Sant Joan Evangelista, Museu Marés. |
En el sant sopar apareix acaronat a Jesús, en situació amorosa. Els artistes veien una relació entre mestre i deixeble, i volien mostrar aquest amor mutu. Aquell temps no es veia aquesta relació de forma incorrecta ni "antinatural". Ni església, ni autoritats haurien prohibit aquestes representacions.
1463, Sant Sopar MNAC, Jaume Huguet |
A l'Evangelista se'l presenta com asexuat, una mica femení i sempre jove. Seria estrany trobar una representació seva de caràcter eròtic, com el cas de Sant Sebastià o Sant Joan Baptista.
1450, detall Sant Sopar Jaume Huguet, Museu Solsona |
Fa dos anys va saltar la notícia que a Sevilla es venerava una imatge de Santa Llúcia que en realitat era la de l'Evangelista Joan. Si visitem molts museus, veurem que aquesta confusió té certa lògica. Aquí ho expliquen: http://www.publico.es/actualidad/sevilla-venera-talla-santa-lucia.html
Capella del del Dulce Niño Jesús, Sevilla. |
L'evangeli de Sant Joan cita en diverses ocasions "el deixeble que Jesús estimava" sense citar mai el nom de l'estimat. És la tradició qui va identificar a Joan com l'estimat i ho va plasmar en l'art. En el Sant Sopar se'l va representar durant segles recolzant el seu cap sobre el pit de Jesús. El seu aspecte jove al costat d'un Jesús més adult ha estat vist com un pretext per part de molts artistes de plasmar l'amor grec. Pot ser en alguna ocasió hagi estat així.
Sant Sopar, San Juan de la Peña, s XI. Capitell. |
La imatge de l'Evangelista sovint no és diferent de la que s'utilitza per representar a les altres dones que l'acompanyen en la crucifixió. El que ha portat en més d'una ocasió a confondre-ho amb les "tres maries" que l'acompanyen.
Catedral de Tarragona |
La possibilitat d'una relació sexual va ser defensada per Christopher Marlowe arribant a afirmar que "Sant Joan Evangelista va ser company de llit de Crist, i es va recolzar sempre sobre d'ell, i el va usar com els pecadors de Sodoma", com vaig assenyalar anteriorment això va poder causar-li la mort. (mireu: http://leopoldest.blogspot.com.es/2014/12/christopher-marlowe-entre-la-pasion-y.html )
Lògicament la historicitat d'aquests fets és molt difícil de mostrar, ja que només són interpretacions sobre uns texts escrits molts anys després de l'existència dels seus autors. Però si podem veure com ho van interpretar els artistes, segurament d'acord amb l'opinió general de l'època que van viure.
Sorprèn la representació que a Suïssa i Alemanya es va fer d'aquesta relació durant el segle XIV. Són escultures policromades en la qual apareixen junts. Joan que recolza el seu cap en el pit de Jesús, la mà dreta d'aquest agafa la de l'Evangelista, la seva esquerra cau sobre l'espatlla. Aquestes imatges se'ls coneix com "Johannesminne" (L'Amor de Joan), sent el terme "minne '" una paraula alemanya per l'amor afectiu-eròtic. És curiós observar que en moltes ocasions apareixen amb les mans creuades (dextrarum junctio), com en les cerimònies matrimonials romanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada