LA HISTÒRIA DEL MONJO ENAMORADÍS I LA JOVE DECAPITADA

Hi ha una llegenda d'un monjo que va acabar els seus dies al Monestir de Santa Margarida l Reial, al Raval, tot indica que va buscar a aquest indret refugi i protecció per un passat molt tèrbol.

 Dibuix de l'Eduard Gràcia, any1806.

Raimon de Monfar era un monjo català, jove i ben plantat, que residia a l'Abadia d'Arlès al Vallespir, Catalunya Nord. Tot indica que compartia la vida retirada del monestir, amb la més festiva de Perpinyà, on portava una vida que Josep Mª Carandell qualifica de "galant".

En aquesta vida paral·lela va conèixer a una jove anomenada Teresa de Bearn, amb tan mala sort que aquesta al mateix temps es relacionava amb un noble del Rosselló anomenat Manel de Sant Denís. I va aparèixer la gelosia. Ramon no volia deixar la vida monàstica, però també volia en exclusiva a la Teresa. I com a les bones no va aconseguir el que volia, per Nadal de 1661 el Raimon va anar a casa del Manel i el va cosir a punyalades, remata'n-lo amb un martell.

Les autoritats van prendre a la Teresa a la qual van culpar de tot, i després d'horribles tortures la van degollar a la plaça de Perpinyà.

Segons Josep Maria Carandell, Raimon va fugir a Barcelona i es va acollir al Monestir de Santa Margarida la Reial, prop de l'actual Rambla, quedant fora de la jurisdicció de les autoritats civils i sense pagar pel seu crim comés. El convent era de monges caputxines, que van abandonar-lo amb motiu de la Guerra de Successió. A l'any 1880 l'edifici fou enderrocat.

Bibliografia

La Guía Secreta de Barcelona, José María Carandell, 1982. Ed Martínez Roca.