dilluns, 8 de maig de 2017

CABARET LA CRIOLLA, ON TOT ERA POSSIBLE

La Criolla va ser un local de referència per a tots aquells que van voler viure la seva sexualitat de forma diferent, la seva "mala fama" va alimentar i engrandir la seva llegenda.

Interior de la Criolla amb Flor de Otoño ballant al centre. 


La primera vegada que vaig parlar de La Criolla va ser en 2010 amb motiu de l'exposició "L'Homosexualitat A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA" que vaig realitzar per a Circuit Festival. Durant anys he portat als que venien ales meves rutes al lloc on hi havia estat. El 2012 vaig intentar, sense èxit, que es recordés al cabaret amb motiu del 75 aniversari de la seva desaparició, data que es complia en l'estiu de l'any següent. Finalment aquest 2017 apareix el magnífic llibre de Paco Villar: LA CRIOLLA, LA PORTA DAURADA DEL BARRI XINÈS.

El mateix Paco Villar assenyala "No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociales y se convirtió en un icono turístico de la ciudad, a pesar de los esfuerzos realizados por sectores oficiales y políticos para que así no fuera".




Diuen que els anys trenta va visitar Barcelona l'actor i amant de la gresca Douglas Fairbanks JR., Quedant fascinat per la vida nocturna d'aquesta ciutat: "No he vist una cosa semblant, ni a Saigon, ni a Xangai, ni a Port Said, en cap lloc ". (1) Un dels locals que va freqüentar va ser La Criolla, el cèlebre local del carrer Cid, prop de les Drassanes.

Originalment el local va ser una posada d'obrers i mariners, lloc de trobada de contrabandistes, pistolers, carteristes i treballadors sexuals. La Criolla comença com a sala de ball després de la 1a Guerra Mundial cap a 1925. Des dels seus inicis eren freqüents els espectacles de transformistes, també la presència de molts homosexuals i prostituts a la recerca de parella ocasional, el local els obligava a anar transvestits.

El 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona es va transformar en un Cabaret / Sala de Ball augmentant l'atenció tant d'escriptors o polítics, i especialment de la premsa, que no parlava gaire bé. També va crear unes habitacions privades, en les que sovint persones anònimes practicaven el sexe a canvi de favors econòmics. El tancament de molts locals d'aquest tipus a Europa, especialment a Berlín, va incrementar la seva clientela europea. No era un local dirigit a un públic homosexual o transgènere, però sí que era un local freqüentat per ells.

La premsa madrilenya citava despectivament a "La Criolla" com un centre en el qual es barregen aristòcrates amb soldats, obrers, xoriços i borratxos. L'ambient era irrespirable per la suor, el fum del tabac, o per estar sempre ple a vessar. Corria l'absenta o drogues com la morfina o la cocaïna; la Criolla fur un important centre d'entrada i distribució de la cocaïna a la Barcelona dels anys 20-30. Era fàcil trobar a homes majors transvestits i molt maquillats oferint-se al millor postor, al costat de turistes rics i joves burgesos que acudien per observar l'espectacle que donaven els clients del local cada nit. La mala fama alimentava la llegenda, la gent bé no es volia perdre un espectacle del qual de vegades acabaven sent protagonistes a les habitacions privades.

Imatge de Casas i Galobardes


Amb l'arribada de la República el local es va incrementar la presència d'homosexuals, transvestits o transformistes. En els espectacles s'imitava a Concha Piquer o Pastora Imperio. La pugna amb un altre local d'idèntiques característiques, el Wu-Li.Chang (abans Cal Sacristà), per aconseguir els millors actors va ser enorme. Adolfo Hueso (2), anarcosindicalista, assenyala: "A la Criolla era el vell transformista Bertini, que en els seus millors temps va arribar a fer dubtar si era femella o mascle ... Al davant l'estrella era Mirco, ple de joventut, lluint un enlluernador vestuari femení, que les males llengües afirmaven que era pagat per un conegut fabricant, que fart de l'amor fàcil havia optat per l'"homosexualisme".

També van passar artistes que més endavant van aconseguir gran notorietat com la bailaora Carmen Amaya o la cantant Josephine Baker, escriptors com Jacinto Benavente, el marquès de Vivent, la ballarina Tórtota Valencia, el dissenyador Pepito Zamora, l'actriu Margarida Xirgu, o el dramaturg Josep Maria de Segarra que en la seva novel·la "Vida Privada" es refereix a aquest local, amb gran escàndol per part dels seus seguidors. Possiblement, i d'una manera accidental, va estar a punt d'estrenar-se Mariana Pineda de Federico García Lorca.


Jean Genet fa referencia a aquest local en alguna de les seves obres. La més evident és Diari d'un lladre, però també molt del que explica de la FERIA a Querelle de Brest o a la obra teatral EL BALCÓ, té molt a veure amb el cabaret del Raval. 

Fotograma de Querelle, 1982


El 1934 es va aixecar un gran escàndol quan el diari El Diluvio (3) escrivia sobre un concurs de misses: : "miss Distrito V, molesta con el resultado del concurso, soltó un alegato que fue muy aplaudido por sus seguidores. No hay modo por la fotografía de saber a que género pertenece la miss, pero el genio si que se le aprecia." Pot ser que la Carmela, un transvestit de la Criolla, hagués estat la guanyadora de Miss Barri Xinès i anés als certàmens de Miss Barcelona i Miss Espanya. Encara avui és molt difícil saber si l'anomenada miss districte V era un jove transvestit, o la premsa sensacionalista va inventar un engany inexistent.

Com podeu observar en moltes ocasions era molt difícil distingir, al mateix Genet el van confondre amb una senyora. Un dels més famosos transvestits va ser La Asturiana. El Cabaret el portava José Márquez Soria, Pepe el de la Criolla, devot de la Verge del Pilar. Ell sabia dirigir-lo a la perfecció, evitant que les baralles arribessin a més i la policia hagués d'actuar. Pepe va fundar un altre mític Cabaret: Barcelona de Nit, però en 1936 va ser assassinat. Això al costat de la Guerra Civil va fer entrar en decadència al local. Al setembre de 1938 una bomba llançada per l'aviació alemanya va destrossar el local, mai més va obrir les seves portes.

(1) Cita de La Criolla (I). Antes de La Criolla
  Jose March Fierro. Blog No te quejarás por las flores que te he traído. El blog té molt bona informació sobre el local. http://lavaix2003.blogspot.com.es/
(2) Adolfo Hueso, Recuerdos de un cenetista.
(3) Cita encontrada en Miss Barrio Chino era un mister. Jose March Fierro. Blog No te quejarás por las flores que te he traído

Más:
Paco Villar. LA CRIOLLA, LA PUERTA DORADA DEL BARRIO CHINO. Ed Comanegra.


LA CRIOLLA. Dancing. Carrer Cid 10. (1925-1938):  http://barcelofilia.blogspot.com.es/2010/11/la-criolla-1925-1938.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

GENT GRAN, ESTIU I SOLEDAT A BARCELONA

Arriba l'estiu, aquesta ocasió amb una calor exagerada, milers de persones grans patiran les conseqüències, no tan sols d'aquesta on...