dilluns, 11 de juny del 2018

ELS CAMINS CREATIUS DE JOAQUIM TORRES-GARCÍA

Un cop més ha sorgit la proposta de restitució de l'obra inacabada de Torres García al Palau de la Generalitat, en substitució dels murals que daten del temps de la dictadura de Primo de Rivera.

Joaquim Torres-García, Retrat del Ramon Casas. MNAC


Els murals van ser encarregats pel seu valedor, el president Enric Prat de la Riva. Amb l'arribada de Josep Puig i Cadafalch, més proper al modernisme, Torres-García va perdre protagonisme. El nou president va arribar a tapar els murals, provocant la marxa del muralista cap als Estats Units. En temps de Primo de Rivera van estar tapades per les teles que es veuen avui. El 1966 van ser restaurats i portats a la sala que avui porta el seu nom.

Sala Torres-García. Palau de la Generalitat, Barcelona

Nascut a Montevideo, de pare català, Joaquim Torres-García (1874-1949), es va formar artísticament a la Barcelona modernista i prenc part activa del moviment noucentista. Pròxim al Cercle Artístic Sant Lluch, col·labora amb la Diputació de Barcelona, ​​amb Antoni Gaudí (amb qui no va arribar a entendres) o realitzant diferents projectes, entre ells els murals del Convent de Sant Agustí.

Enric Prat de la Riva li va encarregar les pintures del Saló Sant Jordi per la llavors Mancomunitat Catalana. Actualment és la sala del Palau de li Generalitat i és on se celebren els actes protocol·laris, com la signatura de convenis, o fins i tot s'habilita com a menjador amb motiu de la visita de personalitats.

Mural a la sala que porta el seu nom al Palau de la Generalitat. 

Durant aquesta etapa barcelonina, també va pintar escenes al·lusives a la riquesa d'Uruguai pel pavelló d'aquest país en l'Exposició Universal de Brussel·les de 1910. El 1916 va conèixer al poeta Joan Salvat-Papasseit, amb qui va mantenir una intensa relació artística i personal.

Poemes en ondes hertzianes, Salvat-Papasseit. Il·lustració de Joaquim Torres García. Mostra del que ell mateix va denominar art constructiu.


El 1920 marxa a Nova York, on tindrà la seva residència. El 1930 va fundar a París la revista i el grup Cercle et Carré, al costat d'altres artistes, amb els quals va realitzar algunes publicacions i va organitzar una de les exposicions d'art concret més importants de l'època. En aquell temps ja exposava els seus quadres en galeries rellevants de París ..

Var tornar a Montevideo el 1934, allà va fundar l' "Asociación de Arte Constructivo", després el Taller Torres García i l' "Escuela del Sur". Treballador incansable, no va deixar mai de pintar i va realitzar nombroses exposicions, alhora que expressava les seves idees en diversos llibres sobre art i estètica.

"Pintura constructiva" 1943 Museo Nacional de Artes Visuales de Uruguay


El que va ser una de les figures artístiques més importants del segle XX va morir el 1949 sense haver aconseguit el reconeixement que mereixia. Ni tan sols es va enriquir per això. Com el mateix Antoni Gaudí, la seva obra es va començar a valorar una vegada mort.

1924, Paisaje de playa. 1943 Museo Nacional de Artes Visuales de Uruguay


El 1949 la seva vídua, l'artista barcelonina Manolita Piña i Rubíes fundà el Museu Torres García, a Montevideo, on hi ha una àmplia col·lecció de pintures i obres de Torres-Garcia El 2011 al MNAC de Barcelona es va poder contemplar l'exposició "Torres-García a les Seves Cruïlles". Es tractava d'una exposició de 80 peces, dibuixos i pintures, que ens va mostrar l'evolució d'aquest gran artista, senyalant tot el seu procés creatiu. Del modernisme al noucentisme fins a l'abstracció geomètrica, un camí que el va portar al que ell mateix va denominar art constructiu.


divendres, 8 de juny del 2018

LA BANDERA: JEAN GABIN A BARCELONA.

La bandera és un film francès deL 1935 rodat en part entre Barcelona i Ceuta. Va ser dirigit per l'excel·lent Julien Duvivier i interpretat per Jean Gabin, expert en els papers de canalla. 



Narra la història d'un fugit de la justícia francesa que recala a Barcelona on acabarà perdent el poc que li quedava, no tindrà un altra opció que la d'allistar a la legió. Allà es veu embolicat en la Guerra d'Àfrica, el temps s'ho gasta tot entre el front i les cantines, entre el vi i les dones. Més enllà dels tòpics, és un film fet amb l'ofici característic del bon cinema "noir" francès. El capità de la companyia recorda molt al tristament cèlebre Millán Astray.



Però el em que crida l'atenció és el seu pas per la Barcelona republicana. Després se trobar amb un estrafalari personatge que se li insinua, passeja per la Rambla i al final entra en un local. Allà hi apareixen diversos transformistes vestits de faralaes. Mentre es distreu amb l'espectacle, algú li roba la cartera, mentre al costat algú li diu:

... "a Barcelona has de desconfiar de tots '...' està ple de transformistes i tot tipus de gent"



Segurament el local estava basat amb el mític Cabaret la Criolla, encara que segurament no es va rodar allà, sino a un estudi. Aquest local va desaparèixer fa 80 anys després d'un bombardeig de l'exèrcit feixista italià al.liat del general colpista Francisco Franco. Allà acudia el bo i millor de la Barcelona més canalla, ajuntant-se amb la "gente bien" que hi acudía. Per la zona el mateix Jean Genet es dedicava a buidar les carteres als incauts que s'apropaven a ell. Molts joves per poder-se prostituir al local es transvestían, en cas contrari no els deixaven entrar. També era el lloc escollit per les persones transgènere de l'època, a les que Genet anomenava com a les Carolines.

Aqui us mostro el film complet, recomano prestar atenció a partir del minut 5,45 baixa per la Rambla i ...:

dimarts, 5 de juny del 2018

RUTA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES PERSONES LGTBI A LA BARCELONA DE 1931-1980


DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
L'objectiu és mostrar com vivien les persones LGTB, com els veia la societat barcelonina o com van defensar la seva identitat. Parlarem de transvestisme, d'identitats transgressores, de persones LGTBI; i especialment de les lleis que els va afectar i de la repressió que van patir. Ens centrarem en els anys que van de la república a la transició (1931-1980).

Ens mourem pels barris baixos de la ciutat, seguint la vella ruta que anava de la porta de la porta de Mar a Montjuïc. Anirem per Escudellers, Arc del Teatre, Cid, Nou de la Rambla i Les Tàpies. Coneixerem persones anònimes i d'altres prou conegudes.

SORTIDA DE LA RUTA


Dia:                             5 juliol
Horari                         19 hores
Lloc:                            Plaça de George Orwell                            
Organitza:                   Memorial Democràtic de Catalunya
Durada activitat:          Entre 1h 30 minuts i dues hores.
Bibliografia:                 Al final d'aquesta entrada  la trobareu.
Guia                            Leopold Estapé. Expert en història LGTB
Idioma:                        Català



RUTA

1)   Plaça  George Orwell. Explicació de la ruta i el recorregut. Breu ressenya històrica.



2)   Carrer d’en Carabassa. Els bordells de Barcelona i els primers locals d’ambient al carrer Còdols, les batudes sota el franquisme. Arribada de la VI Flota.

Carassa del Bordell que visitava Picasso

Decoració Elefante Blanco


3)   Carrer Escudellers. La llei de Vagos y Maleantes. Paper represor de la policia. Història de la Candela.

Candela García, premio Adriano Antinoo 2018

4)   Teatre Principal (Carrer Lancaster). Memòria del 28 de juny 1977. Cabaret Mónaco (Rafel de Leon i Miguel de Molina).  Bordell de Madame le Petit.

Cabaret Mónaco


5)   Carrers Arc del Teatre // Guardia.  Les farmàcies del Raval. Madame Arthur, Van Doll i el Gambrinus. Carmen de Mairena i el Cangrejo loco.

Añadir leyenda
Carmen de Mairena final años 60






6)   Plaça Jean Genet. Genet el canalla i el transvestisme als anys 30. El balcó, Diari del lladre, Querelle de Brest. Vides Privades de Segarra.

El balcó Genet

7)   Carrer Cid: La Criolla i el Sagristà: qui va ser Flor de Otoño? La “troupe” del marqués de Vivent. Qui eren les Carolines. La Bandera amb Jean Gabin. Anarquisme i la suposada repressió del transvestits.



 Flor de Otoño encerclat a la Ciolla.  Torrents.1933.


Flor de Otoño. 

Concurs de Mis Barrio Chino a la Criolla 1934. Foto: Ballbé. Col.lecció particular. Les Carolines.
Jean Gabin a la Criolla, La Bandera.


8)   Carrer Nou de la Rambla. Llei de Peligrosidad Social. La ruta de la repressió. Memòria de la Rampova.

Francesc Oliver, 'Rampova', primera detenció amb 14 anys

9)  Carrer de Les Tàpies. Barcelona de Noche. Sonia Rescalvo de la glòria a morir a la Ciutadella. Laura Villar, orgull i repressió.



Laura Villar. 

 (10) Plaça Raquel Meller. Lesbianes a Barcelona?  Joan Viladomat i les cupletistes. Còmics de moral distreta (Alady o Josep Sampere). Com era la avinguda abans de 1939? 




Bibliografia: 

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.
Gente, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 
Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)
Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.
Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.
Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.
Huard, Geoffroy. Los Antisociales, Historia de la homosexualidad en Barcelona y París. 1945-1975.
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 

Blogs


La Barcelona diversa   http://poldest.blogspot.com.es/






BREU  RESEÑA BIOGRÀFICA


Leopold Estapé Amat. Expert en temes de història LGTBI

Organitzador de las exposicions “La homosexualitat a través de la història” el  2010,  “VIH en positiu” el 2011 (Per a Circuit Festival) i  “Homosexuals i transsexuals a la història de Barcelona” el 2018 (pel GAG amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona).   
Titular dels blogs L’ARMARI OBERT sobre història LGTBI, amb més de 4.150.000 visites i LA BARCELONA DIVERSA.
Organitzo rutes sobre la història de la diversitat sexual i de gènere a Barcelona des del 2010.