Les poques execucions que es coneixen a Barcelona pel delicte de sodomia van ser entre el final del segle XIV i inicis del XV. Després un llarg conflicte de competències va impedir noves execucions, motivada per l'entrada de la Inquisició a Catalunya, amb l'exclusivitat per perseguir la sodomia. Tan sols un breu període a l'inici del regnat del incompetent Felip III i durant la Guerra dels Segadors, van ser les excepcions.
Els judicis més importants van tenir lloc a inicis del segle XIV, Jaume II el Just un dia va descobrir que tenia les arques de la corona buides i va decidir processar a templers i al seu gran rival el comte d'Empúries sota el delicte de sodomia, per justificar-ho va dir que déu estava enfadada amb els catalans al veure com no perseguien als sodomites. La sang no va arribar al riu, el rei va rebre bons ingressos i els culpables no van patir dures penes.
A mitjans del segle XV la terrible peste negre s'originava a la Xina, en poc temps es va escampar fins a Catalunya. Uns 20 milions de persones van morir per aquesta pandèmia. La ignorància popular alimentada per interessos pocs clars va proclamar que la causa era la "Ira de Déu" i enlloc de buscar la arrel del problema es van buscar culpables entre "els altres" com sempre passa, els primers en rebre van ser els jueus, però també sodomites, remeieres (bruixes) i heretges,
El 1348 va arribar la terrible pesta a Barcelona. La població va veure com afectava més als cristians que als jueus amb uns costums higiènics més desenvolupats. L'odi contra els jueus ràpidament va créixer, però el temor al rei Pere, el seu protector, va impedir qualsevol revolta.
En absència del rei, la ciutat va trobar la forma d'atacar a la comunitat jueva a través d'un dels seus rabins. No es coneix l'autor de la denúncia, a Catalunya no podien ser anònimes, tan sols que havia comès el delicte amb infants en edat innocent. El rei mobilitzà als consellers reials per evitar el cremat del "infelix" (desgraciat) rabí, però no hi va ser a temps.
El procediment va seguir contra els infants, com a participants actius del delicte i als seus pares per encobridors. Aquí el rei va demanar la remissió de la pena, ampliant-la a tots els jueus de la ciutat. El document de remissió va ser redactat pel mateix protonotari reial, cosa que mostra la importància que el rei va donar a aquest assumpte. Jaume Riera a "Sodomites catalans" senyala el to usat a l'escrit mostrant certa simpatia pel rabí mort.
A Tortosa també es va produir un fet similar, els furs de la ciutat condemnaven la sodomia, les Constitucions Catalanes no ho van fer fins al regnat de Felip II. En assabentar-se el rei no va ser tan magnànim com a Barcelona, i va manar executar a tots els responsables de l'execució.
És difícil saber la causa veritable que va fer iniciar el judici, si va existir realment l'abús dels menors. Possiblement era l'inici de què va acabar el 1391 amb les terribles matances de jueus que es van produir un cop mort el rei Pere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada