LA FI DE LA INQUISICIÓ A BARCELONA

El 10 de març de 1820 Barcelona sortia al carrer. Era la fi de la Inquisició, una institució que mai va ser popular a la nostra ciutat.

Gravat Hippolyte Lecomte, Barcelona 1820

La primera dissolució dels tribunals del Sant Ofici a Espanya va ser el 1820, durant el trienni liberal, quan es va dissoldre la Inquisició . Posteriorment algunes ciutats com Tarragona van crear les "Juntas de fe", Barcelona no ho va fer. La Constitució de 1848 definitivament va acabar amb aquesta temible institució.

La Inquisició medieval va entrar a Catalunya en temps de Jaume I. L'església va obligar al rei a aprovar-ho sota pena d'excomunió. La seva funció era perseguir l'heretgia als territoris de la Catalunya vella, on hi havia presencia dels càtars. L'inquisidor Ramon de Penyafort va intentar ampliar la persecució a jueus que estaven en protecció del rei, i a bruixes i sodomites, no ho va aconseguir.

Tomba Ramon de Penyafort Catedral de Barcelona

Entre els inquisidors més intolerants podem citar a Nicolau d'Eimeric, inquisidor general a la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV., Pere el Cerimoniós el va prohibir predicar a Barcelona per la seva persecució contra els seguidors de Ramon Llull.

Ferran el Catòlic introdueix la Inquisició moderna a Catalunya, la seva funció era perseguir als heretges. Protestants i jueus estaran en el seu punt de mira. Els seus funcionaris eren castellans i no coneixien el català. Els conflictes entre les administracions van durar segles, fet que va evitar que molts reus acabessin "relaxats" (eufemisme que significava executats).

Les constitucions catalanes no condemnaven a la sodomia, amb el desig de controlar més el Principat, l'emperador Carles V el 1525 va aconseguir que el Santo Oficio tingués competències en aquest tema. Va ser infructuós i el seu fill, Felip I (II de Castella) va obligar a canviar les Constitucions Catalanes per introduir la sodomia com a delicte. Tampoc va canviar l'actitud de la justícia catalana i el càstig seguia sent enviar a galeres.

Escut del Sant Ofici a partir del de Felip II de Castella. Palau Reial Major. 

Després del Decreto de Nueva Planta la decisió va passar a mans de "los Capitanes Generales de Cataluña", generalment il·lustrats i poc simpatitzants del Santo Oficio. Encara que van mantenir la seva persecució a tot el territori fins a la seva dissolució. Una de les seves darreres actuacions va ser contra els presidiaris de la Ciutadella de Barcelona el 1790. Descoberts diferents actes de sodomia entre els seus presos, els funcionaris avisen al capità general el comte de Lacy. El problema es va solucionar enviant als joves a la Casa de la Misericòrdia, i tema acabat.

Barcelona 1750, a la dreta la Ciutadella. Gravat de Jacques Chéreau. 

El 10 de març la festa va acabar amb la crema dels arxius del Sant Ofici, moltes còpies es conserven a l'Archivo General de España" a Madrid. Però els llegats més importants, Antonio Pérez o Pere Lluís Galcerà de Borja encara avui no és fàcil accedir a ells.