dimarts, 14 de novembre de 2017

BARCELONA I LA LEY DE PELIGROSIDAD SOCIAL III (LA MODEL)

El 9 de juny de 1904 s'inaugurava la presó Model de Barcelona. Durant els 113 anys de vida pel Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona hi van passar centenars de persones homosexuals i transsexuals, per molts d'ells va ser un lloc d'enorme patiment.




El 1904 les relacions homosexuals a Espanya no estaven penalitzades. Però una bona part de la societat les rebutjava. La dreta, amb els capellans, deien que era una aberració que posava en perill la reserva espiritual d'Occident (1). L'esquerra creia que era una mostra de la decadència viciosa pròpia de l'aristocràcia i el clero (2). 



És difícil saber exactament quants homosexuals o transsexuals van passar per la Model duran aquests anys. Molts van acabar dins amb acusacions diferents com 
prostitució, furt o vagància. i sempre es va tractar de persones de classes baixes.

No hi havia lleis específiques contra els homosexuals, tampoc contra el transvestisme. Però depenia del criteri dels jutges que podien aplicar el delicte d'Escándalo Público. Delicte que era igual per a tothom. No conec grans condemnes per aquest delicte. La Barcelona dels anys 20 i 30 moltes persones es transvestien per anar a trobar parella als barris baixos de la ciutat, Genet o Lluïset Serracant van ser dos exemples prou coneguts.

Durant la dictadura de Primo de Rivera o la República es va intentar infructuosament tornar a penalitzar les relacions homosexuals. Enfront un diputat socialista, Luis Jiménez de Asua, va lluitar fins a evitar-ho (3):  
"El concepto"libertad de amar" significa que los estados no tienen para qué mezclarse en los sentimientos y emociones espirituales de los humanos. La amistad entre personas del mismo sexo o de naturaleza heterosexual tiende entre los individuos lazos que a menudo son eternos, crea deberes que se cumplen sin coacciones legales. El estado no regula las amistades ni prescribe la perfección de un contrato para que dos hombres se sientan unidos por simpatía recíproca."

Fins a 1954, Ley de Vagos y Maleantes, no es van penalitzar, la dictadura del general Franco els primers anys estava més preocupada en perseguir i empresonar demòcrates. Un dels primers a arribar-hi per aquest delicte va ser un jove cambrer de 25 anys anomenat la Gilda. (4)




Però la gran arribada de presos va ser a partir de la Ley de Peligrosidad Social. En teoria aquests presos enviats per a la "rehabilitació i cura", eren dividits segon la seva teòrica condició de "passius o actius" a Badajoz o Huelva. Però aquests centres estaven plens i molts acabaven a la Model. Aquí els esperava un veritable infern.

A la presó seguien les dues qualificacions. Els actius o "bujarrones" tenien certa consideració, doncs se'ls reconeixia la seva evident masculinitat. Els passius els tocava patir. Es dividien en dos grups: els nens (niños) que acabaven obligats a prostituir-se per evitar tot tipus de vexacions. L'altre grup els hi deien les mares (madres) generalment persones transgènere o persones amb molta ploma, també eren menyspreats. Les "mares" van donar nom a tot el grup de presos com a "violetes".
A la Model hi havia també un mòdul per a menors, sembla que amb unes condicions higièniques pèssimes, on les batusses estaven a l'ordre del dia. Segons Fernando Olmeda (5) els funcionaris habilitaven una cel·la on prostituïen als joves menors d'edat. Paral·lelament el centre castigava qualsevol correu carinyós entre dos homes. Explica també l'existencia de funcionaris que fora d'hores de feina es dedicaven a maltractar als presos violetes. La llei del silenci imperava en aquest món sense drets. 

Enrique Rubio va ser una ploma al servei de la repressió contra els "violetes"


Com he dit abans, a presó sols hi anaven persones amb "baixa condició social". La gent amb medis rebia vexacions als calabossos de la policia, trucaven a la feina i família i els deixaven anar, Si a més eres de bona família, com Gil de Biedma, uns insults i a casa.

Tots els presos van quedar amb antecedents i fitxes obertes, fins que el 2002 el govern Zapatero gràcies a la pressió de l'Asociación de Ex-presos políticos, va iniciar el procés per eliminar aquests expedients i fins i tot indemnitzar. Procés frenat de cop en arribar el PP al poder.




(1) Sodoma y lesbos modernas, Antonio San de Velilla.
(2) La novela del literato. Rafael Cansinos. Alianza Ed.
(3) Cita de De Sodoma a Chueca. Alberto Mira, Ed Egales.
(4) 13 presos per explicar la història de la Model. EL PAIS, 4 juliol 2017.
(5) El látigo y la pluma. Fernando Olmeda. Oberon ed.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

VISITA GUIADA A LA MODEL EN RECORD PRESOS LGTB.

El 16 de novembre els departaments de Treball i Justícia de la Generalitat de Catalunya va organitzar una visita a la Model de Barcelona en...