divendres, 26 de maig de 2017

LA FI DELS TEMPLERS A CATALUNYA

L'aparició dels templers als territoris del principat de Catalunya és paral·lela a la seva unió al Regne d'Aragó, a partir de 1128 Encara que ja feia un temps que estaven aquí fent proselitisme per anar a la Guerra Santa.

Palau Reial Menor, seu dels templers a Barcelona.


Van participar activament en la defensa de les fronteres i en la malanomenada "reconquesta". També la seva defensa i protecció del jove Jaume I, enfront la noblesa, va unir encara més a aquesta orde militar amb la Corona d'Aragó.

La seva residència a Barcelona va ser al Palau Menor, una donació de Bernat Ramon de Massanet al costat occidental de la muralla romana de Barcelona, entre els actuals carrers d'Ataülf, Timó-Milans, Avinyó i Templers-Cervantes. La comtessa de Sobradiel, la seva propietària, ho va derruir tot per construir pisos de lloguer. De l'edifici antic només es conservà algun element de la capella de l'església de la Mare de Déu de la Victòria, gairebé sempre tancat al públic.



El desig d'acabar contra un poder paral·lel, d'aconseguir les riqueses dels templers o el projecte elaborat per Ramon Llull del Rex Bellator que pretenia unir tots els ordes militars, va motivar que l'ambiciós Felip IV, el Bell, decretés la persecució dels templers, amb el suport d'un Papat resident a Avinyó que era titella de la seva voluntat. La sodomia va ser un pretext per acabar amb l'ordre.

La primera reacció va ser de condemna a la mesura presa pels francesos i el papat a Avinyó, defensant l'honestedat i el bon nom, així com els serveis prestats a la corona. Jaume II esperava que el projecte del Rex Ballator(1) hauria tret protagonisme a l'etern rival francès i hauria afavorit als seus interessos al Mediterrani.





Quan va veure que defensar als templers era una batalla perduda, l'astut Jaume II va canviar de parer i va ordenar la detenció dels templers i la confiscació de tots els seus béns. Es va iniciar un llarg i complex procés que va durar cinc anys.

El rei al·lega que els crims sodomítics comesos per l'Ordre havien enfadat a Déu i causa d'això eren totes les desgràcies i mals que afligeixen la humanitat, assenyala la seva profunda desolació per l'engany del qual ha estat objecte, sens dubte "obra del diable". Però els frares militars es van fer forts en els seus castells, i acabar amb ells hauria debilitat els regnes. El rei "just", molt pragmàtic va buscar una solució pactada.

Així el Concili de Tarragona va dissoldre l'orde del temple el 1312, però es van crear noves ordres, com la de Montesa o la de l'Hospital, els béns templers van ser repartides entre elles. De nou (2) aquest rei va utilitzar la sodomia per acabar amb un grup molest, de nou al final es va imposar el pacte i no la confrontació.



Coincidint amb aquest procés la Cancelleria del Rei va presentar nombroses denúncies contra suposats sodomites, va ser entre els anys 1307 i 1318. Els més nombrosos van ser el Regne de València contra els musulmans que practicaven el pecat nefand. Segons Jaume Riera i Sans, sodomites Catalans, el canceller utilitza un ferotge llenguatge, parla de crim sodomític, adverteix de conseqüències apocalíptiques si no s'actua:
"La sodomia és cruel i nefanda, detestable i avorrible, és una pesta, és una ofensa al creador i un ultratge a la naturalesa" "Els sodomites cometen crims que els animals avorreixen, un crim que fa l'aire pestilent i origina l'escassetat de gra a les ciutats, es tracta d'una manifestació de l'Anticrist. "


No hi ha constància del nombre de sentències negatives en aquesta època, ja que tots els jutjats tenien competències per perseguir la sodomia, malgrat que els Usatges no ho contempleven (3). En la majoria de casos es van arribar a pactes que evitaven sentències condemnatòries. Mireu el procés contra el comte d'Empúries: http://leopoldest.blogspot.com.es/2013/08/ponc-hug-de-empuries-procesado-por.html



Van ser uns anys d'exaltació homofòbica, un cruel parèntesi en la relació de reis i comtes de la casa de Barcelona que normalment van ser indiferents davant de l'anomenat com a pecat contra natura. Possiblement les causes van ser més aviat econòmiques o polítiques, que religioses. Un cop va aconseguir la Corona els fons econòmics, els problemes que causava la sodomia van desaparèixer. Va arribar la pesta per de nou buscar culpables. 

Eren sodomites els templers? Pregunta de difícil resposta. Els que van tornar de Terra Santa segurament eren homes més savis que fonamentalistes. Possiblement les seves costums també es van relaxar, molts consideraven que el celibat significava no tenir familia i descendencia. El pecat de sodomia no era exclusiu de les relacions homosexuals, anava lligat a qualsevol relació sexual no reproductiva.



(1) Jaume II esperava que amb el suport de Fra Dalmau de Rocabertí, darrer cap militar dels templers i Ramon Llull (més dubtós) s'aniria a la unificació de les ordre militars, al seu fron un Rex Ballator, que seria el seu fill i hereu Jaume d'Aragó i Anjou. Als francesos no els hi va agradar gens aquesta intenció. 
(2) Procés contra el comte d'Empúries.
(3) Utilitzaven lleis anteriors, especialment la Lex Visogutorum, o furs locals com els de Tortosa o Terol. 

Més informació

Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans. Història i vida, s XIII-XVIII. Editorial Base.
Reyes i Vidal, Josep Maria. Eymeric de Usall, el último Templario
Procés contra Ponç Hug comte d'Empúries per pecat de sodomia
Procés d’acusació de Sodomia a Ponç V

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

VISITA GUIADA A LA MODEL EN RECORD PRESOS LGTB.

El 16 de novembre els departaments de Treball i Justícia de la Generalitat de Catalunya va organitzar una visita a la Model de Barcelona en...