Francesc Gumà va ser el promotor que va fer realitat la línia de tren entre Vilanova i Barcelona, la decisió de fer una estació prop de Gavà, canviaria la vida dels gavanencs. Avui poca gent de la nostra ciutat sap qui era.
 |
| Caricatura sobre el ferrocarril de Barcelona a Vilanova, publicada al diari "L'Esquella de la Torratxa" l'any 1881 |
Gavà el 1870 era un petit poblet pagès del Baix Llobregat amb uns 1500 habitants, apartat de les vies de comunicació que anaven del Garraf a Barcelona. La pujança econòmica havia permès les primeres urbanitzacions al carrer Cap de Creus o al costat de ponent del carrer Sant Nicasi. La reobertura de les mines i la vinya eren les seves principals riqueses.
És en aquest context quan Francesc Gumà i Ferran idea una línia de tren que unís Vilanova amb Barcelona i Tarragona. Per ell una veritable obsessió davant els molts entrebancs que va trobar per portar a terme una iniciativa que havia de portar la riquesa als terrenys on arribés. Com no els primers problemes van arribar de Madrid, on el gobierno primer no ho va aprovar, per finalment fer-ho amb una clara advertència “sin subvención ni auxilio del Estado”.
Fill d'un indià (americano), malgrat tenir una fortuna impressionant, era insuficient per una obra tan important, però va viatjar per les zones on havia de passar el tren, i inclòs va viatjar a Cuba els EUA per buscar inversors. Finalment, es va constituir la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB), de la qual fou nomenat director gerent. La construcció del ferrocarril va ser una tasca ingent, 13 túnels al Garraf, problemes a tots i cadascun dels municipis per on passava, tràmits burocràtics infinits, i una difícil situació familiar amb la mort de l'esposa i dos fills, que el portaren a depressions molt complicades.
 |
| Traçat del Ferrocarril, una línia recta de Barcelona fins el Garraf |
Però ho va aconseguir. Una línia recta de Sants al Garraf, passava prop de Gavà, i allà va tenir l'encert de construir l'estació que encara coneixem. El 16 de setembre, a les dues de la tarda (1) del 1880 va arribar per primer cop un tren a Gavà, procedent de Vilanova. El 28 de setembre Frances Gumà inaugurava la línia Vilanova-Barcelona amb una sola locomotora per a tot el trajecte. A partir de 1882 hi havia 4 trens d'anada i 4 de tornada. A Gavà s'aturaven 2 minuts.
L'arribada del tren va transformar Gavà. L'estació estava prop de la llera d'un braç de la riera de Sant Llorenç. L'Ajuntament de Gavà, després de salvar molts tràmits burocràtics, va aconseguir el permís per urbanitzar la riera i desviar-la per on es troba el carrer dels Màrtirs de 1714, en direcció Viladecans.
El següent pas va ser aconseguir la cessió de terrenys per part de la família Lluch i Vayreda (2), cessió a canvi de posar el nom seu als nous trams urbanitzats. Anys més tard, l'Ajuntament de Gavà, poc amic d'aquestes famílies terratinents va intentar posar el nom de Sant Pere a la rambla, però ni la justícia, ni el gobierno de España ho van permetre.
 |
| Rambla LLuch. |
Un segon efecte va ser els moviments de població que movia la població. Uns per tafaneria per venir veure el tren, altres per poder accedir al Garraf, al castell Eramprunyà o Begues. Per això van aparèixer serveis de tartanes i busos cap a poblacions veïnes o a Begues. A més de serveis de restauració i uns quants bars de senyoretes.
Un darrer efecte va ser l'arribada d'indústries a Gavà, aprofitant les connexions que els brindava el ferrocarril. La més important va ser la família Roca, que va construir la seva fundació cap al 1917.
Malgrat tots els esforços fets per modernitzar el país, la seva funció de mecenes a Vilanova, els darrers anys va haver de lluitar contra la crisi econòmica la fil·loxera i va morir pràcticament arruïnat el 1912. Gavà no té cap record cap a ell, una placa a l'estació va desaparèixer fa molts anys, ningú ha procurat recuperar-la.
 |
Francesc Gumà i Ferran (Vilanova i la Geltrú, 1833 – 1912) L'home que va portar el tren a Gavà |
(1) Josep Campany i Guillot. Vint-i-cinc anys de l'arribada del ferrocarril a Gavà. Centre Estudis de Gavà.
(2) Família del pintor del mateix nom, terratinents i propietaris de la masia de can Horta.
.jpg)
