dijous, 25 de novembre del 2021

DIVERSITAT SEXUAL I DE GÈNERE. VIDA, CULTURA I HISTÒRIA (III PART)

   Publicacions a la meva pàgina de facebook a partir del 14 de setembre, tercera entrega.

Accés a la primera part:

https://poldest.blogspot.com/2021/11/diversitat-sexual-i-de-genere-vida.html

Accés a la segona part:

https://poldest.blogspot.com/2021/11/diversitat-sexual-i-de-genere-vida_19.html




El petó dels guerrers.
A Rasiglia (PG), al santuari de la Madonna delle Grazie hi ha un fresc particular del segle XV. que representa dos guerrers fent-se petons protegits per un àngel. Diuen símbol de concòrdia; altra opció i els esclata el cap.





El periodista Enrique Rubio des del setmanari POR QUÉ va ser el martell d'heretges contra homosexuals i transsexuals als anys 70.

Aquí ho explico: 


Ell va arribar a definir a "La Pastora" com una dona lesbiana d'instints criminals, fent d'aquest cas un acte d'exaltació patriòtica en la que la falsedat era transformada en notícia. La postveritat va tenir en aquest periodista un bon precursor.



ACT-UP, 1987 
Nova York, març de 1987, es va fundar ACT UP (acrònim de Coalition to Unleash Power, literalment «molestar» o «portar-se malament»), una organització fonamental en la lluita contra l'epidèmia i a favor dels drets de les persones amb VIH / SIDA, que defensava l'acció directa per combatre la situació de crisi causada per l'epidèmia. Mireu: 





Félix Yusúpov, 
Gai, travesti i assassí de Rasputín Al film Nicolau i Alexandra (1971) va mostrar com dos amants nobles van invitar a Rasputín a una festa (clarament gai) per emborratxar-lo i després assassinar-lo. L'autor va ser el príncep Yusúpov, testimoni de la relació entre ell, un nen ric seductor, i un pagès sàtir i intrigant (Rasputín). Va ser interpretat per Martin Potter (Satyricon).
 Mireu:
BENEDETTA CARLINI, MONJA MÍSTICA I LESBIANA

El film de Paul Verhoeven versa sobre la vida d'aquesta monja mística i lesbiana.
Amb 23 anys van començar les seves visions de caràcter religiós i eròtic. Després va ser escollida Abadessa, però quan va començar a afirmar que tenia contactes sobrenaturals amb Jesucrist, va aixecar sospites. Es va descobrir que les visions eren falses, així com els estigmes causats. En canvi van descobrir la seva relació amb una monja del convent anomenada Bartolomea.




L'Assiette au Beurre 
És una revista satírica il·lustrada francesa que va aparèixer del 1901 al 1936.
Va reunir a alguns dels millors il·lustradors europeus i va aprofitar la carta blanca per criticar amb llibertat el militarisme, el colonialisme, el clericalisme i les condicions laborals.
Després d'haver publicat prop de 10.000 dibuixos produïts per uns 200 dissenyadors, constitueix un preuat testimoni iconogràfic de la Belle Époque.



Opisso. Esquella de la Torratxa. 1927. 
Sobre els estralls de la cocaïna. L'augment de consum i demandants va portar a la seva adulteració amb productes no molt fiables i també l'augment de preu. Aviat els metges van alarmar dels problemes que estaven sorgint, cada vegada més greus. Amb els anys 30 va arribar la prohibició, algunes detencions de cara a l'opinió pública, però poc més. El preu va augmentar molt, però el consum no es va aturar. Més: 





Persecució contra la sodomia, inquisidors del Bisbat de Cartagena. 1505.
TEXT (Archivo Gral. Región de Murcia):
Los inquisidores, licenciados de Bivar y Pedro de Frías, afirman que “somos ynformados de que en esta dicha çiudad y obispado ay muchas personas, asy eclesyasticos como seglares, que están infamados del delito y pecado de la sodomía, que diz que han fecho y cometido el dicho pecado muchas y diversas vezes con diversas personas en diversos lugares, y atraído y dotrinado con esquisitas maneras que fysiesen y cometiesen el dicho delito (…) en gran escándalo del pueblo o pueblos donde aquellos viven, husando de dicho pecado públicamente”
Los inquisidores daban un plazo a los vecinos de la diócesis, so pena de excomunión, para que denunciasen ante ellos a las personas sospechosas. La carta monitoria fue fijada en la puerta de la catedral de Murcia el 1 de diciembre de 1505, advirtiendo que nadie la osase quitar.




Què saps de la Societat de l'Orquidea?

Aquí ho explico.

Va funcionar a la regió de Canton (província de Guanddong) durant segles i fins a l'arribada dels partidaris de Mao, que ho consideraven una perversió feudal.



divendres, 19 de novembre del 2021

DIVERSITAT SEXUAL I DE GÈNERE. VIDA, CULTURA I HISTÒRIA (II PART)

  Publicacions a la meva pàgina de facebook a partir del 14 de setembre, segona entrega.

Accés a la primera part:

https://poldest.blogspot.com/2021/11/diversitat-sexual-i-de-genere-vida.html



Ícar i Dèdal
Frederic Leighton, Col.lecció Privada. 1869

Frederic Leighton va ser un pintor i escultor britànic de l'època victoriana, un artista d'èxit que va haver d'amagar la seva vida privada. Les seves obres reflecteixen una recerca de l'edat d'or, de Grècia i l'antiga Roma. Destaca l'exaltació de la figura juvenil, utilitzant com a pretext la mitologia.

La seva vida privada va ser gelosament guardada, fins i tot per als seus amics més propers. Mai es va casar, va ser amic de molts homosexuals de l'època, li va agradar freqüentar l'illa de Capri freqüentada pels gais més famosos de l'època. Altres amics seus com Wilde o Solomon van pagar un alt preu en fer-se públiques les seves relacions sexuals, aquest fet sens dubte va ajudar a fer que s'evités qualsevol filtració de la seva vida més íntima.





MEMÒRIA ​DE STEVE WALKER 1961-2012

El 2012 va morir a Costa Rica l'artista canadenc Steve Walker, víctima d'un atac cardíac. Fotògraf i il·lustrador cèlebre per les seves imatges de parelles homosexuals, carregades sempre d'emoció i amb una certa càrrega malenconiosa. Alguns assenyalen una clara influència de Paul Cadmus en la seva obra. Si voleu veure més treballs seus, mireu:




Baltasar Jaime Martínez Compañón. 1785
Danza de los parlampanes. "Danza de hombres vestidos de muger" Real Biblioteca de Madrid.

Els primers exploradors castellans parlaven escandalitzats d'«homes disfressats de dona», que van passar a formar part de la cultura oficial a través dels andrògins arcàngels. Els cronistes van testificar aquestes pràctiques i la seva transformació en transvestits.
Ordenances pel Repartiment de Jayanca, Saña. Lima 1556:
"si algun yndio condujere en abito de yndia o yndia en abito de yndio los dichos alcaldes los prendan y por la primera vez les den çient açotes y los tresquilen publicamente y por la segunda sean atados seis oras a un palo en el tianguez a vista de todos y por la terçera vez con la ynformaçion preso lo remitan al corregidor del ualle o a los alcaldes hordinarios de la Villa de Santiago de Miraflores par que hagan justiçia dellos conforme a derecho"

Més: "TODA PERUANIDAD ES UN TRAVESTISMO" entrada de L'ARMARI OBERT, censurada per facebook, la podeu trobar via google.



CALAMITY JANE, UNA DONA LLIURE.

 El cinema va donar una imatge distorsionada de Calamity Jane. Va ser una cèlebre exploradora nord-americana. Òrfena de pare i mare, i germana gran de sis germans, des de nena va assumir el paper de pare de família. En 1870 va optar per fer-se exploradora, vestint amb robes masculines i comportant-se com a tal, amb una vida plena d'aventures i falsedats. No se li coneixen amants masculins, encara que ella va insinuar haver conegut íntimament al general Custer i a l'aventurer Wild Bill Hickok, però no hi ha cap evidència. Ella deia que va estar breument casada i que va tenir un fill, però el matrimoni va durar un, mesos, i les dades són molt confusos. Va optar per vestir com a home, comportar-se com ells i fantasiejar amb un bon nombre d'aventures sexuals, tot i que cap d'elles sembla ser certa. Aquí la seva biografia:






VON GLOEDEN I LA FOTO HOMOERÒTICA.

Wilhelm Von Gloeden (1856-1931) Va ser un cèlebre fotògraf alemany, que va realitzar gran part de la seva activitat professional a la ciutat italiana de Taormina. Va produir una gran quantitat de fotografies que són estudiades com una important fita dins de l'art homoeròtic. Fotografies que van tenir una gran difusió en el seu temps, malgrat l'homofòbia imperant. Va ser un dels pioners de la fotografia a l'aire lliure.

Entre els clients de l'obra de Wilhelm Von Gloeden es trobava Alfons XIII,. Gran devorador i productor d'obres pornogràfiques o homoeròtiques com en aquest cas.
Podeu veure imatges i biografia a http://leopoldest.blogspot.com/2011/12/la-taormina-de-von-gloeden.html 



Plató: Fedre o de la bellesa
Imatge: Apoxiomeno de Croàcia, s IV, Museu de Louvre.

TEXT:
Y semejante a un aire o a un eco que, rebotando de algo pulido y duro, vuelve de nuevo al punto de partida, así el manantial de la belleza vuelve al bello muchacho, a través de los ojos, camino natural hacia el alma que, al recibirlo, se enciende y riega los orificios de las alas, e impulsa la salida de las, plumas y llena, a su vez, de amor el alma del amado. Entonces sí que es verdad que ama, pero no sabe qué. Ni sabe qué le pasa, ni expresarlo puede, sino que, como al que se le ha pegado de otro una oftalmía, no acierta a qué atribuirlo y se olvida de que, como en un espejo, se está mirando a sí mismo en el amante. Y cuando éste se halla presente, de la misma manera que a él, se le acaban las penas; pero si está ausente, también por lo mismo desea y es deseado. Un reflejo del amor, un Anteros (1) es lo que tiene.

(1) A la mitologia grega Anteros (en grec Αντερως) és la personificació de l'amor correspost, venjador de l'amor no correspost. Era fill d'Ares i Afrodita, els qui ho van donar al seu germà Eros, que estava sol, com a company de jocs.



JUEUS EXECUTATS PER SODOMIA A LA CATALUNYA MEDIEVAL 

A la segona meitat del segle XIV de Catalunya, les males collites, les guerres i la incipient pesta van portar a la ruïna a molta gent, i com sempre es van buscar culpables, i aquest van ser els jueus. Més tard van ser els sodomites. Una acusació de sodomia a un jueu era letal. Aquí ho explico: https://poldest.blogspot.com/2021/04/jueus-executats-per-sodomia-la.html


Els efebs més bells

"Adonis, fill de Cíniras i d'Esmirna, a què va estimar Venus. Endimió, fill d'Etolo, a qui va estimar la Lluna (Selena). Ganimedes, fill d'Erictoni, a què va estimar Júpiter. Jacint, fill d'Ébalo, a què va estimar Apol·lo.
Narcís, fill del riu Cefisom, que es va enamorar de si mateix. Atlàntic, fill de Mercuri i de Venus, que va ser anomenat Hermafrodita. Hilas, fill de Teodamante, a qui va estimar Hèrcules. Crisip, fill de Pèlops, a què Teseu va raptar a uns jocs."
TEXT: Gai Juli Higí, Fabularum Liber.
Imatge, Adonis, Bertel Thorvaldsen. Museo Thorvaldsen, Copenhagen,

dimecres, 17 de novembre del 2021

DIVERSITAT SEXUAL I DE GÈNERE. VIDA, CULTURA I HISTÒRIA (I PART)

 Publicacions a la meva pàgina de facebook a partir del 14 de setembre.




JÚPITER FUIT SODOMITA

En els textos més antics no s'explicita la forma adoptada pel déu per apoderar-se del noi, però en els vasos grecs de segle V aC es representa a Zeus com un home adult amb barba.
Correspon a un manuscrit del "De civitate Dei de S. Agustin" S XIV. Hi podem a veure a Júpiter besant s Ganimedes.




Ovide moralisé (S XIV, Bibliothèque Municipale de Rouen), il·lustració presentant les històries de Ganimedes, en ell el jove va sostingut pel bec d'una àguila (Zeus - Júpiter), va subjecte per la cintura.
És una adaptació de les Metamorfosis d'Ovidi i presenta temes rarament tractats en l'Edat Mitjana. Igual que l'obra tardoromana es presenta de forma negativa, segons Boswell podia ser un pretext de la tímida cultura homosexual medieval.



L'HERMAFRODITA CORONAT, 1550
Rosarium philosophorum o El rosari dels filòsofs és un manuscrit il·lustrat de caràcter anònim que conté un tractat d'Alquímia datat el 1550. A les il·lustracions dels manuscrits representen una harmoniosa i feliç unió entre els principis masculí i femení assenyalant la representació com un "hermafrodita" coronat.
L'obra original és atribuida a l'alquimista català Arnau de Vilanova, sXIII.

Gravat de Cherubino Alberti a partir d'un original de Polidoro da Caravaggio, Júpiter abraçant a Ganimedes (sec. XVI).

Cal notar, tot i el que diuen dalt les versions anglesa i italiana, que el jove porta a la mà són uns genitals masculins, possiblement els del deu Urà.

Encara que infreqüent, la representació humana de Júpiter és freqüent en l'obra de Polidoro que ens ha arribat gràcies a Cherubino.

Apol·lo i Jacint (Benvenuto Cellini)
1548 Museu Bargello Florència.

Gran admirador de Michelangelo, Cellini (s XVI) va ser tan cèlebre per la seva obra artística, com per les seves proeses sexuals.

Aquesta obra va ser un encàrrec, pel qual se li va lliurar un bloc de marbre defectuós: "Però així i tot, vaig treure d'ell el que vaig poder: l'Apol·lo i Jacint que està al meu taller per acabar". És una obra que mostra la relació íntima i sensual entre tots dos.

JOVE AL COSTAT DE MAR
Jean Hippolyte Flandrin (Museu del Louvre 1835).

"Jeune homme au bord de la mer" (1855) és l'obra més coneguda del pintor francès Jean Hippolyte Flandrin (1809- 1864). Deixeble d'Ingres en el mestratge del nu masculí, en aquest quadre ens mostra a un adolescent nu i aïllat del món exterior. Respira solitud i una certa tristesa. Els seus genitals queden ocults entre les seves cames doblegades augmentant el poder homoeròtic de la imatge.
Molts autors han fet versions d'aquesta obra, també ha anat al món de la fotografia amb Wilhelm von Gleden i Robert Mapplethorpe amb una imatge molt transgressora.

SANT SEBASTIÀ

Yannis Tsarouchis (1910 - 1989) va ser un pintor grec. La seva obra és d'un contingut clarament homoeròtic, on destaquen els nus masculins. La sensualitat de la seva obra i el seu colorit ens apropen clarament al món grec. Ens evoca en moltes ocasions la poesia de Cavafis.

L'art de Tsarouchis ens mostra l'alegria i els plaers de la vida. Aconsegueix com ningú combinar les tècniques i la visió que havia après dels pintors impressionistes amb la seva passió per les escultures clàssiques hel·lèniques, per l'art bizantí (que representa el costat oriental de l'estètica grega), per les arts populars, el teatre d'ombres i les icones religioses.
IMATGE. Martiri de Sant Sebastià 1970.



JEANNE MAMMEN, LA VISIBILITAT LÈSBICA AL BERLÍN ANYS 20

Va retratar amb enorme llibertat a les lesbianes berlineses dels anys 20. Els seus dibuixos van crear sensació i aviat va aconseguir una important admiració. La seva obra es va comparar als treballs d'un altre artista: Otto Dix.
El 1933 va crear una de les seves obres més importants, una sèrie de vuit litografies que il·lustren "Les Chansons de Bilitis", una col·lecció de poemes amorosos de Pierre Louÿs, basats en la història de l'amant de Safo de Lesbos.
Aquests retrats de dones van ser inquietants per als nazis, que ho van considerar "art degenerat". Van denunciar els seus temes com "jueus", van prohibir els seus treballs i van tancar les revistes per les quals havia treballat. Jeanne es va negar a treballar per al nazisme, iniciant un llarg exili interior.
Fins als anys 70 no es va revalorar la seva obra, gràcies a la descoberta de la seva obra per part del moviment feminista. Mammen mai va signar una obra seva, tampoc va voler explicar res de la seva vida.




dimarts, 16 de novembre del 2021

LA BARCELONA DE RAQUEL MELLER

Jacinto Benavente va dir de Raquel Meller que caminava pel món sense morrió. La frase assenyalava perfectament el fort caràcter de la cupletista aragonesa. En aquesta entrada m'aproparé a algunes de les històries que se li atribueixen.





Paca Marquès López (Raquel Meller) va créixer entre les monges clarisses a França i la seva família al Poble Sec de Barcelona. Va debutar el 1908 al saló La Gran Penya. El seu èxit li va arribar a partir de 1911 quan va estrenar els seus èxits La Violetera o el Reliquiari. En aquesta època opta pel seu nom artístic, el pronunciava amb un cert accent alemany que va ajudar a crear la llegenda de la seva militància germanòfila, llegenda que ella mateixa va alimentar sempre.





Raquel es va casar dues vegades, però els seus matrimonis no van ser precisament un èxit. Amb el diplomàtic Enrique Gómez Carrillo va estar casada tres anys (per ampliar informació cliqueu text ressaltat). Ell era "un fill de la bohèmia, era un fill dels carrers, de l'enllumenat de gas, de les putes i els seus xulos, dels bars, de la gran ciutat, de la capital del món (París)". A Enrique se l'havia relacionat amb la mateixa Mata Hari, de manera que la llegenda d'una dona espia va assenyalar més tard a la mateixa Raquel.

A França va ser una gran estrella de renom internacional, comparable a Joséphine Baker o Mistinguett. Els seus ingressos eren superiors a estrelles com Carlos Gardel i Maurice Chevalier. Durant la Guerra Civil d'Espanya i la Segona Guerra Mundial va marxar a l'Argentina. Després va tornar a Barcelona on es va casar per segona vegada amb l'empresari francès Demon Sayac, van viure sempre separats.







Expliquen els seus detractors que quan Raquel entrava al tocador de senyores, les noies "decents" sortien corrent per evitar l'assetjament de la cupletista. Una de les dones que més van patir aquest suposat assetjament va ser la comediògraf Fernanda de Vilarino, a qui va 

dedicar una de les poques cançons de contingut lèsbic de l'època: Oh, señorita:



Diuen que quan interpretava la cançó Nena, de Joaquín Zamacois, mentre cantava:
"Nena...Que mi vida llenas de ilusión. //Deja que ponga //con embeleso //junto a tus labios //la llama divina de un beso",", mirava fixament a alguna noia fruit dels seus desitjos.



Una altra anècdota la relaciona amb Alfons XIII. Sembla que aquest monarca, famós per la seva vida llicenciosa, la va convidar a les seves estances. Raquel, com abans ja va fer Pilar Alonso, va declinar la invitació: "Si em vol veure que vingui al teatre a escoltar-me". La notícia va transcendir i el monarca, amb la reina, va anar a veure la seva actuació al teatre. Després un ram de flors seu va arribar al camerino acabant així l'incident.

El 1930 Chaplin li va oferir interpretar "Llums de la ciutat", a partir del tema que ella va popularitzar: La violetera. Sembla que ella ho va menysprear: "el teu art és molt inferior al meu", així Raquel va quedar fora d'un dels millors films de la història del cinema. Chaplin va utilitzar la cèlebre cançó sense permís.




El cubà Hernández Catá va escriure sobre ella 
(1): “He aquí una mujer menuda y terrible. Ojos de mar, carne traslúcida que deja entrever en cada momento la luz del alma, movilidad suave de gestos y casi de facciones por la cual se transforma en muchas mujeres, en todas las mujeres; en la mujer eterno vampiro y meta eterna del anhelo viril…”

A Barcelona estava barallada amb totes les cupletistes. A les que cantaven en català les acusava d'antiespanyoles, a la resta les menyspreava. Se li atribueix un anticatalanisme militant, monàrquica capaç de deixar plantat al rei, catòlica que es va casar pel civil i en dues ocasions, espia dels uns i els altres ... El seu caràcter tan altiu li va comportar grans enemistats i moltes llegendes per desacreditar-la. La veritat és que finalitzada la guerra va tornar a Barcelona on va viure fins a la seva mort el 1962. El seu enterrament va ser multitudinari.


Raquel a les Rambles de Barcelona. 



Sempre que organitzo una ruta per la zona m'acosto a la seva estàtua davant del Teatre Arnau, al Paral·lel de Barcelona. Explico alguna de les seves múltiples anècdotes, llegeixo alguna de les seves lletres i expresso la meva admiració. En les dues últimes ocasions he preguntat quantes persones la coneixien, ningú la coneix. 





(1)  http://laplacenta.clandestinodeactores.com/por-los-ojos-de-raquel-meller/