 |
| Sepulcre de Ramon a la Catedral de Barcelona, segle XVII. |
Com sempre a la que m'apropo a alguna figura del passat ho faig amb l'ànim que es conegui la història, jutjar no és la meva intenció. Quan parlo d'aquest personatge molts em recorden que va ser un important doctor en teologia escolàstica, un gran pensador medieval i català, una figura intelectual amb reconeixement internacional; és cert, però també ho és que el seu pensament va portar molt patiment en segles posteriors i avui en cara se l'honora per tots aquests fets.
Després de la Batalla de Muret (1213) molts Bons-homes (mal anomenats càtars) van fugir cap al sud, cap a Catalunya i van ser objecte del desig persecutori de l'Església. Però el suport de la Corona d'Aragó va impedir que els seus desitjos es complissin en primera instància.
Els constants enfrontaments de Jaume I amb els estaments eclesiàstics, motivats per no expulsar la població musulmana i lliurar les seves terres als insaciables bisbes, va moure al Papat a amenaçar al gran rei amb l'excomunió. Les relacions es van agreujar quan aquest va ser ferit al cap, els seus metges cristians li van dir que era la voluntat de Déu, i Jaume I va acudir als metges jueus, que el van curar. Per evitar l'excomunió per bruixeria es va veure obligat a permetre l'entrada de la Inquisició en els territoris del Centre i Nord del Principat, zona poblada per antics càtars. El rei així aconseguia posar fora de perill a la població sarraïna i als jueus.
Aquí apareix Raimon de Penyafort, introductor de la Inquisició a Catalunya, la seva funció era la persecució de l'heretgia, però ell va intentar anar més enllà. El predicador va crear el concepte pecat nefand; senyalant com a sodomia tota relació sexual no reproductiva, especialment entre homes. Però si Tomàs d'Aquino ho considerava un pecat antinatural que desagradava a déu, el de Penyafort recuperava el concepte fet per Agustí d'Hipona, el pecat nefand era un crim sodomític (pecat forma part de la relació de l'home amb les seves creences, crim ho és amb la justícia dels homes):
"Aquest pecat reclama una venjança per part de Déu, perquè com diu Sant Agustí, viola l'associació que ha d'existir entre Déu i nosaltres: la perversió del desig sexual embruteix la naturalesa de la qual ell és el seu autor" Ramon de Penyafort. (1)
 |
| Frescos de la Sala del Capitolo dei Domenicani, Treviso |
Per ell tan culpable era el que cometia el "crim" sodomític una vegada, com el que ho feia habitualment, i el comparava amb qui assassina la seva mare: "només es pot ser matricida una vegada" (1). Les seves aportacions al dret canònic van servir de base per a les acusacions de sodomia en els regnes de la Corona d'Aragó, ja que aquests no ho contemplaven ni en els seus furs, ni en les seves constitucions.
En el seu afany per perseguir l'heretgia va intentar introduir a la bruixeria dins d'aquest concepte, però va fracassar en l'intent, el Papa Alexandre IV li va denegar el permís, però mig segle després Joan XXII si va acceptar considerar-la com una heretgia perseguible per la inquisició. A les zones properes a les Guilleries es va iniciar una terrible persecució de les dones considerades bruixes, curanderes o remeieres.
En canvi tot indica que era més benèvol amb la població sarraïna o jueva, creia en la necessitat de portar-los a la veritable fe, però no a la força, "si no amb raons i suavitat, que no pas amb aspresa, però no cal forçar-los a fer-ho, car a Déu no li agrada una obediència que no sigui lliure". (2) Els considerava éssers morals, al contrari de sodomites o bruixes que actuaven deliberadament contra natura.
A Barcelona els judicis contra sodomites encara van trigar més de cinquanta anys, però mai van arribar a tenir la virulència d'altres ciutats del seu entorn. Malgrat la seva suposada santedat i els seus mèrits con a jurista i inquisidor, l'església va trigar 400 anys en santificar-lo. A casa nostra, el Col·legi d'Abocats de Barcelona ho va fer el seu patró i l'Estat Espanyol encara avui l'honora amb "La Creu de Sant Raimon de Penyafort " para premiar los relevantes méritos contraídos por cuantos intervienen en la Administración de Justicia".
(1) Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans. Història i vida, s XIII-XVIII. Editorial Base.
(2) Colomer Pous, Eusebi. El pensament als Països Catalans durant l'Edat Mitjana i el Renaixement. Fundació Jaume Bofill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada