Encara que va morir el 1592 a Barcelona sent el Lloctinent de Catalunya, bona part de la seva vida va estar enfrontat a Felip II. Amb aquest, igual que amb el seu secretari Antonio Pérez, va haver de recórrer a una acusació de sodomia per poder doblegar-lo. Ell era besnét del papa Borja Alexandre VII, nét de Ferran el Catòlic, germà de Sant Francesc de Borja, Gran Mestre de l'Orde de Montesa, etc. Tots aquests títols feien d'ell un rival incòmode per al totpoderós rei Felip II.
Era membre de la poderosa família Enríquez eternament aspirant a reclamar els seus drets a la Corona d'Aragó. Felip II, per si fos poc, volia unificar en la seva persona totes les ordes militars i aquest noble valencià es va posar al capdavant de l'Orde de Montesa. La seva ambició el va portar a emparentar amb la família reial portuguesa, fet que sens dubte va posar els nervis de punta a Felip II (I de València). A més era un bon amic del germanastre reial, don Joan d'Àustria.
Era un home cul, sembla ser bon escriptor, especialment poeta; un altre gran personatge de l'època, Cervantes, li va dedicar aquest poema a la Galatea (a l'igual que al Quixot elogiant a Perot lo Lladre, aquí ho fa d'un declarat enemic del rei)
Aquel en cuyo pecho abunda y llueve
siempre una fuente que es por él divina,
y a quien el coro de sus lumbres mueve
como a señor con gran razón se inclina,
a quien único nombre se le debe
de la etíope hasta la gente austrina,
don Luis Garcerán es sin segundo,
maestre de Montesa y bien del mundo.
El rei el va nomenar Capità General d'Orà, Tunísia i Mazalquivir on va actuar en diverses escaramusses i va reformar les fortificacions. La seva gestió com Mestre i la boda amb la noble portuguesa Leonor Manuel, li va comportar moltes enemistats que el poderós rei de la Casa d'Àustria va aprofitar. Ell havia jurat el vot de castedat, fet que sembla mai va complir.
I així va aparèixer un cèlebre prostitut anomenat Martín de Castro, enxampat al llit d'un altre il·lustre descendent de Ferran el Catòlic, Joan de Gurrea i Ribagorça. Aquest turbulent comte havia assassinat la seva dona. Ella havia descobert els seus amors amb aquest jove cavaller d'Àvila. Descobert el comte va ser executat, engarrotat, i el jove processat abans d'acabar a la foguera, i al poltre de tortura el que va comptar el jove va alegrar les oïdes de Felip II.
Martín de Castro va cantar tot allò que els torturadors van voler sentir i en el seu relat va aparèixer l'ambiciós noble valencià. Segons ell, el descendent del Roderic Borja va estar bojament enamorat d'ell, donant detalls, sense cap tipus de mirament, de com eren les relacions sexuals en les seves acalorades trobades.
Malgrat tot, el jove va ser condemnat a la foguera, el noble a 10 anys de presó i una forta multa, en un judici ple de contradiccions i falsos testimonis. Les penes més dures eren per als reus de poca fortuna, com passa en aquests casos es va arribar a un acord amb Felip II i va ser perdonat, nomenant lloctinent de Catalunya. El que fa pensar que les acusacions del jove sota tortura possiblement van ser falses, ell creia que així salvaria la vida i va ser el contrari.
 |
| Interior Palau del Lloctinet |
De nou es va utilitzar la sodomia per desacreditar a un rival perillós per a la corona. Felip II va sortir victoriós d'aquesta contesa, va desactivar a un potencial enemic i a més va incorporar a la Corona l'Orde de Montesa.
Els dos darrers anys de la seva vida a Barcelona va demostrar la seva capacitat com a governant, el seu esforç es va centrar a reorganitzar el sometent per acabar amb el bandolerisme que arruïnava el comerç interior a tot el principat.
Més:
Un pimpollo en la Corte de Felipe II:
http://leopoldest.blogspot.com.es/2012/10/un-pimpollo-en-la-corte-de-felipe-ii.html
Conflicte entre Galceran de Borja i Felip II
http://www.uam.es/personal_pdi/filoyletras/andres/articulo14.pdf
Conflicte entre Antonio Pérez i Felip II
http://www.uam.es/personal_pdi/filoyletras/andres/articulo14.pdf
<3
ResponElimina