un fugit de la justícia francesa que recala a Barcelona on acabarà perdent el poc que li quedava, no tindrà un altra opció que la d'allistar a la legió. Allà es veu embolicat en la Guerra d'Àfrica, el temps s'ho gasta tot entre el front i les cantines, entre el vi i les dones. Més enllà dels tòpics, és un film fet amb l'ofici característic del bon cinema "noir" francès. El capità de la companyia recorda molt al tristament cèlebre Millán Astray.



Però el em que crida l'atenció és el seu pas per la Barcelona republicana. Després se trobar amb un estrafalari personatge que se li insinua, passeja per la Rambla i al final entra en un local. Allà hi apareixen diversos transformistes vestits de faralaes. Mentre es distreu amb l'espectacle, algú li roba la cartera, mentre al costat algú li diu:

... "a Barcelona has de desconfiar de tots '...' està ple de transformistes i tot tipus de gent"



Segurament el local estava basat amb el mític Cabaret la Criolla, encara que segurament no es va rodar allà, sino a un estudi. Aquest local va desaparèixer fa 80 anys després d'un bombardeig de l'exèrcit feixista italià al.liat del general colpista Francisco Franco. Allà acudia el bo i millor de la Barcelona més canalla, ajuntant-se amb la "gente bien" que hi acudía. Per la zona el mateix Jean Genet es dedicava a buidar les carteres als incauts que s'apropaven a ell. Molts joves per poder-se prostituir al local es transvestían, en cas contrari no els deixaven entrar. També era el lloc escollit per les persones transgènere de l'època, a les que Genet anomenava com a les Carolines.

Aqui us mostro el film complet, recomano prestar atenció a partir del minut 5,45 baixa per la Rambla i ...:

dimarts, 5 de juny de 2018

RUTA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES PERSONES LGTBI A LA BARCELONA DE 1931-1980


DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

L'objectiu
 és mostrar com vivien les persones LGTB, com els veia la societat barcelonina o com van defensar la seva identitat. Parlarem de transvestisme, d'identitats transgressores, de persones LGTBI; també dels locals on anaven o es trobaven, de les lleis que els va afectar i de com les van burlar. Ens centrarem en els anys que van de la república a la transició (1931-1980).


Ens mourem pels barris baixos de la ciutat, seguint la vella ruta que anava de la porta de Regomir (porta de Mar) a Montjuïc (Escudellers, Arc del Teatre, Cid.). Coneixerem persones anònimes i d'altres prou conegudes.


SORTIDA DE LA RUTA


Dia:                             27 de Juny
Horari                         19 hores
Lloc:                            Plaça de George Orwell                            
Organitza:                   Memorial Democràtic de Catalunya
Durada activitat:          Entre 1h 30 minuts i dues hores.
Bibliografia:                 Al final d'aquesta entrada  la trobareu.
Guia                            Leopold Estapé. Expert en història LGTB
Idioma:                        Català



RUTA

1)   Plaça  George Orwell. Explicació de la ruta i el recorregut. Breu ressenya històrica.



2)   Carrer d’en Carabassa. Els bordells de Barcelona i els primers locals d’ambient al carrer Còdols. Arribada de la VI Flota.

Carassa del Bordell que visitava Picasso

Decoració Elefante Blanco


3)   Carrer Escudellers. La llei de Vagos y Maleantes. Paper represor de la policia. Història de la Candela.

Candela García, premio Adriano Antinoo 2018

4)   Teatre Principal (Carrer Lancaster). Cabaret Mónaco (Rafel de Leon i Miguel de Molina). La Cúpula Venus. Margarida Xirgu. Bordell de Madame le Petit.

Cabaret Mónaco

Cúpula Venus.

5)   Carrers Arc del Teatre // Guardia.  Les farmàcies del Raval. Madame Arthur i el Gambrinus. Carmen de Mairena i el Cangrejo loco.

Añadir leyenda
Carmen de Mairena final años 60






6)   Plaça Jean Genet. Genet el canalla i el transvestisme als anys 30. El balcó, Diari del lladre, Querelle de Brest. Vides Privades de Segarra.

El balcó Genet

7)   Carrer Cid: La Criolla i el Sagristà: qui va ser Flor de Otoño? La “troupe” del marqués de Vivent. Les Carolines. La Bandera amb Jean Gabin.

 Flor de Otoño encerclat a la Ciolla.  Torrents.1933.


Flor de Otoño. 

Concurs de Mis Barrio Chino a la Criolla 1934. Foto: Ballbé. Col.lecció particular. Les Carolines.
Jean Gabin a la Criolla, La Bandera.


8)   Carrer Nou de la Rambla. Llei de Peligrosidad Social. Naixement de l’activisme LGTB. Història de la Rampova i la Silvia Reyes.

Francesc Oliver, 'Rampova', primera detenció amb 14 anys

9)   Plaça Raquel Meller. Joan Viladomat i les cupletistes. Còmics de moral distreta (Alady o Josep Sampere). Com era la avinguda abans de 1939? 




10)   Carrer de les Tapies. El Cabaret Barcelona de Noche i el Teatre Arnau. Sonia Rescalvo.

 Cabaret Barcelona de Noche (1936-1990)

11) Carrer Vila i Vilà. Arribada del transformisme a Barcelona (Leopoldo Fregolí) El teatre Bataclan i el Molino. Paco Espanya, Escamillo. Laura Villar la dona que van confondre amb Silvana Mangano. Final del recorregut.

Leopoldo Fregoli


Laura Villar la dona que van confondre amb Silvana Mangano. 



Bibliografia: 

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.
Gente, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 
Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)
Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.
Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.
Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.
Huard, Geoffroy. Los Antisociales, Historia de la homosexualidad en Barcelona y París. 1945-1975.
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 

Blogs


La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/






BREU  RESEÑA BIOGRÀFICA


Leopold Estapé Amat. Expert en temes de història LGTBI

Organitzador de las exposicions “La homosexualitat a través de la història” el  2010,  “VIH en positiu” el 2011 (Per a Circuit Festival) i  “Homosexuals i transsexuals a la història de Barcelona” el 2018 (pel GAG amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona).   
Titular dels blogs L’ARMARI OBERT sobre història LGTBI, amb més de 3.250.000 visites i LA BARCELONA DIVERSA.
Organitzo rutes sobre la història de la diversitat sexual a Barcelona des del 2010.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

PEPITO ZAMORA A L'OBLIT

José Zamora (1899-1971) va ser un important figurinista i dibuixant, la seva figura va brillar el primer terç del segle XX, per passar injus...