JOSEP MORAGUES I MAS, DECAPITAT A BARCELONA 1715.

El general Josep Moragues i Mas (1669-1715) va ser un general català de la Guerra de Successió del bàndol austriacista.

Portal de Mar, on el cap decapitat del general Moragues va estar dins d'una gàbia de ferro 12 anys. 

Encara que creix a les Guilleries, fill de Sant Hilari de Sacalm i casat a Arbúcies, aviat s'enrola amb els anomenats vigatans, gent de la Plana que lluitava contra les contínues invasions de tropes franceses a la zona. Aquest fet va provocar un profund sentiment antifrancès i també antiborbó.

El 1705 va armar a diversos grups de miquelets, estan ell al seu front com a comandant. El 1707 és anomenat general assumint el comandament de les forces del Pirineu a la Seu d'Urgell. El 1713 va rendir Castellciutat a les tropes borbòniques i es retirà a Sort, per poc temps. Va seguir lluitant amb les tropes que defensaven el Pallars fins a setembre de 1714 que s'acollí a la capitulació de la ciutat de Cardona, retirant-se de nou amb la seva família a la ciutat de Sort.

Josep Moragues i Mas a la plaça Major de Sort.

Creient que havia estat víctima d'una conspiració, va intentar fugir a Mallorca, però va ser pres i poc després va estar torturat. En un procés sumaríssim a Barcelona. El març de 1715 Josep Moragues, "sense honors militars, descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins a arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat, per tal de complir la triple condemna de mort que rebé". (1)

I al Portal del Mar "el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro per escarment de patriotes." (2). Malgrat les súpliques de la seva dona i dels seus amics, el cap fou exposada a la porta d'entrada a Barcelona durant 12 anys.

En el poema de l'Àngel Guimerà "Lo cap d'en Moragues i Mas" podem llegir:
Viatger, vingues d'on vingues, si tens lo cor honrat, flecta els genolls i prega, com fill davant lo cap del pros Josep Moragues, lo nostre general. (2)

(1) Tret de la Viquipèdia. 

(2) DECAPITACIÓ XII, (Disc Cròniques de Ramon Montaner 1977)

Després de l'execució fou esquarterat
i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro
al davant de la diputació del general de Barcelona
per escarment de patriotes

Els precs de la seva muller perquè la gàbia fos retirada
i el crani restituït al seu cos
no foren atesos fins dotze anys després de l'execució

i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro
per escarment de patriotes.

Viatger, vingues d'on vingues
si tens lo cor honrat
flecta els genolls i prega,
com fill davant lo cap
del pros Josep Moragues,
lo nostre general (Àngel Guimerà, 1887)

Mort esclava!
Ocell engabiat
en gàbia secular. Ocell nostrat,
orb, eixalat,
vermell de sang i de vergonya.
No serem pas relapses!
L'atàvic escarment
ens servirà tostemps.
Ocell refet, canta, cínic, avui
La llibertat decapitada (Pere Quart , 1932). .