Des que la Inquisició va tenir competències per perseguir la sodomia a Catalunya, es va trigar gairebé 100 anys a executar dos reus culpables de sodomia.
 |
Escut de la Inquisició. S XVIII, Girona Museu d'Arqueologia de Catalunya. |
Quan les autoritats volien actuar contra un suposat sodomita, havien d'acudir als furs locals com el de Tortosa, o a les velles lleis decretals del Papa, del segle XIII. L'emperador Carles V, desitjós de posar al seu servei la justícia dels territoris de la Corona d'Aragó, va arrencar del Papa Climent VII la butlla per la qual la Inquisició era competent a perseguir la sodomia a la Corona d'Aragó. A Castella les autoritats civils eren competents.
Però aquesta butlla de 1524 assenyalava que els processos judicials havien de realitzar-se de conformitat amb els costums i constitucions de cada país. (Juxta leges secuales vel municipalia statuta). La realitat va ser que els casos jutjats per la Inquisició, quan passaven al braç secular, aquest posaven pegues a validar les sentències. Per això amb prou feines es va executar ningú a Barcelona durant aquests 300 anys.
 |
| Julià de Mèdici (Climent VII) |
Felip II de Castella va intentar canviar-ho, obligant a introduir a les Constitucions de Catalunya la pena capital contra els sodomites, però les desavinences entre tribunals van seguir sense variació. De fet ni el Decret de Nova Planta del 1716 va solucionar el conflicte, els Capitans Generals de Catalunya no van ser proclius a les sentències inquisitorials.
Però el 1609 dos homes lliurats al braç seglar per a la seva relaxació (1) van acabar executats. A diferència d'altres casos, el Tribunal del Sant Ofici pregunta al Consell Suprem que ha de fer front a dos casos de sodomia i un tercer de bestialisme. La resposta va ser “Què es faci el que la darrera vegada”
I a diferència d'altres casos, els tres reus i tres casos més, van ser citats al Palau Reial (Saló del Tinell) per dictar sentència. Els tres primers van patir sentència de mort per escanyament i els altres tres condemnes de fuetades (azots).
 |
| Saló del Tinell, s XIV |
Aquesta sentència està en català, normalment les sentències del Sant Ofici eren en castellà, ja que consideraven aquesta llengua la més cristiana per sobre de les altres, fos el llatí o el català. Des de finals del segle XV la crema de reus a Catalunya estava prohibida, per la qual cosa aquests tres reus van ser escanyats i després les seves restes cremades (stranguentur et eorum corpora comburantur et in cinerres convertantur)
Un dels reus era ermità, el Sant Ofici no els considerava clergues, per la qual cosa les sentències eren amb la mateixa duresa que les altres. Era ermità de Santa Magdalena de Prades, Tarragona. L'altre era un patró d'una galera de Nàpols, la gent del mar sempre eren presumptes sospitosos de sodomia. Tots tres van ser executats al costat d'un pagès de VIc, acusat de jeure amb els cavalls.
El patró napolità va ser acusat de ficar-se al llit amb els grumets de la seva galera. A aquests els van assotar, ell va acabar pagant amb la vida. A l'ermità el van acusar ja molt gran, 80 anys, i per actes molt antics dels quals va haver-hi 7 testimonis: “durmiendo con el reo, se encontró que ya dormido, el ermitaño había metido su miembro por su sieso y en parte trasera, sin saber si había dejado simiente dentro” Curiosament es va assabentar molts anys després,
Les execucions van ser a l'inici del regnat de Felipe III de Castella, però els fets que van marcar el seu regnat van tornar a portar a la judicatura a negat totes les causes per relaxament que el Sant Ofici va anar presentant.
(1) eufemisme que significava execució.
BIBLIOGRAFIA
Riera i Sants, Jaume. Sodomites Catalans, Editorial Base.
.jpg)
