 |
| El clautre en l'actualitat al Col.legi de Sant Miquel. |
Tot indica que les monges els hi agradava anar despullades per dins del convent, vivint lliurament la seva intimitat. Un cop els edificis del voltant van augmentar l'alçada, els veïns no es van voler perdre l'espectacle, però alguns ho van denunciar. El rei els va contestar que en tot cas les avergonyides eren elles davant tanta tafaneria:
“Les monjes que en aquell habiten, serven la honestat que deuen. E perquè algunes vegades les dites monjes, confiant que ningú fora de dit monestir, les pot veure, no dupten a anar despullades dins les claustres del dit monestir; de hont moltes vegades se segueix que, de les cases circunvehines, ab les sumitats que tenen, miren les claustres del dit monestir, e les monjes resten avergonyides”. Demanant que “en spay de cent canes, casa ninguna puixa puiar tant, que de aquella se puixa mirar cosa alguna dins les claustres”.(1)
Potser la visió que es tenia sobre la vida monàstica, la intimitat o la nuesa aquell 1495 era més permissiu que ara mateix.
 |
| Ubicació de l'antic convent. Procedència; https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02mjer.htm |
L'origen del convent és de finals del segle XV, estava al Raval, prop de l'actual mercat de la Boqueria, entre els carrers Jerusalem i Floristes. Va ser convent fins al 1835 en què es va transformar en una caserna militar, el 1868 va ser assaltat i incendiat. Sols es van salvar el claustre i poc més. El 1888 les restes van ser portades al seu actual lloc al col·legi Sant Miquel, carrer Rosselló, 175.
(1) Jordi Peñarroja. Edificis viatgers de Barcelona, A través de l'article de Nació Digital: https://www.naciodigital.cat/noticia/142464/claustre/santa/maria/jerusalem
