Darrere del seu gran èxit va haver-hi una llarga història de prohibicions que van arribar a obligar-lo a exiliar-se cap al 1955. Encara que va ser una de les estrelles d'El Molino, va actuar també en el teatre Victòria i va viatjar a Amèrica per actuar amb Xavier Cugat. Allà on anava omplia totes les sales, va ser un gran ídol, i un personatge estimat per aquells que el van conèixer.
Després d'un espectacle censurat en el qual es ridiculitzava al Tenorio, Don Joan Tiroño, va haver de marxar a París i Hamburg on va participar com boy en diversos espectacles de varietats. Segons El País, va arribar a protagonitzar números de striptease en diverses ciutats alemanyes.
El seu retorn a Barcelona va ser triomfal convertint-se en un ídol. Ningú com ell sabia burlar la censura, jugant sempre amb una identitat "marica" que va complicar la feina a la rància censura franquista. Però les majors multes que va patir el teatre del Poble-sec no van ser per la poca roba de les vedets, ni pels comentaris picants de les seus artistes, van ser perquè l'Escamillo intentava sempre parlar en català, segons va explicar la seva propietària Doña Fernanda.
Encara que tenia fama de ser solidari amb els seus amics, a l'escenari actuava com una veritable diva. No deixava envoltar per cap boy que pogués fer-li ombra, Escamillo per exercir el seu "art" no dubtava a trepitjar a qualsevol que se li acostés.
Va actuar fins a inicis dels anys 80, els últims anys una greu malaltia l'obligava a actuar assegut. El 1987 amb 62 anys moria per les greus complicacions del procés diabètic que patia. Un diari de Barcelona va titular: "Mor Escamillo, l'ànima" mariquita" del Paral·lel".
Arran de la meva primera publicació al blog L'ARMARI OBERT em van arribar molts testimonis de gent que el va conèixer i tractar. Tots parlaven de la seva bonhomia i el recordaven amb gran estima.
Més informació:
El País:
http://elpais.com/diario/1987/01/17/cultura/537836412_850215.html
El Molino
http://elmolinobcn.com/language/es/escamillo/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada