JAIME, A TI TE OCURRE ALGO

El 8 de gener de 1990, al costat del seu darrer company, l'actor Josep Madern, Jaime Gil Biedma moria víctima de malalties derivades de la sida. Han passat 30 anys, però l'estigma de la malaltia segueix dificultant acabar amb ella.

El 1988 a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, la doctora Caterina Mieras feia un dels primers diagnòstics de sida (encara no es coneixia que ho produïa el VIH), amb més voluntat que medis. Aquest fet va iniciar un procés en el qual Barcelona ha estat sempre pionera a l'hora de donar respostes davant aquesta pandèmia.

Molta gent va quedar pel camí. Un d'ells va ser Jaime Gil de Biedma. Era el 8 de gener de 1990 i el poeta anava malament de salut, sempre va portar la seva homosexualitat de forma discreta per "generació i treball": Jaime pertanyia a la família que havia liderat l'empresa Tabacos de Filipinas. Però l'arribada de la sida va ser un cop molt dur per una societat que aspirava a l'alliberament sexual; també per a ell. Amb el diagnòstic positiu es va tancar, només volia veure amics íntims. Va deixar d'escriure, "Jo em pensava que volia ser poeta, però en el fons volia ser poema".

Feia pocs dies Carlos Barral, el seu amic de sempre, havia mort. Poc abans va ser la seva pròpia mare. La depressió li havia vençut. Per aquells dies el seu amic i poeta José Agustín Goytisolo li  dedicava aquestes paraules i aquest bolero a Jaime Gil de Biedma, sabia que estava malament ....

BOLERO PARA JAIME GIL DE BIEDMA



A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas,
hablas a cada rato
de gente ya olvidada,
de calles lejanísimas
con farolas a gas,
de amaneceres húmedos
de huelgas de tranvías.

A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas,
cantas horriblemente,
no dejas de beber
y al poco estás peleando
por cualquier tontería,
yo que tú ya arrancaba
a que me viera el médico
pues si no un día de éstos
en un lugar absurdo
en un parque, en un bar
o entre las frías sábanas
de una cama que odies
te pondrás a pensar,
a pensar, a pensar
y eso no es bueno nunca...
...porque sin darte cuenta
te irás sintiendo solo
igual que un perro viejo
sin dueño y sin cadena,
te pondrás a pensar,
a pensar, a pensar
y eso no es bueno nunca.

A ti te ocurre algo,
yo entiendo de estas cosas.

El poema recitat pel mateix Goytisolo: