divendres, 31 de març del 2023

HISTORIES DE BARCELONA (I)

En aquesta primera part: Cases de culte, a la Barcelona Tard-romana; la llegenda de Sant Gos; el general Bum Bum; qui era el Jutge de Vagos?; la Dona sota el franquisme:


Gravat del port de Barcelona entre 1650-1720 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB)

LES PRIMERES CASES DE CULTE A LA BARCELONA TARDOROMANA.

Les primeres es trobaven als suburbis fora de la muralla, fugint de possibles persecucions. Una era al lloc del suposat martyrium de sant Cugat amb la seva corresponent necròpolis (Avui Mercat de santa Caterina). L'altra estava més prop al mar, sobre el que es creu va ser l'amfiteatre de Barcelona, es tracta de Santa Maria de les Arenes, amb una extensa necròpolis.
Amb la permissivitat de l'emperador Constantí es va construir el conjunt episcopal, per on es troba l'actual catedral i prop de la muralla. Mentre al centre de la ciutat s'alçava al mont Tàber.
Posteriors són la de Sant Miquel sobre unes termes romanes, i les de Just i Pastor i el Pi, es desconeix si alguna d'elles era del culte arrià.
Fonts: Els nous espais cristians dins la ciutat clàssica. Societat Catalana d'Arqueologia..
Santa María de las Arenas, Santa María del Mar y el anfiteatro romano de Barcelona. Jordina Sales Carbonell. Revista d'Arqueologia de Ponent. 




17 D'AGOST, SANT GOS

Sant Roc és representat amb una cuixa o bé totes dues, inflades per un bubó. Vesteix de pelegrí i l'acompanya el gos que li duia pa, sovint amb una llesca a la boca. La relació amb l'animal va fer que el sant fos considerat patró dels gossos i, alhora, que el cànid, per la seva fidelitat i altruisme, fos venerat gairebé com a sant l'endemà del dia de Sant Roc.
Segons Joan Amades,, protegia la ciutat contra els cans rabiosos. "Era creença popular que cada dia, de bon matí, el gos de Sant Roc voltava per tota la ciutat i feia fugir els gossos rabiosos. Hi havia gent que deixava rosegons de pa al carrer per tal que el gos de Sant Roc pogués menjar."
IMATGE Sant Roc i Sant Gos, Biblioteca de Catalunya.




EUGENIO DE GAMINDE, EL GENERAL BUM-BUM

Info completa: http://poldest.blogspot.com/.../eugenio-de-gaminde-el...

La llista de generals que van manar bombardejar Barcelona és molt extensa, un d'ells va ser Eugenio de Gaminde, era el general Bum Bum.
La crida a quintes del govern espanyol de 1870, presidit pel General Prim, va suposar un nou aixecament popular. El general Eugenio de Gaminde va decidir tallar-ho de soca-rel enviant l'exèrcit amb ordre de disparar.
Un dels pobles revoltats va ser la Vila de Gràcia. En conèixer els veïns que els soldats pujaven pel Passeig de Gràcia, van posar a tocar les campanes de la plaça d'Orient. La decisió dels militars van decidir bombardejar amb els canons cap a la campana. Durant sis dies no van parar les canonades, però sembla no van aconseguir emmudir-les, però si que van destruir moltes cases, va morir unes 27 persones i la vila fou saquejada pels soldats al final del setge.
La Campana de Gràcia es va convertir en un símbol en la lluita per la llibertat i els valors republicans. Així el 8 de maig, just un mes després, apareixia el setmanari "La Campana de Gràcia", una de les més importants publicacions de l'època.

El general Bum Bum quan se'n va a la guerra
davant dels seus soldats fa tremolar la terra,
damunt del seu cavall, galopa que galopa,
damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró, aparteu les criatures,
el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.

Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.

El general Bum Bum quan es treu l'espasa
espanta els enemics i fins la gent de casa,
quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.
Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,
que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.

Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.



ANTONIO SABATER TOMÁS

Jutge de perillositat social a Barcelona, ponent i redactor de Llei de Peligrosiddad Social. Era seguidor del psiquiatre Pérez Argilés que deia: "la esencia del peligro social del invertido radica en su contagiosidad". (1)

Sabater deia al Llibre "Gamberros, homosexuales, vagos y maleantes: un estudio jurídico sociológico" deia que l'homosexualitat era una psicopatologia que""caracterizada por una desviación, una anomalía del instinto sexual". Per les seves sentències demanava informes a "experts" sense cap formació que gairebé sempre posaven a l'informe: "Se considera un homosexual, ya que, presenta signos reveladores de esta condición, en especial sus gestos amanerados y feminiodes"

(1) Inauguració curs acadèmic 58-59 Universitat Zaragoza.

Més:
Huard, Geoffroy. "Los Gais durante el franquismo" EGALES




LA DONA SOTA EL FRANQUISME.

El franquisme veia en les noves modes i les lluites femenines com un perill de masculinització. la personalitat de la dona es reafirmava portant faldilles.
" Por eso, la polarización de los roles sexuales según el género y el entrenamiento de la diferenciación sexual fueron métodos utilizados por les médicos y las autoridades religiosas para evitar la homosexualidad". I salvar el que denominaven "raça hispana"(1), on home i dona jugaven rols diferents.
(1) Geoffroy Huard, Los gais durante el franquismo. Egales 2021.