dilluns, 27 de gener de 2020

INTERVENCIÓ A LA TAULA “SILENCIS” AL BORNCCM AMB MOTIU DEL 75 ANIVERSARI DE L’ALLIBERAMENT D’AUSCHWITZ


Els silencis han fet un buit durant segles sobre el genocidi de moltes de les seves víctimes, gitanos, republicans i homosexuals han patit l'oblit i el silenci al discurs públic i mediàtic.



Bona tarda

Moltes gràcies per la vostra invitació. Abans de començar vull recordar la nostra pròpia història. Prop d’aquí, durant molt temps, es portava gent a relaxar (eufemisme que volia dir executar) a heretges i sodomites. Va ser a finals del segle XV, ja no es va relaxar a cap jueu, entre finals del segle XIV i inicis del XV la ciutat els va exterminar gairebé a tots. El silenci d’aquest fets ha arribat a avui.

Tots els anys aquest dia fai memòria de l’holocaust em surten veus dient que no toca, que parli d’altres temes. L’holocaust és memòria incomoda; ho és pels negacionistes, pels qui no agrada es parli del genocidi jueu i per aquells que volen eradicar tota referència a la diversitat sexual o de gènere. Volen silenci, germà de negació, d’oblit i productor de pors i dolors infinits. 

A diferència d’altres grups els nazis no van necessitar lleis per perseguir la sodomia, paraula que englobava a homosexuals i transsexuals. Des de 1872 l’article 175 del codi penal alemany tenia dures penes en aquest sentit. Ela nazis la van aplicar des del moment que van arribar al poder, cinc anys abans de la fatídica Nit dels Vidres Trencats.

Però tot aixó no va arribar de sobte; feia temps que mostraven el seu odi al carrer; feia temps que agredien gent,; però la població mirava cap un altre costat, molts creien que portarien estabilitat. Posaven ordre, atacaven homosexuals, comunistes, als diferents als “no iguals”. Quan la població es va adonar ja era tard.

La persecució es va dirigir als considerats “aris”, creien que posaven en perill la procreació de la raça aria i el seu futur. Així als territoris ocupats, l’objecte de les seves persecucions eren els que consideraven de raça ària: els alsacians a França, suabos del Danubi o els habitants dels Sudetes.

Tenir una veu aguda, no tenir fills, ser solter, formar part de la “faràndula” berlinesa dels anys 20, tenir ploma era motiu de sospita. A aquest fet s’hi afegien les denuncies anònimes i els arxius de la policia. La Gestapo feia la resta. Un cop detinguts la seva ruta podia ser molt diversa, no tots van anar als camps de concentració i extermini. Alguns van acceptar ser esterilitzats, altres els van enviar al front a primera línia de foc com a carn de canó; els enviats als camps van servir per experiments horribles.



La Vereinigung der Verfolgten des Naziregimes es va negar a  reconèixer als homosexuals procedents de camps de concentració. Aixó va significar la negació de tot tipus d’ajut, no se’ls va citar a Nuremberg i el seu pas pels camps de concentració es va considerar presó preventiva, havien encara de complir les seves penes. El silenci va caure sobre d’ells, el dolor no havia acabat encara, molts que van superar el genocidi van morir a l’oblit.

El nazisme no va organitzar una persecució sistemàtica de les lesbianes, però no veien amb bon ull a les dones que volien actuar lliurement, sense la tutela de pares, esposos o germans masculins. Quan una dona era denunciada a la feina o per la família, tenia el seu destí marcat a Ravensbrück. Entraven amb el triangle negre, el de les feministes, els antisocials i persones amb minusvalies.

Elli Smula, sindicalista de la xarxa de tramvies de Berlín, va ser denunciada per la seva pròpia empresa com a lesbiana. Allà va ser maltractada i utilitzada com a conillet d’índies, fins que en un experiment d’aquest hi va perdre la vida. A aquest camp van morir unes 95.000 persones, dones i els seus fills, una part d’elles lesbianes.

Pierre Seel tenia nacionalitat francesa, residia a Alsàcia. Malgrat l’homosexualitat no estava penalitzada a França, la policia el va fixar com a tal. El 1940 els alemanys van ocupar el seu poble, poc després la Gestapo el va detenir, la gent d’aquesta regió, els consideraven alemanys. Als detinguts que es resistien els arrencaven les ungles i els penetraven amb regles trancades.

Enviat al camp de Natzweiler-Struthof. Allà Seel va reconèixer la cara de qui havia estat el seu amant en Mulhouse, tenia 18 anys, va sortir per escarmentar a tots. Els guàrdies el van despullar i van col·locar una galleda de metall sobre el seu cap. Llavors van deixar anar diversos pastors alemanys entrenats i els van atiar contra ell, estripant-lo en cos viu, fins que va morir per les mossegades.

Acabada la guerra es va veure obligat a canviar de nom per evitar represàlies, es va apuntar a un grup de la Creu Roja que el va enviar a França en unes condicions infrahumanes. Però a França es va trovar que la homosexualitat estava penalitzada; lseva família el va rebutjar i el va desheretar, els seus amics li van donar l'esquena; per si fos poc  a la seva ciutat va veure com s'agredien  persones que feien visible la seva condició sexual. Per ocultar la seva homosexualitat es va casar i va tenir quatre fills, però el matrimoni va ser un calvari. Tot això va ser per a ocultar-se d'una ciutadania molt homòfoba. Finalment el 1978 es va separar de la seva dona. França no el va honorar fins els 2003,  era ja l'únic homosexual supervivent francès de la barbàrie. Llavors va venir el reconeixement, la seva família li va donar suport i la seva dona va retirar la demanda de divorci. El novembre de 2005 moria a Tolosa el testimoni de l'estigma sofert pels homosexuals a Europa durant 50 anys. Un carrer el recorda.

La postguerra va seguir sent dura, fins a 1995 100.000 persones van ser denunciades, 50.000 amb sentències fermes. El 1969 l’article 175 va ser restaurat en part. A inicis dels 80 homosexuals i gitanos van ser reconeguts com a víctimes de l’holocaust. El 1995 el 175 va ser eliminat. Quan a inicis del segle XXI es voler realitzar un homenatge a les víctimes, ja sols quedaven vius menys de dues persones.  

Les conseqüències van ser terribles. El teixit associatiu va ser destruït, els fons documentals cremats, les cintes cinematogràfiques o les  obres d’art destruïdes, els activistes que van sobreviure es van exiliar. Els homes i dones LGTB van haver de viure vides diferents o acabar en mans de la justícia.

Avui podem veure que aquest virus del feixisme no va morir el 1945, que segueix viu i present als nostres carrers, o que una bona part de la població mira cap un altre banda o creu que no va amb ells. Com s’estan introduint a les institucions, als medis periodístics, la justícia fomenten el negacionisme, l’oblit del dolor i el silenci.

Oblidar, menystenir o negar l’holocaust ens porta al camí que ens retorna a aquest horrible passat. Primo Levi va dir:
“No és lícit oblidar, no és lícit callar. Si nosaltres callem, Qui parlarà?”

De tots nosaltres depèn. Hem parlat d’oblit, de negacionisme, de dolor, de pors, d’odis; hem parlat de silencis que segueixen vius. Sols la memòria és l’antídot, cal evitar acabi a l’oblit.




dijous, 12 de desembre de 2019

LA SOLEDAT NO VOLGUDA, GENT GRAN A BARCELONA

Aïllament social no desitjat, la soledat no escollida, és una terrible realitat que viuen moltes persones grans especialment a les grans ciutats com a Barcelona. Ara que venen les festes de Nadal, el patiment d'aquestes persones és infinit.



Iniciatives com l'Observatori de la soledat d'Amics de la Gent Gran és una iniciativa important i necessària. Entre els seus objectius està "entendre les variables que interactuen amb la soledat forma part de la nostra missió així com generar i sistematitzar el coneixement. També ens plantegem desenvolupar eines formatives per a la intervenció, facilitant als agents que treballen en aquest àmbit, el desenvolupament de programes i l'adaptació de recursos per a la prevenció i pal·liar el seu impacte."

Per entendre que és la soledat no desitjada us parlaré d'un cas que conec prou bé, gràcies al meu voluntariat amb Amics de la Gent Gran.

La senyora que acompanyo des de fa gairebé 7 anys té 90 anys. Gairebé no es pot moure, viu a un tercer pis sense ascensor; sortir al carrer és gairebé impossible. Quan va al metge han de venir dues persones per baixar-la per les escales.

El seu estimat espòs va morir un any abans d'iniciar el voluntariat. El seu fill o el seu net no els ha vist des d'aquell dia. El seu germà viu a 60 quilòmetres de Barcelona. Amigues i amics ja no hi són. Li queda un company del seu fill, que es mou per ella, que va trucar a l'associació per un acompanyament, que l'acompanya quan va a l'hospital. És molt més jove, però ha fet que no se senti totalment sola.

Una noia contractada està amb ella tot el dia, ella no es pot moure sense ajut. També venen les treballadores familiars i gràcies al telèfon pot parlar amb les poques amigues qui li queden. Però de sobte el món se li va fent més petit. Fa un any la seva mascota va morir (un periquito tafaner i malcriat que li animava la vida), ara l'amic que es preocupava per ella ha tingut un problema de salut molt greu, i difícilment podrà tornar a ajudar-la.

Ha quedat sola, molt sola. Aquestes festes que tothom estarà en companyia, no es podrà moure del seu sofà, potser alguna amiga li truqui i li desitgi "bones festes", bones festes en soledat, una soledat que ella mai hauria imaginat arribar-hi. Bé, jo el dia 26 el passaré amb ella. Però Nadal, Nitbona, Capdany, Reis.... estarà sola, amb els seus records i la companyia de la televisió.




Com ella moltes persones grans de les grans ciutats pateixen aquesta terrible soledat. Pots col·laborar de moltes formes en acompanyar a aquestes persones, mira:https://amicsdelagentgran.org/ca

Què hem de tenir en compte quan parlem de soledat? (1)

-La soledat no desitjada té impacte en totes les etapes vitals però s'aguditza exponencialment durant la vellesa.

-És un fenomen complex, divers i plural. Existeixen tantes soledats com individus que la senten.

-Té un impacte directe en la qualitat de vida, salut i benestar de les persones.

- No són el mateix l'exclusió social, l'aïllament social i la soledat no desitjada. És necessari tenir clars els conceptes per planificar la intervenció.

- No és un fenomen individual. Ha deixat de ser "cosa d'un" per ser "cosa de tots". És un fenomen social.

- Quan abordem la soledat no desitjada sempre és important incloure una mirada de gènere.

- El sentiment de soledat no desitjada no és fàcil de detectar i abordar, pot ser reconegut o no, quelcom fonamental quan pensem en la intervenció.


(1) Observatori de la soledat.   Obhttps://amicsdelagentgran.org/ca/observatori_soledatservatori de la 

dilluns, 9 de desembre de 2019

Ruta històrica: La malaltia i l'estigma, del càstig bíblic al VIH i la sida

Un recorregut pels espais de la ciutat que recorden la manera com s’ha abordat la incidència de diverses malalties al llarg de la història.


Estigma i malaltia han anat aparellats al llarg de la història en nombroses ocasions. Són moltes les afeccions que han provocat rebuig i discriminació fruit de la desinformació, els dogmes i els prejudicis morals.

Hem dissenyat una ruta pels espais de la ciutat que recorden la manera com s’han abordat malalties com la pesta, la lepra, la tuberculosi i, més recentment, la sida. El recorregut ens portarà a passejar per localitzacions com Plaça Universitat, per parlar del debat entre l’evidència científica i del negacionisme; el carrer Tallers, per reviure l’inici de l’activisme; la Plaça dels Àngels, on coneixerem la història que s’amaga darrera del mural de Keith Haring, entre altres racons.


Sant Roc i la lepra.


DADES:

Durada aproximada de la ruta: 90 min
Punt de trobada: Plaça Universitat

Dia. 14 de desembre 17 hores.
Inscripcions: info@centrelgtbibcn.org
Guia: Leopold Estapé
Preu: gratuït (Cal estar inscrit)

RUTA

1)   Plaça Universitat (L'evidència científica enfront del negacionisme)
2)   Carrer Tallers, (els orígens de l'activisme)
3)   CAP Raval Nord la tuberculosi, "tractar al malalt abans que a la malaltia)   
4)   El mural de Keith Haring MACBA (la ciutat enfront de la sida)
5)   Convent dels Àngels (l'església i
 (Renaixement i castic a la sodomia), els orfenats.
6)   Biblioteca de Catalunya (L'estigma de la pesta)
7)   Biblioteca de Catalunya (l'ofici de cirurgià)
8)    Escultura de Sant Roc (la lepra malaltia bíblica)
9)   Farmàcia carrer Sant Pau (les farmàcies a inicis del segle XX)
10)  Carrers Santa Margarida/Penedides (convents i les ITS)

11)   Filmoteca (el cine i la sida)
12)   Plaça Salvador Segui (història del mural de Keith Haring)

Convent dels àngels

Bibliografia:

El Instituto Ravetllat-Pla durante el franquismo (1939-1955): Estrategias comerciales y científicas del medicamento y la reconceptualización de la sueroterapia. Marc Estapé Egea.
Sodomites catalans, Jaume Riera, Ed Base

HISTORIA DEL VIH/SIDA EN IMÁGENES. 1981-1997 (4 capítols) recopilat per Ander Pazos. Blog L'ARMARI OBERT:


VOCABULARIO BASICO SOBRE VIH/SIDA, recopilat per Leopold Estapé. Blog L'ARMARI OBERT:

Barcelona a cau d'orella, Xavier Therós. Ed, Comanegra. 

dissabte, 28 de setembre de 2019

RUTA LITERÀRIA LGTBI

Una desena d’històries que salten de les pàgines dels llibres per explicar la Barcelona més literària. Més de quinze referències literàries relacionades amb cada localització. Inscripció prèvia: info@centrelgtbibcn.org


Cartell de García Lorca per a la representació de Mariana Pineda 1927.


SORTIDA DE LA RUTA

Dia                             5 octubre 2019 18 hores
Lloc                            Teatre Goya (Carrer de Joaquín Costa, 68, costat Passeig St Antoni)
Preu                           Gratuït.
Inscripcions;               info@centrelgtbibcn.org
Organitza                   Centre LGTBI Ajuntament de Barcelona
Final:                          Plaça Vila de Madrid, cap a les 19,30h.





ATURADES I LLIBRES CITATS A CADA LLOC


1)Teatre Goya
Mariana Pineda de Federico García Lorca 1927


2)Carrers Joaquin Costa/Tigre
Anna Maria Moix/ Miradas Insumisas//Para entendernos de Alberto Mira

3)Granja Gavà (Beirut)-
Terenci Moix i Nestor Almendros: Extraños en el Paraiso
El muchacho persa, Mary Renault.

4)Joieria carrer Joaquin Costa
la Sombra del Viento, Ruiz Zafon.

5)Carrer del Malnom (Tipella) // Plaça Pedró
Esperame en el cielo de Maruja Torres.

6)Carrer de les Egipciaques
Xavier Therós Barcelona a cau d’orella i La guia secreta de Barcelona, Josep Maria Carandell.

7)Biblioteca Catalunya
Elena de céspedes// El proceso inquisitorial contra Elena/o de Céspedes.// Emilio Maganto

8)Carrer Hospital // Teatre Romea
Rafael de Leon Zambra Bronce y oro,
Pena y alegría del amor

9)Pla de l’Os
Jaume Riera/Sodomitas Catalans

10)Café de la Ópera
La ciudad de los prodigios/ Diari del Lladre

11)Plaça reial
Josep Maria de Segarra // Vida Privad
Los antisociales //Geoffroy Huard
Gabriel J Martín//Quierete mucho maricón // Sobrevivir al ambiente, Sebas Martín

12) Plaça del pi
Autobiografía de la monja Alfèrez
Vidas del arco iris// Jordi Petit

14) Carrer perot lo lladre
El Quixot de la Manxa,

15) Plaça Vila de Madrid
Alberto Cardín Guerreros, chamanes y travestis,
Transexualidades, Otras miradas posibles. Miquel Missé. 




dimarts, 10 de setembre de 2019

RUTA PER LA PRESENCIA TRANS A BARCELONA

Com vivien, com els veia la societat barcelonina, com van defensar la seva identitat? Parlarem de transvestisme, transsexualitat, d’identitats transgressores; recordarem a Ocaña, Madame Arthur, Flor de Otoño i també persones anònimes de segles anteriors.

SORTIDA DE LA RUTA

Dia                             14 setembre 18 hores
Lloc                            Centre LGTBI Barcelona, Borrell 22 (google maps)
Preu                           Gratuït.
Inscripcions;               info@centrelgtbibcn.org
Inici de la ruta;               Al centre del carrer Borrell 22

RUTA

NOTA: Per motius obvis en aquesta ocasió la ruta s'iniciarà al Centre LGTBI i el punt d'inici serà El Molino, per aquest motiu els recorregut serà a l'inversa d'altres ocasions, Acabarà a la plaça Vila de Madrid.

1) Plaça Vila de Madrid ( tombes i adn, lluitadores iberes, gladiadores)

Praga 2900 anys a C


 2) Carrer   Perot lo lladre  Quixot i el transvestisme, 

Tranvestisme al Quixot



3) Plaça del Pi (seguici inquisitorial, sant ofici identitats trans, història d’un noi d’Agramunt)



4) Plceta del Pi, Monja alférez a Barcelona (1625)




5) Carrer Boqueria  (el botxí, el pla de l’ós i la historia d’un soldat que es creia noia).



6) Plaça Reial:  Ocaña. La casa dels barrets. 

Ocaña a l'oblit
7) Carrer Escudelleres: historia de la Candela, Ley de Vagos y Maleantes.





8) Nou de la Rambla, la ruta dels bordells  (Cambrinus i el Bordell de Madame la Petit, Cabaret Mónaco a Cúpula Venus) Christa Leem, Àngel Gimeno o Ángel Pavlovsky)

Cúpula Venus, 





1920, entrada al burdell
9) Farmàcia Coca a Barcelona;  Consciencia d’identitat de gènere. Carmen de Mairena.



10) Plaça Jean Genet ( Genet i les Carolines)


11) Carrer Cid Flor de Otoño, Cal Sagristà, La Criolla





12) Carrer de les Tapies Barcelona de Noche. LPS i la Rampova


14) Paral·lel. Teatre Arnau, el Molino, La Sonia i Paco Espanya.

Teatre Arnau
Paco España

(1) Transexualidades, Otras miradas posibles. Miquel Missé. Ed. Egales.
(2) MUJERES, AMAZONAS, TUMBAS Y ARMAS: UNA 
(10) Persecución de la homosexualidad bajo el franquismo: http://leopoldest.blogspot.com.es/2013/08/memoria-de-la-persecucion-de-la.html


Mas información:

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

República Checa: descubren un enterramiento de 5.000 años de antigüedad de la que pudo haber sido una persona transgénero: http://www.dosmanzanas.com/2011/04/republica-checa-descubren-un-enterramiento-de-5-000-anos-de-antiguedad-de-la-que-pudo-haber-sido-una-persona-transgenero.html


dilluns, 2 de setembre de 2019

RUTES HISTÒRIQUES PER BARCELONA

Rutes organitzades per la Barcelona que va de la Ciutadella al Paral·lel. Les he anat organitzant des del 2010 principalment pel GAG, també per Circuit Festival (quan tenia programació cultural) i darrerament per diferents departaments de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya o Biblioteques públiques. 

Interessats en organitzar alguna d'aquestes rutes contactar amb el GAG, ( Es poden adaptar a les necessitats del grups, sempre que no canviïn el sentit de la ruta.)
 amicsgais@amicsgais.org


1) RUTA CANALLA

Organitzat per: GAG 
Altres sortides: privats
Duració de la ruta: 1h 30 minuts (aprox)
Inici Plaça George Orwell
Final  Paral·lel
Tema principal: El baixos fons de Barcelona i Jean Genet
Subtemes: Bordells-meublés-primers locals d'ambient-les Carolines-Flor de Otoño-lesbianes i trans a la Barcelona anys 20-30 i postguerra-



2) RUTA PER LA PRESENCIA TRANS A BARCELONA


Organitzat per: Grup trans Casal Lamda
Altres sortides: Circuit festival, GAG, MACBA i privats
Propera sortida, 14 setembre amb el Centre LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona (consular al centre)
Duració de la ruta, 1 h 45 minuts
Inici: (generalment) Plaça Vila de Madrid
Final: Teatre Arnau
Temes: presencia de totes les identitats trans a la història de Barcelona. 
Subtemes: Visibilitat arqueològica, el Quixot i la monja alferes a Barcelona, Ocaña, la Candela i la Rampova víctimes del franquisme, del Gambrinus a l'Arnau, les Carolines, Sonia Rescalvo. 



3)UNA MIRADA DIFERENT A LA CIUTAT VELLA


Organitzat  el GAG
Altres sortides,  privats
Duració de la ruta: 1h 30 min
Inici, Pati LLimona
Final, Carrer Escudellers
Tema: Tot allò de Ciutat Vella que normalment no t'expliquen, vist des de la diversitat no sols sexual i de gènere.
Subtemes: La dona a l'edat mitjana, les lleis, els botxins, el call, els bordells, els templers, els palaus i els convent, el sant Ofici. Els inquisidors. 








4) RUTA 40 ANIVERSARI DE LA DESPENALITZACIÓ DE LA HOMOSEXUALITAT.

Organitzat a petició Ajuntament de Barcelona, Conselleria de Feminismes i Diversitat Sexual i de Gènere.
Altres sortides, Memorial Democràtic Generalitat Catalunya, Biblioteca Poble Sec (Francecs Boix) GAG, Joves Casal Lambda.
Duració de la ruta: 1 h 30 minuts
Inici, Plaça George Orwell
Final, Paral.lel
Tema: Barcelona i la repressió LGTBI
Subtemes: Les lleis que van perseguir a les persones LGTBI, locals on podien trobar-se, els baixos fons, les farmàcies, els bordells, els mueblés, les batudes, les víctimes, 
Suport material:  Exposició - 40 anys de la despenalització de la homosexualitat. Itinerant. (Cal solicitar-la al GAG  amicsgais@amicsgais.org).



5) LA RUTA MÉS TRANSGRESSORA (O DE LA PERSECUCIÓ)

Organitzat: GAG
Altres sortides, Memorial Democràtic Generalitat Catalunya, Centre LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, privats
Duració de la ruta:2 hores
Inici, Parc Ciutadella (generalment, es pot variar)
Final, Arc del Teatre
Tema: Com des dels Inicis de la història ha funcionat el desig de llibertat enfront les persecucions.
Subtemes: Sonia Rescalvo, els convents femenins, les execucions al Born, els botxins, els templers, els jueus, les carasses, sospitosos habituals, la VI Flota, els primers locals d'ambient, Ocaña o Rafael de Leon....
Suport: Exposició Homosexuals i Transsexuals a la història de Barcelona, itinerant. ((Cal solicitar-la al GAG  amicsgais@amicsgais.org).



6) RUTA LITERÀRIA LGTBI


Organitzat Circuit Festival
Altres sortides, GAG, privats
Propera sortida: octubre 2019 amb el Centre LGTBI de Barcelona
Duració de la ruta: 1 h 40 minuts
Inici, Biblioteca de Catalunya (pot variar)
Final, Plaça Vila de Madrid (també pot variar)
Tema: Llocs citats en diferents llibres on apareix Barcelona i com ens mostra la diversitat sexual. No es tracta de llegir texts de llibres, sino de senyalar que diuen que ens pugui  interessar,
Autors: Terenci Moix, Alberto Cardón, Josep Maria de Segarra, Jean Genet, Cervantes, Carandell, Anna Mª Moix, Maria Mercé Marçal, Maruja Torres, Gabriel J Martín, Jaume Riera, LLach.....
Subtemes: La Barcelona d'abans i ara, el transvestisme a la literatura, llibres que "entenen" encara que no ho sembli.



7) RUTA PRESÈNCIA GAI


Organitzat: Circuit Festival
Altres sortides, GAG i privats
Duració de la ruta:1h 30 min
Inici, Plaça del Rei
Final, Paral.lel
Tema: Presència gai a la història de la ciutat
Subtemes: Execucions, lleis contra el pecat nefand, els inquisidors, les seves víctimes, els bordells, els espais de semi-llibertat, la persecució sota el franquisme, la vida als baixos fons. És literatura o realitat? Flor de Otoño, les Carolines, la Criolla.



8) UNA RUTA DE CINE (inèdita)

Organitzat per: per estrenar 
Altres sortides: per estrenar
Duració de la ruta: 1h 30 minuts (aprox)
Inici Plaça Real
Final Plaça Sant Jaume         
Tema principal: El cine, el teatre, els museus, com presenten la Barcelona diversa?

Subtemes: El cine (la Bandera, Todo sobre mi madre, Flor de Otoño, Espoir...) el teatre (El balcó, Mariana Pineda...) els museus (Del Cosmocaixa a Museu de Cera) els noms: Picasso, Dalí, García Lorca, la Xirgú. inquisidor Eimeric, el rabí Mardofay...)
Recorregut: Rambles, carrer Ample, Carabassa, George Orwell, Regomir, Ciutat...

Jean Gabin, Rambles Barcelona. Film: La Bandera. 1935




Similars a aquestes o adaptacions de les mateixes:

RUTA DE LA MEMÒRIA
RUTA DE LA PRESÈNCIA LGTBI
RUTA DE LA BARCELONA DIVERSA (amb expo de suport senyalada a la Ruta Transgressora)

També es pot tornat a organitzar

VISITA GUIADA A LA MODEL. (Mireu:   https://poldest.blogspot.com/2017/11/el-16-de-novembre-els-departaments-de.html )

Sempre s'ofereix una bibliografía i informació de la ruta als assistents via internet. Punts més importants a les meves rutes.

Esquema publicat al diari PÚBLICO


PROPERAMENT:

 L'ACTIVISME LGTBI ABANS I DESPRÉS DE STONEWALL (Exposició del GAG)

RUTA BARCELONA-STONEWALL-PARÍS, PARAL·LELISMES. (A concretar)