divendres, 26 d’abril del 2019

LA GENERACIÓ DEL SILENCI


Quan parlem de la generació del silenci, parlem d'un ampli col·lectiu que va partir especialment la repressió per part dels durs anys de la dictadura, persones a les quals se'ls va negar la seva identitat de gènere o la seva orientació sexual.



Fa pocs dies a una col·laboració amb la Diputació de Barcelona, un tècnic es va apropar a mi i em va dir: Creus que hem de seguir parlant de la Generació del Silenci? No creus que és un tema súper valorat? Em va fer dubtar, la meva reflexió posterior ara la comparteixo amb vosaltres.

El col·lectiu de gent gran LGTB, conegut com la generació del silenci, van tenir la seva orientació sexual, o la seva identitat de gènere, d'amagat de família, amics i societat. Les seves vides van ser en temps de repressió i de negació, Les autoritats deien que era delicte, l'església catòlica els enviava al pitjor de tots els inferns. A les escoles ja patien l'assetjament de companys i companyes, sense cap suports de la comunitat educativa. 

Van viure vides difícils, alguns / es van ser valents i ho van poder pagar molt car, altres van patir a l'armari. La majoria es va negar a la seva pròpia realitat. La dictadura feixista del general Franco i l'opressió sistemàtica de l'església catòlica van deixar efecte en la majoria d'ells. El resultat és que avui moltes d'aquestes persones es senten culpables i eviten donar el pas cap a la seva llibertat.

Avui podem parlar ja d'ells com una realitat històrica? O com un important grup de persones grans LGTB? Que diuen les dades? Difícil, però intentaré aproximar-me a aquesta realitat.

Si anem a les estadístiques del departament de Salut de a la Generalitat veurem un alt percentatge de persones grans amb detecció tardana de malalties de transmissió sexual, Exactament un de cada 4 dels diagnosticats amb VIH+ amb situació de SIDA són persones grans. Però de quina xifra parlem, quantes persones grans LGTB poden viure a la Catalunya actual?

Segons l'Institut Nacional d'Estadística a Catalunya tenim al voltant d'un milió 400 mil persones de més de 65 anys. Si calculem que entre un 5 i un 7 % de la població és LGTB, estem parlant d'un grup entre 40 i 60 mil persones. Ho podem ignorar? Podem dir que a no toca parlar d'ells per ser una generació en desaparició? Crec que no, és un greu error que explica actuacions no gaire afortunades recentment.

Els que ara compleixen 65 anys van arribar a la majoria d'edat al final de la dictadura i van viure durant anys la repressió d'un règim intolerant i homòfob. A mesura que passin els anys les característiques d'aquest grup silenciat anirà canviant, però encara hi ha uns trets que els caracteritzaran durant temps: armarització, negació d'identitat de gènere o orientació sexual, homofòbia interioritzada i manca de preocupació davant les ITS. Tres avui generals, però que amb el pas del temps aniran disminuint.

Menció especial mereixen les dones transEn visibilitzar la seva realitat van rebre l'estigma, la repressió i la discriminació d'un estat que era absolutament bel·ligerant cap a elles. Viure amb una identitat diferent de la del DNI va llançar a moltes dones al món de la marginalitat, amb una llei com la de perillositat social que va caure sobre d'elles.




Seria injust oblidar que van ser persones d'aquesta generació les que a finals dels 60 van començar a lluitar contra les lleis injustes, que van donar la cara contra la llei de Peligrosidad Social, que van saber obrir a totes les identitats el que anomenaven com "alliberament gai", que van crear el FAGC el 1975 al Convent de Caputxins de Sarrià i que el juny del 1977 van sortir a les Rambles a visibilitzar la seva realitat.


Colina, juny 1977, manifestació per l'alliberament sexual. 


Hem de seguir parlant de la generació silenciada, no tan sols com un fet històric, també com una realitat actual.

Per ampliar informació:

Conclusions IV Jornades Gent Gran LGTB
https://poldest.blogspot.com/2019/01/conclusions-iv-jornades-gent-gran-lgtbi.html

Laura Villar, la barcelonina que van confondre amb Silvana Mangano.
https://poldest.blogspot.com/2018/02/laura-villar-la-barcelonina-que-van.html

Documental la Generación Silenciosa 
https://amorospc.com/empieza-el-rodaje-del-documental-la-generacion-silenciosa/

3 comentaris:

  1. Mejor que escribir se tendría que re-escribir, a día de hoy siempre sale esta foto de media docena de travelos que pululaban por las calles del chino y no se ven ni se comentan el centenar de homesexuales que hicimos las pancartas e íbamos detrás, pero no se nos tomaros fotos porque los periódicos de entonces buscaban el escándalo y lo exótico por eso la señora Colita sabe de que estoy hablando, los homosexuales con barba o bigote no éramos creíbles, no eran la imagen estereotipada buscada y pagada, era mas comercial un Ocaña o un Nazario que nunca se implicaron en movimientos de liberación homosexual que los militantes implicados. De todos modos te digo que yo abrí el primer sex shop gay del estado (1981) y a día de hoy nunca has creído conveniente ni hablar de ello, a pesar de que importamos las primeras Memorias de Adriano que pudieron leerse en España de Mexico o fancines como Babilonia o Gai-Pied, pero no te escribo por eso después de 39 años, si no para que se hable antes de que desaparezcamos y ya nada pueda hacerse. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests dies les rutes que he fet han passat pel carrer Rauric i he assignat dos llibres a Sestienda. Disculpa, però si molesta que ho hagi fet, a les properes no ho faig.

      Elimina