dimarts, 9 de juny del 2020

LA BARCELONA DE NIT DE MIRKO


Fernando de Torres, Mirko, va triomfar a la nit barcelonina entre els anys 30-50, i és una mostra de les llums i les ombres d'una època molt convulsa.




A finals del segle XIX les artistes dels espectacles de varietés estaven mal considerades socialment, se les associava al "mal viure" i la prostitució. L'arribada del transformista italià Leopoldo Fregoli a Barcelona i Madrid va fer canviar el món de l'espectacle de varietats. En poc temps els espectacles amb transvestits van triomfar, especialment a Barcelona.

A la part baixa de Barcelona van créixer locals amb una important presència de transvestits, uns actuant, altres buscant clientela. El Cafè Italiano, la Criolla o Cal Sagristà van ser els més coneguts. Un dels més coneguts personatges d'aquest món va ser Mirko que va triomfar a Cal Sagristà.

"Miseria, vicio, prostitución, droga, robo,   travestismo,   invertidos,   homosexualismo,   artistas mariconeslugar de pseudo intelectuales..."  (1)Eren paraules que utilitzava la premsa sensacionalista del seu temps quan parlava dels locals, que malgrat tot van tenir un èxit espectacular. L'origen de Cal Sagristà era un local on anava a parar el millor de la ciutat: carteristes, contrabandistes, traficants i pinxos de malviure. Antonio Sacristà va ser qui es va fer càrrec del local el 1920.





Aviat homosexuals i transvestits van anar ocupant el local, a l'hora que era un centre actiu en la distribució de drogues, especialment la cocaïna i on molts homes venien els seus favors sexuals. A poc a poc la decoració oriental va anar substituint a la més antiga amb motius colonials, canviant el nom a Wu-Li-Chang. El 1936 van acabar els espectacles de transformistes a l'inici de la guerra, el 1938 l'aviació italiana va arrasar la zona.

Mirko lluïa un vestit ajustat que es cenyia encara més, en vorejar els turmells. Portava amb gràcia singular el fru fru de la gasa i els adorns de plomes. Tenia un ampli domini de l'escena; els seus gestos, els seus gestos, el seu pas sensual van fer de Mirko el nom plus ultra dels transvestits. Un cop conclòs l'espectacle acabava també la imitació. Mirko saludava amb la perruca en mà i amb la seva veu natural d'home. Gest que després recuperaria Madame Arthur al Gambrinus cal el 1960.

Mirko, que va ser la gran estrella del local, triomfant imitant a les més grans estrelles de la copla espanyola del seu temps. Segons Bueso el seu vestuari era pagat per un empresari que "cansado de la vida fácilquiso optar por el homosexualismo". Mirko va sobreviure la guerra i va seguir al món de l'espectacle amb vestits de flamenc a l'Apolo, el Barcelona de Noche o el Molino, per sobreviure a la Barcelona del governador Correa, va haver de fer de tot.


Juan Soto Puente era un noi d'uns disset anys quan va arribar a Barcelona i va contactar amb Mirko. Sembla que la seva prova no fa funcionar gaire, i Mirko en acabar li va dir que havia d'optar per la frivolitat, més tard li va ensenyar unes escales que portaven a un meublé on els artistes es prostituïen. Va descobrir que el local era una tapadora, sortien al local a mostrar-se per després pujar al meublé. El local del qual parla el Juan Soto segurament era el Barcelona de Noche, creat pel Pepe de la Criolla poc abans de ser assassinat el 1936.

Un dia, seria 1940, la policia va entrar al local i els va detenir a tots Mirko inclòs. Quan a comissaria de Conde Asalto el van veure""Perdona Mirko, tu eres un buen artista y no deberías estar aquí" i el van deixar marxar. Ni a ell, ni la propietària del local els hi va passar res. Els col·laboracionistes (o delators), els edictes al règim o els que tenien nom o recursos tenien barra lliure a la Barcelona feixista del governador Correa,

Per ara poc més sé del Fernando de Torres "Mirko",




(1) Adolfo Bueso, Memorias de un cenetista. Editorial Ariel, 1978.

Bibliografía

Soto Puente, Juan, Un hombre llamado Katy, Ediciones La Palma

Olmeda Fernando, El látigo y la pluma

Madrid, Fernando. Sangre en Atarazanas

Usó, Juan Carlos. Orgullo Travestido

Villar Paco, La Criolla, La puerta dorada del Barrio Chino.

1 comentari:

  1. Molt bon article Leopold. Llàstima que no sapiguem més coses d'aquest artista.

    ResponElimina