Joan Casas Vila era un redactor de "El Papitu", amant del món de la bohèmia i un dels més grans lletristes de cuplets, pel que utilitzava el pseudònim de Joan Misterio.
Joan Viladomat va posar música a prop d'un centenar de lletres seves: sardanes, cuplets o fox-trops. Sempre fruit sempre d'un treball col·lectiu i recullen descarnades sàtires el món que els envoltava.
Va compondre lletres per la Mercedes Serós ( artista "més viva que la fam" molt amiga de lerrouxistes i partidaris del ii Reich), la Pilar Alonso (famosa per haver deixat plantat a l'Alfonso XIII, va recitar poesia a espectacles de la Xirgu) o la Goyita (la ingènua amb veu de pitu).
Misterio va introduir el català al món del cuplet. La inicial indiferència del públic, i l'apatia dels empresaris molt propers al lerrouxisme, no ho van posar fàcil. Moltes cantants es van negar a cantar en català, entre elles Mercedes Serós, que havia estat una de les pioneres en fer-ho en interpretar la sardana "l'emperadriu", del mateix Misterio. Una altra molt bel·ligerant va estar Raquel Meller, la "cantante sin bozal" que li deia Jacinto Benavente, però aquesta estava en guerra amb totes les cantants del Paral.lel, i posiblement amb ella mateixa.
Cal recordar que la Merceditas Serós va ser pionera cantant en català, en temes tradicionals o populars com l'himne del Barça. També se les va tenir, i grosses, amb la Raquel Meller.
Les reticències inicials van acabar transformant-se en un gran èxit. Les obres seves han arribat als nostres dies amb la frescor dels anys 20. Misterio fuig dels temes carrinclons, no deixava que les cantants es posessin vestits de pubilles o similars, més aviat tot el contrari. Un exemple és el seu gran èxit el "Vestit d'en pasqual", o el més celebrat "Les caramelles".
La dictadura de Primo de Rivera va significar el tancament del Papitu i la fi de la seva activitat com a compositor. Amb 33 anys moria amb una prometedora carrera pel davant. Avui ni una línia a Viquipèdia, ni una imatge a Google, gairebé cap informació sobre aquest important lletrista dels anys 20.
Per ampliar informació: "El músic de l'americana vermella" de Jaume Collel. RBA llibres. Col La magrana.
Joan Viladomat va posar música a prop d'un centenar de lletres seves: sardanes, cuplets o fox-trops. Sempre fruit sempre d'un treball col·lectiu i recullen descarnades sàtires el món que els envoltava.
Va compondre lletres per la Mercedes Serós ( artista "més viva que la fam" molt amiga de lerrouxistes i partidaris del ii Reich), la Pilar Alonso (famosa per haver deixat plantat a l'Alfonso XIII, va recitar poesia a espectacles de la Xirgu) o la Goyita (la ingènua amb veu de pitu).
Misterio va introduir el català al món del cuplet. La inicial indiferència del públic, i l'apatia dels empresaris molt propers al lerrouxisme, no ho van posar fàcil. Moltes cantants es van negar a cantar en català, entre elles Mercedes Serós, que havia estat una de les pioneres en fer-ho en interpretar la sardana "l'emperadriu", del mateix Misterio. Una altra molt bel·ligerant va estar Raquel Meller, la "cantante sin bozal" que li deia Jacinto Benavente, però aquesta estava en guerra amb totes les cantants del Paral.lel, i posiblement amb ella mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada