Nascuda a Maó, Pilar Alonso (1897-1980) va aprendre a cantar ensenyada pels seus pares i escoltant cuplets llavors de gran èxit. Sovint cantava a la barberia del seu pare. El primer cop que va cantar a Barcelona va ser al teatre Doré (després de Barcelona) al costat de la Raquel Meller el 1915, va passar sense pena ni glòria, però el 1917 amb 18 anys debuta a ELDORADO i triomfa i durant 8 anys serà l'estrella més important del cuplet català. Una carrera curta, però molt exitosa. Diuen que no era una dona físicament agraciada, però la seva "bellesa rural" o els seus aires innocents i, sobretot, una magnífica dicció li van permetre guanyar-se al públic.
Xavier Quiñones de León, expert youbuter en el món del cuplet, la dibuixa com amant de "la Vela Nàutica,la equitacion,el tiro de pichon,el football y sobre todo las motos, eran la pasiones sportivas de Pilar..tambien los libros de Folch i Torres y la mecanografia en una època en que la educacion de las señoritas era de noviciado de ursulinas mayoritariamente". Ell explica una de les més conegudes anècdotes de la cupletista.
Tot indica que Alfonso XIII va anar a veure una actuació seva a Santander. Tant li va agradar que va invitar a la Pilar a l'hotel a les seves habitacions particulars. Sigui per la fama de borbó calent, o per què ella era així, la cupletista li va donar una sonada carabassa. Com espectaculars van estar les seves batusses amb la Meller, aquesta més monàrquica que el toro que va matar a Manolete. El pretext va ser que l'Alonso va popularitzar el cuplet en català.
Ella va ser la pionera en cantar i gravar cuplets en català. Van publicar amb gran èxit, temes com "les caramelles", "La marieta de l' ull viu", "Els focs artificials", "El vestit d'en Pasqual" "Jo vull ser miss"o "Tornant de Montserrat".
L'Alonso es va formar a la acadèmia del Joaquin Zamacois. Fruit d'aquesta col·laboració neix un dels seus grans èxits: Nena, originalment en català. Zamacois era el director del Conservatori Superior de Música de Barcelona i va signar l'obra amb pseudònim, la considerava una obra menor i sempre li feia ràbia li recordessin que era l'autor.
L'Alonso es va formar a la acadèmia del Joaquin Zamacois. Fruit d'aquesta col·laboració neix un dels seus grans èxits: Nena, originalment en català. Zamacois era el director del Conservatori Superior de Música de Barcelona i va signar l'obra amb pseudònim, la considerava una obra menor i sempre li feia ràbia li recordessin que era l'autor.
Va cantar temes musicats per Joan Viladomat, lletres de l'Alvaro Retana. La col·laboració amb aquest últim va ser un intent per triomfar a Madrid, però sembla que no va tenir massa d'èxit.
1925 va ser un any nefast pel món del cuplet. La sobtada mort del Joan Misterio va ser el punt d'inici de la pèrdua de suport popular d'aquest tipus de música. Pilar Alonso es va casar i va desaparèixer totalment.
Quant al maig del 1980 Sempronio escrivia una necrològica de la Pilar Alonso, poca gent la recordava. Una embòlia cerebral havia posar fi amb la vida d'una dona que va fer aparèixer la cançó en català al món discogràfic amb una força que tardaria 40 anys a tornar a ser important. Poques de les seves gravacions en català es troben per les xarxes socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada