“Qualquier afeminado o desviado que insulte al Movimiento será muerto como un perro” Queipo del Llano
Homosexuals i transsexuals van patir maltractaments i vexacions a la terrible comissaria de la Via Laietana, especialment entre 1954 i 1978.
LES LLEIS
Fins a 1954 no es va penalitzar a les relacions homosexuals a Espanya, va ser mitjançant la Ley de Vagos y Maleantes, fins llavors hi podien haver condemnes per "escándalo público" o bé "actos contra la moral y las buenas costumbres" que no distinguien de sexualitats. Però les autoritats estaven més interessades a eliminar la dissidència política.
El 1970 es va endurir la persecució amb la Ley de Peligrosidad Social, una llei que volia eliminar l'homosexualitat de soca-rel. La persecució judicial va ser contra la gent més feble, la policial no va fer distincions.
LES RUTES DE L'ESCARNI A BARCELONA.
Els detinguts eren separats en el lloc on eren detinguts, els estrangers se'ls deixava en llibertat, els que no ho eren anaven a comissaria entre cops i insults. La Guàrdia Urbana els portava a la Comissaria de "Buen Suceso", la nacional a "Conde de Asalto". Aquí seguien els insults i vexacions. Després anaven a la Comissaria de Via Laietana, on els maltractaments estaven a l'ordre del dia.
A via Laietana es feia una nova tria, qui tenia bona família o feina es deixava en llibertat, això sí amb una trucada a la família o la feina dient el que havia passat, els que no eren enviats a la Model amb consentiment judicial i sense dret a defensa, la llei ho permetia. Molts joves que van passar per aquest lloc relaten com van ser maltractats, alguns violats i la majoria entrant a la Modelo per la seva clínica. Alguns no ho van soportar i es van suicidar.
LES XIFRES.
Més de 200 persones van ser condemnades a Barcelona entre 1954 i 1971, i unes altres 211 entre 1971 i 1980. La xifres dels que van patir aquesta ruta supera en molt el miler de víctimes. El jutge Antonio Sabater Tomás, "el juez de Vagos" va ser qui més es va significar no sols en condemnar, també en ser l'ideòleg de la LPS.
Els condemnats eren enviats a la Modelo, també als centres específics de Badajoz o Huelva per a "activos o pasivos"
LES VÍCTIMES
Candela García. (1966) Va passar per Via Laietana per anar amb la cara pintada pel carrer Escudellers, en época de permisivitat per la presència de la VI Flota. Recorda que va ser “maltratá i mal hablá” i li deien que “te vamos a matar maricón, te vamos a sacar el mariconeo a palos” Frases que van sentir els altres d’aquesta relació. L’empresa que treballava la pagava amb diner negres va negar la relació i la van condemnar per vagancia i enviada a la Modelo.
Madame Artur (1973) El personatge creat per Modesto Mangas va anar a Via Laietana després de ser detingut per un policía del seu propi poble. Malgrat tenir la medalla “ que le dio Franco”, va rebre els insults abans d’anar a tres mesos a la Modelo.
Antonio Gutierrez (1972-1976) Va arribar fugint de Màlaga, pensant que Barcelona era el paradís. Aquí el van aturar dos cops al sortir del Texas on treballava. A la comissaria el van atonyinar i va escoltar el clàssic :”aquí se te va a quitar el mariconeo” El seu company Ernesto va rebre tal pallissa que el jutge el va deixar en llibertat (no tots els jutges els enviaven a la Modelo. En sortir de la Modelo va tornar a Màlaga on va fundar l’ “Asociación Democrática de Homosexuales”
Silvia Reyes (1974) Va ser aturada per la policía i portada a Via Laietana on va estar tres dies sense menjar i dormint a terra, entre maltractament i insults. Segons ella hi va passar més cops. Va se enviada a la Modelo amb 22 transexuals més, una d’elles Manuel Gómez amb tan sols 16 anys.
Rampova (1972) Artista trans underground. Detinguda a la mateixa Via Laietana, La van apallissar durament i va anar a l’hospital de la Modelo amb molts cops i dues costelles trencades. El que l’esperava dins va ser encara un infern més esgarrifós.
Nazario y Ocaña (1978) Van arribar des de la comissaria de “Buen Suceso” i també van ingresar a la Modelo per l’hospital pels cops rebuts.
ALTRES HISTÒRIES
El penal de Teifa, Fuerteventura, un lloc dirigit per un capellà castrense que retenía el paquets de menjar que els familiars enviaven fins que feien pudor, i tractava a pals i mals aliments als presos: https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/realidades-tefia-maleantes-fuerteventura-franquismo_1_1188947.html
Redada Passatge Begoña a Torremolinos, 1971.Durant la incursió, la policia franquista va identificar 300 persones i va arrestar al voltant de 119 que es trobaven al carreró en forma de L, anomenat en aquells anys «Passatge Begoña» (el qual va canviar de nom a «Pasatge Gil Vicente» l'1 de març de 1981), on s'ubicaven almenys 50 bars i locals de música en directe, molts dels quals van ser els primers establiments per a públic LGBT del país:
