Mireu (2) |
Fins a mitjans del segle XVII França va sotmetre al seu poble a una pressió asfixiant per poder pagar els seus jocs de guerra. Els que més van rebre van estar els pagesos. Aquest malestar va provocar tot un seguit de revoltes sumant-se a les que ja venien del segle XVI i que lluitaven contra la Lliga Catòlica. Es va anomenar Revòuta dei Crocants.
Quan ja semblava que tot s'havia acabat, gairebé 10 anys després, Joan Petit, va ser capturat i condemnat a mort al suplici de la roda, tot indica que havia estat un dels líders pagesos i petit no era el mot, sinó el seu cognom.
Joan Petit va morir en mig de terribles tortures que li anaven "trencant els ossos amb un mall per dislocar-li les extremitats, procurant no causar-li hemorràgies internes letals, fins al punt que es podia tocar el cap amb els turmells. Llavors es pujava la roda damunt d’una columna i es deixava el desgraciat allà dalt fins que moria de dolor". (1)
I el mort va ressuscitar com a mite, heroi i llegenda. Mentre moria, cadascun dels seus membres, la mà, el dit, el braç i el peu ballaven pel rei de França. La cançó i el seu testimoni va recórrer les terres d'Occitània, el País Basc i Catalunya. Però a poc a poc van anar desvirtuant el tema fins a convertir-lo en una cançó d'infants.
La melodia occitana d'aquesta cançó, una mica diferent de la catalana, també es coneix al País Basc amb el nom d'Ipurdi dantza.
Tenim un altre versió se la cançó occitana:
Joan Petit que dança,
Dab lo rei de França,
Joan Petit que dança,
Sab pas çò qui dança,
Dab lo dit, dit, dit,
Dab lo dit, dit, dit,
Atau que dança Joan Petit.
Dab la man...
Dab lo pè...
Dab lo jolh...
Dab lo cuu...
Dab lo nàs...
Dab lo cap...
Dança pas pus Jan Petit.
La veritable història de Joan Petit:
(1) http://elmon.cat/monterrassa/opinio/10068/la_veritable_historia_d_en_joan_petit_83045
(1) http://elmon.cat/monterrassa/opinio/10068/la_veritable_historia_d_en_joan_petit_83045
La humanitat es INHUMANA, i ho seguim sent. Quina angoixa! Ens dertruim a nosaltres mateixos!
ResponElimina