Imatge de Santa Wilgefortis, similar a la de la llegendària Múnia (Beauvais, St. Étienne) Font Viquipèdia. |
Avui si, sabem d'ella, és gràcies al Joan Amades i el seu costumari català. Segons ell "era una jove barcelonina, nascuda al desaparegut carrer de la Basea (a l'actual Via Laietana), d'una gran bellesa. Molt devota, volia consagrar-se a Déu i refusava les propostes de matrimoni. Per desfer-se definitivament dels seus pretendents, va pregar a Déu que la deslliurés de la seva bellesa i la "fes tornar ben lletja i repulsiva". Atenent el seu prec, "a tornar-se d'un color tan bru que gairebé era negra, li cresqué la barba fins als genolls i tota ella es féu tan peluda que semblava més una bèstia que una persona". Els pretendents, en veure-la, s'indignaren contra ella de tal manera que l'agafaren i la clavaren en una creu, matant-la."(1)
No és el primer cas que apareix en el santoral cristià. Recentment us vaig parlar de la devoció barcelonina a Sant Onofre (clic); hi ha molts paral·lelismes entre els dos casos, però la seva llegenda s'apropa més a les de les santes Liberata o Wilgefortis (clic), de tradició a tot Europa, encara que no sempre reconegudes al santoral. Crec que no queden imatges seves a Barcelona.
Santuari de Santa Liberata, s XVII, Baiona. |
És curiosa la representació iconogràfica d'aquestes santes, sempre en forma majestàtica, sempre amb una llarga barba, faldilla o túnica fins als peus, i crucificada com Jesús a la creu.
La llegenda de noies adolescents que en arribar a la pubertat els hi va sortir barba, i en un examen ginecològic descobrien que en realitat tenien òrgans masculins no és nova, segurament té molt a veure amb la intersexualitat. El cine va portar a les pantalles la història de "Mi querida señorita", que bé podria estar basada en la mateixa infància del seu guionista José Luís Borau.
(1) Múnia de Barcelona, Viquipèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada