dilluns, 10 d’abril de 2017

GAL-LA PLACÍDIA, ENTRE L'IMPERI I L'ESCLAVITUD

Filla, germana i mare d'emperadors romans, la vida de Gal-la Placídia (389-450) no va ser un llit de roses. Pocs coneixen que part de la seva història va passar per Barcelona.


Després de la mort del seu pare, Teodosi I, Roma va ser assetjada pels visigots. Per evitar el desastre, el seu germà Horaci la va regalar  al rei Alarico, com a ostatge. Aquest  la va omplir de cadenes i la hi va portar amb la seva horda, recorrent la península d'Itàlia, 

Mort aquest va passar a mans del rei Ataülf, amb qui es va casar, en un matrimoni que en principi era de compromís. Amb ell va viure uns anys de pau,  entre Tolosa i Barcelona. A l'antiga Barcino van traslladar la capital del regne visigòtic i la seva residència. Aquí van tenir el seu únic fill, Teodosi,  que va morir aviat; poc després que moria era el propi rei víctima d'un complot. 


Sigeric, el nou rei, va assassinar a tots els seus fills i la va vexar cruelment. Assassinat aquest també, un nou rei, Walia, la va retornar al seu germà l'emperador Honori. Aquest estava enfrontat a Gal.la després del seu matrimoni pel ritus arrià.

Però una altra vegada va ser utilitzada com a moneda de canvi i es va veure obligada a casar-se amb el general Constancio, i de nou va tornar a enviudar. De nou el seu germà la va maltractar, en aquesta ocasió amb intent de violació inclosa. Després d'això Gala i els seus fills van fugir a Constantinoble.

Després de la mort del seu germà, el seu fill de 6 anys va passar a ser l'emperador i ella la Regent. Al costat del general Aeci va fer front a les hordes d'Àtila. El 437 es va retirar a la vida privada i es dedicà a obres religioses. Va morir a Roma a 60 anys.



Suposadament enterrada al Mausoleu de Ravenna, exemple del seu gust pels edificis religiosos que ella va fer construir durant el seu regnat. Àngel Guimerà la va fer protagonista d'un dels seus èxits primerencs, la tragèdia Gal·la Placídia (1879); l'actriu tortosina 
Carlota de Mena i Zamora va interpretar el paper de la reina romana. . El músic català Jaume Pahissa adaptà aquesta obra en la seva òpera Gal·la Placídia (1913).






Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

FLOR DE OTOÑO, MÉS INCÒGNITES QUE CERTESSES.

Aquest estiu farà 80 anys que l’aviació  va bombardejar el cabaret la Criolla. Amb la seva destrucció es van perdre moltes històries; entre...