dilluns, 20 de novembre de 2017

VISITA GUIADA A LA MODEL EN RECORD PRESOS LGTB.


El 16 de novembre els departaments de Treball i Justícia de la Generalitat de Catalunya va organitzar una visita a la Model de Barcelona en homenatge dels presos LGTB que van estar reclosos al centre. Vaig tenir l'honor de ser el guia. (vídeo de Gaylestv al final)



A l'inici de la ruta vaig recordar com es veien les relacions homosexuals (1) a Barcelona el 1904, temps en el que les lleis no les condemnaven de cap forma. La dreta monàrquica i religiosa creia que això podia acabar amb la raça hispana, l'esquerra pensava que era un vici decadent propi de capellans i aristòcrates.

Les xifres que coneixem ens diuen que durant els anys del franquisme a Barcelona van ser processades per aquest tema el mateix nombre de persones que els casos que coneixem va tractar els tribunals del Sant Ofici entre 1525 i el 1820.




Fins a 1954 no es van penalitzar les relacions homosexuals. Fins llavors la justícia no distingia, sols els jutges podien diferenciar un petó entre noi o noia, o entre dos nois o dues noies. Sota una acusació d'escàndol públic, vagància o prostitució es podia acabar a la Model.

A la Model feien tria i els separaven. Als homosexuals actius o més "masculins" també els anomenaven "bujarrones" tenien un tracte similar a la resta de presos; en el fons com la majoria intentaven tenir relacions sexuals voluntàriament o a la força amb altres reclusos. Després venien les "mares o madres", molts d'ells persones transgènere, també homosexuals amb "ploma"; patien tot tipus de maltractaments i vexacions per part de presos i funcionaris, tenir una parella protectora no evitava les pallisses, les acabava donant ell mateix; amb el temps hi va haver un pavelló per ells. No tots els joves anaven al mateix pavelló, i per tots ells va ser un terrible infern.

La Gilda, la Silvia Reyes, la Carmen de Mairena, la Candela, la   Rampona,   Juan Soto  la Katy, la Violeta, l'Antoni Ruiz.... Totes elles i ells van patir la terrible experiència de les presons franquistes. A la Model, a Badajoz, a Huelva. El seu delicte era la seva pròpia diferencia; ser homosexual o transsexual als darrers anys del franquisme i ser d'una família de classe baixa ara un terrible delicte. Les lleis franquistes contra la població LGTB sempre van ser molt classistes, sols anaven a presó els que no tenien medis.

Silvia Reyes recordant a Sonia Rescalvo.


Aquí us explico dues històries:

La Candela volia fugir d'Espanya, anar a França on deien que hi havia més llibertat. Venia de Sevilla on ja havia tingut problemes amb la policia.
La Candela el 1966 no vestia com una dona, es maquillava una mica, "solo para dar un poco de misterio". La policia franquista la va detenir i li van dona una sobirana pallissa. Les van portar a la famosa comissaria de Conde Asalto. Després a la Via Laietana recorda que li deien "Te vamos a matar maricón, te vamos a quitar el mariconeo" Encara avui plora en explicar-ho.

A la Model de Barcelona va anar parar al Pavelló dels Invertits, on anava a estar una setmana que es va convertir en tres mesos. La van posar en una cel·la de càstig durant quinze dies, on al matí li treien el matalàs i el coixí i l'hi tornaven a la nit. "No havia nada, todo el dia sentada en el suelo. No lloré, tenía los ojos secos de tanto llorar " "Yo no había hecho nada, solo trabajar en muchos lugares sin contrato ni seguro". El jutge que va signar l'ordre, Jaume Amigó de Bonet, especifica que se la deté perquè" estava produint escàndol públic amb posats d'invertit", La va acusar de vagància i escàndol públic, el que li va costar, després, aconseguir la seva justa indemnització.

A la presó va treballar fent bressols de vímet i servint a un funcionari de torn, com una esclava. Va sortir amb pocs diners per haver treballat, però després li van robar la roba i els diners en un local d'espectacles del Paral·lel. A la presó va tenir un nuvi, aixó era molt perillós; si t'agafaven, et ficaven quaranta dies a la cel·la de càstig i t'afaitaven el cap, Avui viu a Sevilla i riu i plora recordant aquells dies ja llunyans.

La Rampova va dir a El Pais (2) que la van detenir amb 14 anys, que un cop detinguda la van enviar al pavelló d'invertits per a menors. Explica que dins els presos pagaven als vigilants per colar-se i violar als joves reclosos. "Después nos pegaban palizas para demostrar que ellos no eran gays. Venían cinco, seis veces al día. A veces hasta ocho" . "He tingut més violacions que relacions consentides", afirma. "Cuando le confesé el cura de la cárcel lo que nos hacían allí, lo delató al cabo de prisiones y me castigaron toda la noche contando los adoquines del patio!"(2) 


Francesc Oliver la Rampona.


El patiment que van tenir va ser indescriptible. A les cicatrius físiques i psíquiques cal afegir l'estigma que els va representar i el desterrament que els impedia tornar a casa seva. Pel fet de transvestir-se, ser d'un gènere diferent de l'assignat, no tenir medis i ser solter podia significar acabar a una cel·la de la Model o altres presons, allà el tracta rebut els feia perdre el sentit de la vida i la seva pròpia dignitat Quan es va despenalitzar, la societat es va oblidar d'aquestes persones, els seus arxius no van ser esborrats.

El 1995 Antoni Ruiz va ser aturat per la policia a València, Amb sorpresa va escoltar a la policia comentar "este es maricón". Llavors va entendre que encara estava fitxat. Arran d'aquest fet es va fundar l'Asociación de Ex-presos Sociales". El 2002 el govern Zapatero va iniciar un complicat procés per eliminar aquests expedients i fins i tot indemnitzar. Procés frenat de cop en arribar el PP al poder.

“A mí me han violado más veces que no he tenido relaciones sexuales”


00000000

(1) Ni llavors, ni les lleis de 1954 o 1970 van distingir entre homosexuals i transsexuals.

(2) EL PAIS 27 desembre 2006: https://elpais.com/elpais/2013/05/10/eps/1368188535_439636.html

Bibliografía:

BarbanchoJuan-Ramón. Ser tu misma no era delitoEdLiebres Muertas.
OlmedoFernando. El látigo y la plumaEdOberón.
Mira, Alberto, De Sodoma a Sueca. EdEgales.
Genet, Jean, Diari del lladre, EdRBA.
Riera, Jaume, Sodomites catalans Ed. Base.
Fluvià, Armand de. El moviment gai a la clandestinitat del franquisme. EdLaertes.
Petit, Jordi. Vidas del arco iris. EdEgales.
HuardGeoffroyLos antisocialesHistoria de la homosexualidad en Barcelona y París, EdMacial Pons.
ArnalteArturoRedada de violetas, la represión de los homosexuales bajo el franquismoEdLa esfera de los libros.
Blogs:
La Barcelona Diversa: poldest.blogspot.com.es
L'armari obert: leopoldest.blogspot.com.es
Associación Ex-Presos de Españaexpresos-sociales.blogspot.com.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

LA VIDA "LOCA" DE DON RAFAEL DE LEÓN.

Barcelona va marcar una part de la vida del poeta Rafael de  León . El seu compromís amb la CNT , la presó i la seva relació amb un jove d...