divendres, 26 d’abril del 2019

LA GENERACIÓ DEL SILENCI


Quan parlem de la generació del silenci, parlem d'un ampli col·lectiu que va partir especialment la repressió per part dels durs anys de la dictadura, persones a les quals se'ls va negar la seva identitat de gènere o la seva orientació sexual.



Fa pocs dies a una col·laboració amb la Diputació de Barcelona, un tècnic es va apropar a mi i em va dir: Creus que hem de seguir parlant de la Generació del Silenci? No creus que és un tema súper valorat? Em va fer dubtar, la meva reflexió posterior ara la comparteixo amb vosaltres.

El col·lectiu de gent gran LGTB, conegut com la generació del silenci, van tenir la seva orientació sexual, o la seva identitat de gènere, d'amagat de família, amics i societat. Les seves vides van ser en temps de repressió i de negació, Les autoritats deien que era delicte, l'església catòlica els enviava al pitjor de tots els inferns. A les escoles ja patien l'assetjament de companys i companyes, sense cap suports de la comunitat educativa. 

Van viure vides difícils, alguns / es van ser valents i ho van poder pagar molt car, altres van patir a l'armari. La majoria es va negar a la seva pròpia realitat. La dictadura feixista del general Franco i l'opressió sistemàtica de l'església catòlica van deixar efecte en la majoria d'ells. El resultat és que avui moltes d'aquestes persones es senten culpables i eviten donar el pas cap a la seva llibertat.

Avui podem parlar ja d'ells com una realitat històrica? O com un important grup de persones grans LGTB? Que diuen les dades? Difícil, però intentaré aproximar-me a aquesta realitat.

Si anem a les estadístiques del departament de Salut de a la Generalitat veurem un alt percentatge de persones grans amb detecció tardana de malalties de transmissió sexual, Exactament un de cada 4 dels diagnosticats amb VIH+ amb situació de SIDA són persones grans. Però de quina xifra parlem, quantes persones grans LGTB poden viure a la Catalunya actual?

Segons l'Institut Nacional d'Estadística a Catalunya tenim al voltant d'un milió 400 mil persones de més de 65 anys. Si calculem que entre un 5 i un 7 % de la població és LGTB, estem parlant d'un grup entre 40 i 60 mil persones. Ho podem ignorar? Podem dir que a no toca parlar d'ells per ser una generació en desaparició? Crec que no, és un greu error que explica actuacions no gaire afortunades recentment.

Els que ara compleixen 65 anys van arribar a la majoria d'edat al final de la dictadura i van viure durant anys la repressió d'un règim intolerant i homòfob. A mesura que passin els anys les característiques d'aquest grup silenciat anirà canviant, però encara hi ha uns trets que els caracteritzaran durant temps: armarització, negació d'identitat de gènere o orientació sexual, homofòbia interioritzada i manca de preocupació davant les ITS. Tres avui generals, però que amb el pas del temps aniran disminuint.

Menció especial mereixen les dones transEn visibilitzar la seva realitat van rebre l'estigma, la repressió i la discriminació d'un estat que era absolutament bel·ligerant cap a elles. Viure amb una identitat diferent de la del DNI va llançar a moltes dones al món de la marginalitat, amb una llei com la de perillositat social que va caure sobre d'elles.




Seria injust oblidar que van ser persones d'aquesta generació les que a finals dels 60 van començar a lluitar contra les lleis injustes, que van donar la cara contra la llei de Peligrosidad Social, que van saber obrir a totes les identitats el que anomenaven com "alliberament gai", que van crear el FAGC el 1975 al Convent de Caputxins de Sarrià i que el juny del 1977 van sortir a les Rambles a visibilitzar la seva realitat.


Colina, juny 1977, manifestació per l'alliberament sexual. 


Hem de seguir parlant de la generació silenciada, no tan sols com un fet històric, també com una realitat actual.

Per ampliar informació:

Conclusions IV Jornades Gent Gran LGTB
https://poldest.blogspot.com/2019/01/conclusions-iv-jornades-gent-gran-lgtbi.html

Laura Villar, la barcelonina que van confondre amb Silvana Mangano.
https://poldest.blogspot.com/2018/02/laura-villar-la-barcelonina-que-van.html

Documental la Generación Silenciosa 
https://amorospc.com/empieza-el-rodaje-del-documental-la-generacion-silenciosa/

dilluns, 1 d’abril del 2019

NOVA RUTA PRESÈNCIA LGTB A BARCELONA HISTÒRICA.

Guia pels assistents a la ruta que tindrà lloc el 6 d'abril a Barcelona. 





Aquesta ruta proposa un recorregut per la història LGTBI a Barcelona.  El recorregut seguirà el rastre d’un ampli ventall d’identitats i fetsal llarg de la història,

La ruta transita entre la celebració de noms propis i el coneixement de fets sobre els quals, avui dia, es continua construint la història de la diversitat sexual i afectiva de la ciutat. Inici de la ruta: 


Passeig Picasso, enfront Estació de França.


DISSABTE 6 abril, 18 hores
Preu: 10 euros
Participants: 30
Punt de trobada:  Passeig Picasso, al costat Estació de França

Guía: Leopold Estapé, expert en temes històrics LGTB. 

Duració de la ruta: 1hora 40 minuts aproximadament.


Iniciarem la ruta a l'entrada a la Ciutadella (Passeig Picasso, prop Estació de França) Acabarem al carrer Guàrdia //Arc del Teatre, darrere Palau Principal.

Mostrarem com vivien les persones lgtbi al passat, les lleis i la persecució contra les persones LGTBI. Les dones del passat i les presons sota el domini borbònic, com eren les penes i les tortures, qui eren els sospitosos habituals, com eren els bordells, recordarem a persones represaliades, els primers locals gais de la ciutat, recordarem el món de la faràndula, parlarem de Sonia Rescalvo, Flor de Otoño, Rafael de Leon, el conestable de Portugal, la Candela.....

Visitarem indrets del Parc de la Ciutadella, de l'antic Born i del barri de la Rivera, el Barri Gòtic, Ciutat Vella i entrarem al Raval. .


1ª aturada

Monument en memòria dels gais, lesbianes i persones transsexuals represaliades. 
Temes: Explicació de la ruta // Les lleis i la persecució.



2ª Aturada: 

Capella Parc de la Ciutadella.
Temes: Lesbianes i llibertat // La vida als convents femenins. 




3ª Aturada

Glorieta Sonia Rescalvo
Temes: Memòria de la Sonia // Barcelona i la transexualitat.




4ª Aturada

Torre Sant Joan (desapareguda)
Temes: Les presons a la Barcelona borbònica, canvi de paradigma. 


5ª Aturada

Passeig Picasso (Abans Martínez Anido) 
Temes: El sindicat del crim i els confidents. Qui era Flor de Otoño?



6ª Aturada

El Born.
Temes: La ciutat transversal, el joc i la prostitució a l'aixopluc de les execucions. 



7ª Aturada

Santa Maria del Mar
Temes. Sospitosos habituals // Tomba de Pere IV




8ª Aturada

Carrer Argenteria. 
Temes: Carasses, bordells, Cirurgians del Sant Ofici. 



9ª Aturada

Plaça Jaume I
Temes: Comissaria Via Laietana. El Botxí de la ciutat. El retaule del Conestable




10 Aturada

Carrer Ciutat,
Temes: Consell de Cent, inquisidors i jueus.




11ª aturada

Cerrer Ataulf.
Templers i sodomia. 




12 Aturada

Carrer Carabassa/ Codols
Temes el jove Picasso, els primers locals gais a Barcelona, història de la Candela. 
La VI flota




13 Aturada

Arc del teatre
Temes: Cabaret Mònaco i Rafel de León/Miguel de Molina. La Cúpula Venus.  El bordell més gran d'Europa.





Darreta Aturada

Carrer Guàrdia / Arc del teatre
Temes Jean Genet, Madame Arthur, les farmacies, el primer local gai de Barcelona.  Sarita Montiel mito gai?







Más información:

Breu bibliografia: 

Genet, Jean. Diari del lladre. RBA
Mira, Alberto, De Sodoma a Checa, Ed Egales
Missé, Miquel,  Transexualidades, Otras miradas posibles. Ed. Egales.
Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans.  Ed Base
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon
Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Internet: 

 MUJERES, AMAZONAS, TUMBAS Y ARMAS: UNA 
Persecución de la homosexualidad bajo el franquismo:   http://leopoldest.blogspot.com.es/2013/08/memoria-de-la-persecucion-de-la.html