dimarts, 9 d’octubre de 2018

NICOLAU D'EIMERIC, EL TENEBRÓS

A la minisèrie de Diagonal TV, surt un dels personatges més tenebrosos de la història de Catalunya, el dominic General Nicolau d'Eimeric. Qui era?, aquí ho explico breument. 


Nicolau Eimeric va ser un inquisidor general a la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV. Es va caracteritzar per l'enfrontament amb Pere el Cerimoniós i l'atac contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes; el rei el va prohibir predicar a Barcelona. Abans va acusar el conseller Bartomeu Genovès d'heretgia per la seva obra Novisimis Temporibus, en la que suposadament aquest feia apologia de l'Anticrist. La condemna del conseller, sense donar-li el dret a defensar-se, va provocar la ruptura definitiva de la ciutat amb els dominics, Nicolau Eimeric va prendre part activa amb els acusadors.

També va ser pioner en l'ús de mètodes de tortura que incloïen des de la manipulació psicològica fins als càstigs físics més despietats. Entre les seves víctimes estaven els lul·listes, frares d'altres ordes. La sèrie "La Catedral del Mar" mostra com un franciscà acaba sent dominic, difícil: franciscans i dominics tenien unes relacions horribles. A Barcelona els primers eren populars, els seguidors de Domènec de Guzmán mai van tenir la més mínima acceptació popular.

Eimeric era un home de confiança del Papa, i enemic acèrrim de Pere III, que tenia el seu caràcter. El rei del Punyalet al final el va expulsar de Barcelona pel seu atac contra les obres de Ramon Llull i els lul·listes el 1366, també el seu odi contra els jueus l'enfrontava directament a un rei que sempre els va defensar. Després de conspirar contra el rei a Tarragona, va acabar marxant a l'exili al costat del Papa Gregori IX. No es va voler perdre el gran sarau del cisma d'Occident, prenent part de la cort d'Avignon i atacant amb duresa a qui no ho feia, com Vicenç Ferrer.

1427 Retrat atribuït a Pere el Cerimoniós, Jaume Mateu MNAC


A la mort del rei Pere va tornar, on Joan I el donava suport, però en poc temps es va fer tants enemics que va acabar marxant a l'exili, on va acabar conspirant amb els "antipapes" d'Avignon. Martí l'Humà el va deixar tornar a Girona, on va morir el 1399.

dissabte, 6 d’octubre de 2018

MEMÒRIA DE SONIA RESCALVO ZAFRA.

El 6 d'octubre de 1991 Sonia Rescalvo era assassinada al Parc de la Ciutadella, el 2013 l'ajuntament de Barcelona dedicava una glorieta de la Ciutadella a la seva memòria. Aquí ho explico:



Sonia Rescalvo Zafra va ser assassinada d'una pallissa per un grup de neonazis al Parc de la Ciutadella. El seu assassinat va adquirir gran rellevància per ser "el primer crim d'una transsexual pel sol fet de ser-ho" del que es té informació i constància a Espanya.

Va fugir amb 16 anys de Conca i va venir a viure a Barcelona. Durant un temps li va anar bé i fins i tot va aconseguir actuar al teatre Arnau, al Paral·lel de Barcelona. Passat el temps, sense feina va caure en la prostitució i la indigència, la qual cosa l'obligava a dormir al carrer. Les persones transsexuals eren ignorades i discriminades per una societat que els hi girava l'esquena, la prostitució era per moltes dones transsexuals l'única sortida per sobreviure.

Aquell 6 d'octubre de 1991 Sònia Rescalvo Zafra, una dona transsexual, es va quedar a dormir amb una amiga al Parc de la Ciutadella, diversos indigents els acompanyaven. Per aquells anys grups de nazis skins, membres de la "Vanguardia Nacional Revolucionària", sortien a "patrullar" la nit, el seu objectiu colpejar el cap als diferents, fossin negres, indigents, o, com en el cas de Sonia, transsexuals.

Sonia va morir a causa dels cops rebuts, la seva amiga va quedar cega, diversos indigents hospitalitzats. Els autors van ser detinguts, el seu judici va ser el primer a Espanya per agressió per identitat de gènere.

Entre les proves intervingudes posteriorment en el domicili dels principals responsables, els germans Héctor i Isaac López Frutos, hi havia retalls de premsa que relataven la seva acció, on havien escrit les següents paraules: «Qui va matar a Sonia Palmer? Una producció de Skin Linch per Celti, al preu de 900 pessetes. El juliol de 1994 la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona va considerar que la mort de Sonia Rescalvo Zafra, i l'agressió a la seva companya Dori Romero Arévalo, van constituir" un assassinat consumat i un altre frustrat", pels quals es va dictar un total 310 anys de presó al grup skin agressor. La «brutalitat» de la pallissa, els mitjans emprats i la decisió rematar a una de les víctimes en descobrir que encara respirava, va fer al tribunal considerar que els nazis van actuar amb intenció de matar. Els autors van ser condemnats a penes que superaven els 310 anys, però eren menors i al cap de poc temps van sortir al carrer. Aquest assassinat va assenyalar un abans i un després en el reconeixement del col·lectiu transsexual.

L'octubre de 2013 i a petició de les entitats LGTB de Barcelona es va inaugurar al Parc de la Ciutadella la Glorieta de la Transsexual Sònia en memòria del brutal assassinat.



Fa pocs dies una dona transsexual va morir a Valladolid víctima de nou d'una brutal pallissa. L'auge dels grups feixistes que actuen impunement ha incrementat les agressions contra les persones transsexuals. Tornarà la societat a mirar cap una altra banda?

dilluns, 1 d’octubre de 2018

L'ESTIU DE LA SENYORA CONCHITA

Avui dia internacional de la gent gran us parlaré de la senyora Conchita de Barcelona, de 89 anys, Viu solo i el pitjor de tot, se sent molt sola.


A inicis d'agost la seva mascota, el periquito tafaner i maleducat del qual tant us he parlat, la va deixar. El seu dolor, i també el meu, va ser immens. Un bon amic va saber donar un bon destí a les seves restes. Però el patiment de la Conchita no va acabar aquí.
A final de més va caure, sola, per sort la tele-assistència la va ajudar. Però la van portar a un "hospital concertat" de l'Eixample, que té una sala especial pels pacients derivats de "Cat. Salut". Allà la van deixar a un racó, fins que per sort de nou el seu bon amic ho va veure. Al centre deia que ja no hi era... La van pujar a planta, i allà del llit a la cadira en espera del "sociosanitari". Ningú es preocupava per ajudar al fet que caminés o no, el tracte era bo, però hi havia dies que no tots els serveis arribaven a cap hora...



Massa dies després la van enviar al sociosanitari, concertat per descomptat, i de titularitat d'un orde religiós que fa negoci amb aquests temes. A mi em va bé pel voluntariat, la clínica està a la Zona Franca, prop de casa. Però en entrar els familiars avisen, aquí patirà si no paga, i molt.

No li donen aigua, si la vol, ha de ser de l'aixeta que és vomitiva. Té una dieta marcada, li diuen que tenen menú únic i que si no el vol vagi al restaurant. Clar, és una clínica molt cristiana i el negoci és el negoci. Té febre, però entren a rentar-la i vestir-la a les 8 del matí sense tenir-la en compte. La desperten a les 8, per portar-la a rehabilitació a les 11, fent llargues estones de cua per pujar a l'ascensor. 

La sèrie de queixes que em dóna serien infinites. Senya-la que les sessions de recuperació són molt bones, encara que el que veu és el cementiri de Montjuïc on vol anar.hi aviat per estar amb tota la seva família. Curiosament coincideixen al que em comenten altres voluntaris que acompanyen persones grans a Barcelona, centres que públics o privats sempre tenen gestió externalitzada.


A Conchita ara li diuen que hauria d'anar a una residència privada, després de l'experiència està terroritzada.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

NICOLAU D'EIMERIC, EL TENEBRÓS

A la minisèrie de Diagonal TV, surt un dels personatges més tenebrosos de la història de Catalunya, el dominic General Nicolau d'Eimeric...