dimarts, 2 de maig del 2017

QUAN JOAN PETIT BALLAVA DE DEBÒ

Joan Petit no era ni nen, ni nan. Era un pagès occità que va plantar cara en temps del totpoderós rei LLuís XIV. La cançó del Jan Petit és un tema infantil molt utilitzat als esplais o escoles de Barcelona. 

Mireu (2)


Fins a mitjans del segle XVII  França va sotmetre al seu poble a una pressió asfixiant per poder pagar els seus jocs de guerra. Els que més van rebre van estar els pagesos. Aquest malestar va provocar tot un seguit de revoltes sumant-se a les que ja venien del segle XVI i que lluitaven contra la Lliga Catòlica. Es va anomenar Revòuta dei Crocants.

Quan ja semblava que tot s'havia acabat, gairebé 10 anys després, Joan Petit, va ser capturat i condemnat a mort al suplici de la roda, tot indica que havia estat un dels líders pagesos i petit no era el mot, sinó el seu cognom.

Joan Petit va morir en mig de terribles tortures que li anaven "trencant els ossos amb un mall per dislocar-li les extremitats, procurant no causar-li hemorràgies internes letals, fins al punt que es podia tocar el cap amb els turmells. Llavors es pujava la roda damunt d’una columna i es deixava el desgraciat allà dalt fins que moria de dolor". (1)

I el mort va ressuscitar com a mite, heroi i llegenda. Mentre moria, cadascun dels seus membres, la mà, el dit, el braç i el peu ballaven pel rei de França. La cançó i el seu testimoni va recórrer les terres d'Occitània, el País Basc i Catalunya. Però a poc a poc van anar desvirtuant el tema fins a convertir-lo en una cançó d'infants.

El grup Occità Nadau ha recuperat la cançó original on s'explica la història del pagès occità. REQUIEM PER JEAN PETIT:


La melodia occitana d'aquesta cançó, una mica diferent de la catalana, també es coneix al País Basc amb el nom d'Ipurdi dantza.

Tenim un altre versió se la cançó occitana:

Joan Petit que dança,
Dab lo rei de França,
Joan Petit que dança,
Sab pas çò qui dança,

Dab lo dit, dit, dit,
Dab lo dit, dit, dit,
Atau que dança Joan Petit.

Dab la man...

Dab lo pè...

Dab lo jolh...

Dab lo cuu...

Dab lo nàs...

Dab lo cap...

Dança pas pus Jan Petit.




1 comentari:

  1. La humanitat es INHUMANA, i ho seguim sent. Quina angoixa! Ens dertruim a nosaltres mateixos!

    ResponElimina