dimecres, 19 d’abril de 2017

LA BARCELONA DE LA MADAME ARTHUR, REINA DEL PARAL·LEL

Madame Arthur (Modesto Mangas) va estar reina de la nit barcelonina, va reivindicar-se en temps que no tothom ho podia fer.


Molt abans que Angel Pawlowski o Pierrot triomfessin al Paral·lel, i en ple franquisme, va triomfar i va regnar en aquesta cèlebre avinguda de Barcelona com a la Madame Arthur. Nascuda a prop de Salamanca, Un dia va abandonar la seva terra i família i amb unes quantes plomes d'indiot es va ajuntar a un grup de comediants, tenia 12 anys.

Es va enrolar a "Sonrisas de España", una companyia que recorria els pobles cantant i ballant el cançoner espanyol dels anys trenta. Fins que la Guardia Civil el va enxampar i retornar al seu poble de Salamanca. Explica que a la mili era "la telefonista de Estado Mayor". Sempre es va referir a si mateixa en femení.

De nou es va ajuntar al món de la faràndula. Va travessar Espanya i va anar agafant el que s'anomenen taules (tablas). Però l'ambient el portava pel "mal camí"  i la seva mare li va pregar que deixés aquella vida si no volia acabar amb el fetge fet puré.

Així va aconseguir ser ajudant de cambra del temible ministre de Governació Camilo Alonso Vega, Allà va conèixer gent com el López Ibor o el Cela, amics dels senyors que freqüentaven la casa. Un dia el ministre va fer un viatge a Barcelona per visitar-se a la clínica Barraquer. Naturalment es va portar al seu seguici i Modesto trepitjar per primera vegada la ciutat on es quedaria per sempre. Aquell mateix estiu el ministre, encantat amb el clima mediterrani, va llogar una mansió al Maresme. Una baralla amb el servei va desencadenar el que ja es coïa: Modest canviar l'uniforme d'ajudant de cambra per les plomes i el marabú i així es va llançar de nou al món de l'espectacle.



Va començar al cabaret Cambrinus. Al cap de poc ja es travestia sortejant bravament la censura, entre els seus fans marquesos, banquers ..., el públic arribava de tot Espanya perquè a Madrid un espectacle d'aquestes característiques era encara impensable. Madame Arthur cantava, ballava i es ficava amb la gent. L'acompanyaven 10 músics i mai va utilitzar el play back. Al Cambrinus el va seguir el teatre Arnau, el Victòria, o els locals Camelot, Rialto, etcètera.

Amb el franquisme va tenir reconeixement, medalla del Mèrit al Treball, però també persecució:

"Con Franco yo llevaba más joyas y más pieles, y me dio esa medalla. Pero la única vez que he estado en la cárcel fue también con el franquismo, cuando me detuvieron y juzgaron por escándalo público, que me llevó a la cárcel dos meses. Era un día de Navidad y yo había bebido un poco más de la cuenta. Salí al Paralelo para ir a felicitar a las amigas de otra sala de fiestas, y allí mismo me cogió la policía. Fuera de esto, jamás he sido fichada ni detenida".




Era catòlica i devota de la verge ""Creo en Dios y en la Virgen. Pero no practico, porque no voy a mariconear de noche y a ir a misa de día". Estimava Barcelona i es declarava fan del Pasqual Maragall, de Felipe González o Pujol no en volia saber res: "Pero yo soy catalana, muy catalana".

Mai va explicar que una nit de Nadal, sortint de l'espectacle "Incognito" en el qual apareixia al costat d'altres 30 nois transvestits, va ser detinguda i va passar 3 mesos a la presó. El policia que la va detenir era del seu propi poble.

Enormement generosa va ajudar molts joves a començar la seva carrera, entre ells el mateix Angel Pawlowski o a Christa Leam. "Soy una cosa rara, tengo el cuerpo de Cleopatra y la cara de una jaca cortijana de Alvaro Domecq". Fellini va venir a Barcelona a veure el seu espectacle.



Va cotitzar tan sols 6 anys, el que va representar dificultats a la seva jubilació. Acostumada a una vida de luxe, no ho va portar massa bé. Va haver de seguir pujant a l'escenari i tirar endavant gràcies a la solidaritat dels seus molts amics.

El fet de viure a Barcelona li va permetre una llibertat que molt pocs van tenir al seu temps. La pionera del travestisme de la postguerra sempre deia orgullosa: "Jamás me he sentido discriminada. Veinte veces que volviera a nacer, veinte veces que quisiera ser Madame Arthur".


Mes informació a EL PAIS:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

CIRURGIANS I EL SANT OFICI, UNA HISTÒRIA DE TERROR

La funció dels cirurgians del Sant Ofici poca cosa tenia a veure amb els preceptes del jurament hipocràtic.   Jurament hipocràtic: Ἃ δ&...