dilluns, 10 d’abril de 2017

RUTA PER CIUTAT VELLA

Realitzada el 8 d'abril del 2017, amb el grup de tertúlies de la Biblioteca de Viladecans. Van assistir 40 persones, el màxim permès. Molts van quedar en llista d'espera.



L'objectiu de la ruta és donar una visió diferent del que sempre hem pogut veure a la zona. Parlarem de com ha anat canviant la zona, la importància del patrimoni que conserva i de les petjades transversals que han acabat configurant la ciutat.

Iniciem la ruta a la plaça del Rei. Parlem de com tracten la diversitat els diferents museus de la ciutat Cosmo Caixa, Museu Arqueològic o al Parc Arqueològic de Gavà. Recomano no mirar el passat amb ulls del segle XXI, i intentar entendre més que jutjar. Reivindico la figura de l'Agustí Duran i Sanpere.

Amb la visita virtual al museu de la Ciutat topem amb el Morro de Vaques, el fantasma socarrimat del Joan de Llobera i arribant al retaule del Conestable, mostro la figura del Pere IV que va voler guanyar al cel abans d'acabar la guerra contra Joan II.



Anem a l'escalinata, on Joan de Canyamàs va intentar matar a Ferran el Catòlic al grit de "Tornem la corona, que és meva" Parlo de l'evolució del Palau Major i explico com un pagès de Caldes de Montbui després de deixar el país sense pins ( per fer escuradents) i sense capons per alimentar-se, va retornar a les Índies al gegant del Colom que el desafiava.

Travessem el Palau del Lloctinent de forma que no esvaloti massa als vigilants i anem al carrer de la Pietat. Aquí reivindico la figura de Puig i Cadafalch, explico com es va realitzar la reforma als anys 20, amb molt de temps amb ell a l'exili.

Entren en una visita virtual a la catedral. Posem per ordre cronològic a tots els sants Sebastià i dic que tenim una seqüència d'un striptease, explico les causes. Després em centro amb el curiós retaule de Cosme i Damià, per acabar a la sala capitular per veure el frontis de Sant Onofre o la Pietat Desclà.



Arribem a la plaça de Sant Iu, deixem enrere les estranyes marques a la paret de la catedral, explico hipòtesis i llegendes. A la porta de Museu Marès invito a una visita virtual. Després animo a un joc: posar per ordre cronològic les verges del Museu, les primeres estan en posició de "panto crator" elles tenen tot el poder, després sempre és el nen. Parlo del paper de la dona a la història medieval, de Almodis de la Marca, dels Usatges de Barcelona. També del paper que molts convents i monestir femenins van jugar amb la llibertat de les dones, recordant que el palau va ser també residencia de les monges de Santa Clara després de 1714.




Uns metres més endavant troben l'escut de la Inquisició. És del 1562, Felip II i els símbols inquisitorials. Parlo dels eufemismes utilitzats (familiars, relaxació, conèixer pel darrer...) i sobretot del conflicte de competencies i la mala relació que sempre van tenir amb les institucions catalanes, inclòs després de 1714.




A l'antiga Plaça Nova parlo de la relació de Barcelona i el món de l'esclavitud, de la història de la Pia Almoina, de la tortuga de la Casa de l'Ardiaca i de la façana de la catedral finançada pel Manuel Girona, seguint el que no es va poder fer el segle XV. Ho comparo amb Notre Dame de París, la façana de la catedral de León o les façanes de Santra Croce o Santa Maria di Fiori a Florencia.

Entrem al call, senyalo el lloc on estaven els banys i les antigues sinagogues. Parlo dels costums sanitaris dels jueus, de l'educació, de com la pesta va afectar la connivència. Recordo com es va tractar al rabí Issach i la reacció del rei Pere el Cerimoniós. També com un com mort el bon rei, el 1391 el poble, animat per una església que no podia pagar els seus deutes, va gairebé exterminar a la població jueva de la ciutat, tan sols és van salvar 400 del prop de 5000 que vivien al call.



Anem al carrer de la Carabassa, recordo que és un carrer esotèric i cinematogràfic (El Perfume, Flor de Otoño, Biutiful...)

Però em centro amb la porta del darrer del bordell d'Avinyó 44, el que Picasso va immortalitzar amb el seu quadre de les senyoretes d'Avinyó. Mostro la carassa, explico com funcionava prostitució a Barcelona i parlo de Picasso, més enllà de les biografies oficials.



Després pugem pel carrer immerescudament dedicat a la comtessa de Sobradiel, la dona que va tirar a terra el Palau Menor per fer pisos. Aprofito per explicar la importància d'aquest palau a la ciutat, la relació dels templers amb Barcelona, com Jaume II es va enfrontar a la crisi i com el seu fill va ser víctima d'un projecte malmès.

Al carrer Ciutat veiem la primera entrada a l'Ajuntament de Barcelona. Explico com una batussa herètica va permetre la creació de la seu del Consell de Cent i la poca acceptació que van tenir els dominics a ciutat.

I acabem al Pati Llimona, entrada a la ciutat des del Port. També seu dels March, senyors de l'Eramprunyà. Parlo dels March i els Usall, per explicar com era la vida de moltes dones que no eren pubilles a la Barcelona de moltes èpoques. 



La ruta va durar dues hores, en un recorregut que seguit tranquillament es pot fer amb uns 20 minuts.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

CIRURGIANS I EL SANT OFICI, UNA HISTÒRIA DE TERROR

La funció dels cirurgians del Sant Ofici poca cosa tenia a veure amb els preceptes del jurament hipocràtic.   Jurament hipocràtic: Ἃ δ&...