LA HISTÒRIA DEL VIRREI, LA VIRREINA I LA PERRICHOLI

Manuel d'Amat i de Junyent (1704-1782) va estar un militar borbònic que va amassar una gran fortuna sent virrei del Perú. Molt conegut per la seva relació amb l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi».

Micaela Villegas «la Perricholi»

La Perricholi va ser una cèlebre actriu peruana del segle XVIII, coneguda. La seva fama va ser paral·lela al poder que va exercir per ser amant del virrei del Perú Manuel Amat, quaranta anys més gran que ella.

En Manuel li deia la intimitat "peti-xol" (petita joia); un fet poc romàntic va fer que el nom transcendís: en una de les tantes baralles dels amants, Amat la va cridar enfurismat "gossa chola" que en el seu accent sonava a "perri choli". L'incident va transcendir fora del Palau, i l'alta societat de Lima, que no li tenia molta estima, va començar a cridar "La Perricholi" per humiliar-la.

La Perricholi va propiciar moltes de les construccions que Amat va realitzar durant el seu govern: la Alameda de los Descalzos, el paluet La Quinta de Presa, el Templo de las Nazarenas o El Paseo de Aguas, que va ser construït per impressionar-la. Diuen que quan aquest li va confessar el seu amor, ella li va respondre que ho acceptaria si ell posés la lluna als seus peus, llavors el Virrei va manar construir el Passeig d'Aigües, acordonat per uns arcs d'estil francès i al centre una àmplia font on es reflectia el cel, i en una nit de lluna plena la va portar a la vora de la font, dient-li "... avui poso la Lluna als teus peus".

Quan el virrei va tornar a Espanya li va deixar una bona pensió i un fill anomenat Manuel. Els seus últims anys va vestir l'hàbit de les Carmelites i va realitzar moltes obres de caritat que van fer oblidar als habitants de Lima els escàndols de la seva joventut i va aconseguir un autèntic afecte a la seva persona.

La seva figura va inspirar a Merimée, Offenbach, es va emportar diverses vegades la seva història al cinema, en una ocasió el mateix Jean Renoir i la Raquel Meller li va dedicar una cançò:

A Barcelona i després d'un procés per corrupció va construir el seu palau a l'actual Rambla, esbossat per ell mateix. Poc després va conèixer a Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, novícia del Monestir de les Jonqueres. Tot indica que Don Manuel es va enamorar d'ella, ell tenia de 75 anys, la noia poc més de 20.

Don Manuel va fer que la noia i un nebot seu, frare, és relacionessin i entre els dos es donaren paraula de matrimoni. Sembla que van concertar dada pel matrimoni, però el jove no es presentà a la cerimònia. Diu una llegenda que l'exvirrei li va dir "si jo no fos tan vell, us demanaria la mà", ella no li va fer fastigs i li va contestar: "senyor, més velles i avorrides són les parets del convent"... I es van casar.

Van anar a viure al Palau, però van gaudir poc d'ell, Don Manuel Amat va morir poc després, per aquest motiu l'edifici va passar a ser anomenat popularment com el Palau de la Virreina. Però la Francesca no ho va poder gaudir plenament. Ella era usufructuària dels seus béns i l'Antonio, el nebot que l'havia deixat plantada, l'hereu universal. I la guerra va estar oberta. Quan finalment van poder arribar a un acord la Fivaller moria amb poc més de 35 anys.

Palau de la Virreina a Gràcia,  Manuel Amat va contruir dos palaus molt similar, 

Ella mai va poder ser lliure, va entrar al monestir per decisió paterna. El casament per fugir i tapar la deshonra d'haver estat abandonada a l'altar. Enviduà molt jove, però no es podia casar-se de nou per les pugnes familiars. El patrimoni del Manuel d’Amat va estar inventariat i controlat, sota la tutela del seu pare i del nebot Antoni d’Amat.